Etiquetes
- Cabrafiga
- Caminos de la Batalla del Ebro
- Castells del Gaià
- GR11
- Illa de Madeira
- Mola de Colldejou
- Montalt
- Montsant
- Muntanyes de Prades
- Muntanyes de Tivissa-Vandellós
- Pirineu francés
- Pirineu Ribagorza/Ribagorça
- Pirineu Sobrarbe
- Ports
- Serra de Llaberia
- Serra de Miramar
- Serres de Cardó-Boix
- Tarragonés
- Vall d'Alforja
De Capafonts a els Motllats. Font de la Lludriga, Cova de les Gralles, Font Nova, Cova del Grevol, y La Foradada
Pont de Goi
FECHA: 17 de junio de 2012
ITINERARIO: Capafonts-Riu de l'Horta-Font de la Lludriga-Cova de les Gralles-Pont de Goi-Els Motllats-Cova del Grevol-La Foradada-Capafonts
DISTANCIA: 11 Km
DURACION: 4 horas, paradas incluidas
DESNIVEL: 300 m
DIFICULTAD(MIDE): 1 1 2 3
CARTOGRAFIA UTILIZADA: Muntanyes de Prades. Escala 1:25.000. Editorial Piolet (2010)
REFERENCIAS:
J. Mas Roca, C. Llauradó Garcia. Muntanyes de Prades. Un grapat d'excursions. Ed. Piolet. Barcelona
2011
Capafonts a 750 m sobre el nivel del mar. Son las nueve de la mañana de un radiante 17 de junio, las temperaturas ya anuncian el inmediato verano.
Iniciamos la marcha pasadas las 9,30 h, nos dirigimos al sur, hacia el riu de l'Horta, origen del riu Brugent.
Pronto abandonamos la pista para seguir un sendero hasta la zona Les Tosques; pozas de aguas cristalinas y pequeñas cascadas que invitan al baño. Lamentamos no haber planeado el circuito en sentido contrario.
Seguimos ascendiendo sin abandonar la proximidad del rio hasta llegar a la caudalosa surgencia de la Font de la Lludriga , considerada como el nacimiento del rio Brugent.
Direccion la Mussara (palo indicador), camino con fuerte ascenso, a traves del bosque, lo cual contribuye a mitigar el fuerte calor. Nuevo indicador que señala la Cova de les Gralles, nos desviamos a la izquierda hasta el cauce del barranco. Un sendero asciende por el margen derecho, dudamos si seguirlo o continuar por el lecho del barranco. Nos dividimos en dos grupos y ambos nos reencontramos en la Cova de les Gralles. El camino ascendente, mas dificil y accidentado, es obviamente, la alternativa preferente en epocas de lluvia.
La Cova de les Gralles , es una concavidad de dimensiones gigantescas, en el lecho del barranco de la Font Nova. Solo la contemplación de tan espectacular espacio, justifica la excursión.
Retrocedemos hasta encontrar nuevamente la bifurcación, continuamos en ascenso, dirección la Mussara. A nuestra izquierda admiramos los riscos del Salt de la Pixera por donde trancurre el camino de vuelta.
Nuevo cruce, seguimos las indicaciones hacia Pont de Goi y la Mussara. El Pont de Goi es un espectacular arco natural que debemos atravesar, el camino transcurre despues por encima y casi inmediatamente llegamos a una pista tranversal que seguiremos hacia la izquierda, dirección Font Nova. Estamos ya en el altiplano de els Motllats a 1000 m de altitud.
Nuevo cruce de pistas, hacia la derecha iriamos a la Creu Trencada para enlazar con el antiguo camino de Reus a Prades. Seguimos hacia la izquierda, dirección a la Font Nova.
Desechamos las desviaciones a la derecha, y rodeamos la cabecera de los barrancos de la Font Nova y Comellar de l'Abeurada o Barranc de la Pixera, donde abandonamos la pista, y planeando, justo por encima del Salt de la Pixera, llegamos a la Cova del Grevol.
Seguimos sin perder altura en dirección noroeste, dejamos a mano derecha la Font de l'Escudelleta. A continuación comenzamos el descenso, siguiendo los indicadores de La Foradada-Capafonts, hacia la izquierda. Atravesamos el arco natural de la Foradada a traves del cual divisamos el ya cercano Capafonts.
Pronto encontramos una pista que vamos cortando por continuos atajos hasta llegar a la carretera, que en 10 min nos devolverá al punto de partida.
Circuito fácil y muy bien señalizado. Recomendable en todas las estaciones pero especialmente después de lluvias abundantes para admirar la cascada de la Cova de les Gralles y el Salt de la Pixera.
Castellet de l'Esteve
Castellet de l'Esteve des de la Foradada
DATA: 6 de maig de 2012
DISTANCIA: 5 Km
DESNIVELL: 324 m
GRAU DE DIFICULTAT:(MIDE): 1 1 5 2
DURADA: 3 h amb les parades
CARTOGRAFIA: Muntanyes de Vandellós. Escala 1:20.000. Ed. Piolet (1ª edició 2006)
REFERENCIES:
http://50picos.blogspot.com.es/2008/04/el-castellet-de-lesteve-438-m.html
http://blocexcursionista.blogspot.com.es/2011/05/el-castellet-de-lesteve-o-de-lelvira.html
ICC 1:25.000
Cim modest de menys de 500 m d’alçada i la vegada bonic i enigmatic, doncs es difícil situar-lo amb la cartografia consultada. El que va ser anomenat desert d’Alfama, continua sent en bona part un desert topografic. Pensem que l’editorial Piolet, al seu mapa 1:20.000, hauria de millorar l’informació doncs el situa equivocadament mes d’un quilometre al sudest
Forma part de l’anomenada Serra de l’Esteve, a les muntanyes de Tivissa-Vandellós, poc mes de 5 km el separen de la costa.
Hi accedim des de la antiga carretera N-340, ara 340a. Hem deixat el vehicle a quatre quilometres del inici nord, just a la sortida del camí del Raqui, encimentat i tancat per una valla. Retrocedim reseguint la carretera, deixem a ma dreta el Mas de Pataca i poc despres a ma esquerra trobem la pista, sense cadena, que hem de pendre.
Pista en molt mal estat no apta ni per 4x4. Senyals de pintura blava mig esborrats que ens poden ajudar. El primer tram passa primer per camps de conrreu amb oliveres i garrofers i despres per la llera del barranc. A un quilometre trobarem un encreuament, seguirem la pista de l’esquerra, costa amunt, i deixem la llera del barranc. Segim pujant un quilometre més, fins arribar a un coll on comença propiament el circuit que describim. Tenim davant nostre al nord-nordest el Castellet de l’Esteve, darrere o a l’esquerra, mentres pujavem, unes Moles espectaculars i “innominades” segons el mapa.
A partir del coll seguirem un circuit en el sentit de les agulles del rellotge, anirem primer a la Foradada del Esteve (el mapa ni l’anomena). Direcció nord per la pista durant uns 500 m fins arribar a un altre coll, ara agafem un corriol que resegueix la carena per la obaga de la Foradada. La silueta del Castellet es des de aquest punt totalment diferent, un torreó gegantí, un veritable castell.
Continuem carena amunt fins al peu del Castellet, el rodegem per la cara sud fins situar-nos al peu d’una canal equipada amb una cadena; molt dreta, hem de grimpar un primer tram fins poder agafar la cadena, despres sense dificultats i ajudats d’aquesta fins dalt. Cim pla, estret, molt aeri. La cota marcada al mapa es de 444 m.
Vistes esplendides, Cardó i la Serra del Boix amb el Morral de Cabrafreixet a l’oest, al sud la plana del Perelló i tancant l’horitzó el Delta de l’Ebre i el Montsià, al est la línea de costa des de l’Ampolla al Coll de Balaguer, al nord les Muntanyes de Tivissa i Vandellós, on destaca per proximitat la Tossa Alzina.
Retorn per la carena que es despren al sudoest del Castellet, per un sender molt marcat fins una torre de alta tensió, on comença una pista que du al coll en pocs metres. Tanquem el circuit i retrobem la pista de pujada.
Ha estat una excursió curta però intensa, es pot fer perfectament en menys de tres hores. El dia gris amb estones de sol.
Àrea poc visitada, pot-ser poc valorada pel mon excursionista, però plena d’atractius. Aneu-hi, no us deceberà
Creu de Santos per Sant Roc
ICC 1:50.000
DATA: 22 de febrer de 2009
ITINERARI: Aparcament antic balneari de Cardó-Barranc de Sant Roc-Font del Prior-ermita de Sant Roc-Cassola del Diable-Revolcadors-Replà del Llerer-Creu de Santos-Barranc de la Columna-Ermita de Sant Simeó Estilita-Aparcament
DISTANCIA: 6 km
DESNIVELL: 600 m
DURADA: 4 h amb parades
GRAU DE DIFICULTAT(MIDE): 2 2 3 3
CARTOGRAFIA: Cardó 1:10.000. Editorial Piolet
REFERENCIES:
Lopez-Monné R. El paradís humiliat. A peu per les comarques de Tarragona.Vol VI. Arola Editors.Tarragona 2010 (itinerari parcial)
http://www.lapicossa.org/rutesapeu/tressorsdelavalldecardo.html
Molló Puntaire des de Castelló
Molló Puntaire des de l'Obaga
DATA: 1 d'abril de 2012
ITINERARI: Castelló-Collet de la Creu-Collet del Corral de Ca la Torre-Coll de la Basseta-Font de Navaies-Grauet de Navaies-Molló Puntaire-Portella del Xato-Caseta de Pere Bou-Collet de la Creu-Castelló
DISTANCIA: 13 km
DESNIVELL: 530 m
DURADA: 5,30 h amb parades
GRAU DE DIFICULTAT(MIDE): 3 3 4 4
CARTOGRAFIA:
Muntanyes de Vandellós. Escala 1:20.000. Editorial Piolet
REFERENCIES:
Domenech R, Saladié Ll, Roset J, et al. Muntanyes de Vandellós.Guia d'excursionisme. Ed Piolet. Barcelona 2011. (TV2_3, descripció parcial)
Cabré A. Per les serres del Mestral-II. Cossetania Edicions. Valls 2000. (Itinerari 10, descripció parcial)
http://blocexcursionista.blogspot.com.es/2008/12/el-moll-puntaire-muntanyes-de-vandells.html
ICC 1:50.000
Diumenge primer d’abril. La Pili, el Pau, l’Enric , Juan Antonio i Joan son a Castelló (Vandellós), a les Serres del Mestral; avui però, el vent es en calma, el cel serè i pronostiquen un dia casi estiuenc.
Castelló es un llogaret deshabitat des de la década dels 50, però sembla que ara vulgui reviscolar, han "dignificat les ruines", hi ha alguna casa habitada i una associació organitza cada Nadal un pesebre vivent conegut com a "Pessebre dels Estels".
Cap al sud on ens dirigim pel GR 192, una coma encinglerada tanca el paisatge, son les Obagues de Castelló. Una pista que ha destrossat l’antic camí de ferradura, condueix al Collet de la Creu.
Avui passarem durant molta estona per pistes, i sobre el mapa se'n veuen moltes mes; em pregunto, per què serveixen tantes pistes?, on van?, quina funció tenen?.
Al Collet de la Creu, deixem la pista que segueix cap el barranc de l’Irla i prenem el corriol que s’enfila per la carena de la dreta, en dirección sudoest; les marques del GR 192 ens indiquen el camí. Anem durant una bona estona vora del cingle per sobre de les Obagues de Castelló; posteriorment creuem la pista que ve de Vandellós per les antenes i el Corral del Coixet. Continuem per la carena seguint el GR, passem per la vessant sud del Tossal de Penjabudells o Puigbodell i en pocs minuts fem cap al Collet del Corral de Ca la Torre. Aquí abandonem el GR 192 que continua en dirección sud. Per pista en suau descens i en direcció sudest anem fins al coll de la Basseta. Ara seguim el PR-C 92.
Tota aquesta contrada, constitueix els denominats Dedalts, habien estat en part terres de conrreu, i ara son ermes, abandonades.
Coll de la Basseta, abandonem la pista, i pel PR esmentat remontem la carena en direcció norest fins al mas de Navaies i la font del mateix nom. El camí es al començament sense marques de PR i perdedor, però si seguim la conducció de goma negra que desaigua a la bassa, farem cap a la font.
A partir de la font de Navaies el terreny es cada cop mes accidentat, un paisatge carstic complexe, “atormentat” com molt be descriu en Juan Antonio. Som a la capçalera del barranc de Lleria i hem de creuar una carena que es despenja des del Molló en direcció oest-sudoest. En pocs minuts arribem al Pla de la Roca de l’Eura, es una conca tancada o dolina, on admirem el monolit conegut com “Cap de Moro”. A partir d’ara i fins a la Portella del Xato, un seguit de roques amb formes sugestives en acompanyaran, el paisatge es cada cop mes “atormentat”, admirable, laberintic.
En algún lloc he llegit que Dedalts voldria dir laberint. Jo no hi veig cap relació, mes aviat sembla que es refereix a mes alt, de la part de dalt…
Al Pla de la Roca de l’Eura, hem deixat un corriol a la esquerra que segons el mapa ens conduiria al cim, pensem que mes endavant hi hauran millors opcions.
Remontem els grauets de Navaies, on es veuen restes d’empedrat. Tot just al costat del grauets admirem un petit pont natural o foradada. Superat el grau, som a la vessant de mar, però no hi ha bona visivilitat, tot just es distingueix la línea de la costa, i mes llunyà cap al sud el delta de l’Ebre.
Ens envolta un paisatge cada vegada mes carstic. Veiem damunt nostre cap al norest la pirámide cimera del Molló Puntaire, però no obsevem traces de sender ni fites que indiquin el camí de pujada; el PR voreja el cim pel sud i est. Decidim atacar pel dret i en deu minuts, amb petites grimpades i evitant les punxes dels garrics i argilagues, arribem al cim.
Som al cim del Molló o Piló Puntaire a 727 m, quatre quilometres escasos ens separen del mar. Cim encinglerat, pel nord, oest i sud; forta sensació aérea; admirem el paisatge, encara que la visivilitat es limitada per la calima. Tenim mala sort amb les serres litorals !.
Al nord veiem el Puig Cabrafiga, la Serra de Llaberia i la cresta que continua cap a la Portella del Xato i Serret dels Avencs, al oest el Montalt i les Serres de Tivissa, al sud-oest Cardó-Boix i al sud les Moles del Taix i la Tossa Alzina. L’anelada visió de la linea costanera i de la plana litoral, queda per un altra ocasió.
Del cim estant, cap al oest veiem una traça clara de corriol que es dirigeix al peu del cim, probablement es el que habiem desestimat al Pla de la Roca de l'Eura.
Del cim estant, cap al oest veiem una traça clara de corriol que es dirigeix al peu del cim, probablement es el que habiem desestimat al Pla de la Roca de l'Eura.
Iniciem el descens tot seguint la cresta norest fins a la Portella del Xato, en mig d’una extraordinaria geología. Allí comença una pista que en fort pendent, i en direcció nordoest, va a buscar la llera del barranc de l’Irla. Atravesem una interesant obaga, amb molts caducifolis, semblen aurons, tot admirant la vertical cara nord del Molló Puntaire.
Llera del barranc, cruilla, cap a l’esquerra aniriem al coll de la Basseta, anem cap a la pista de la dreta, 200 m en descens, fins una nova cruilla on agafem la pista de l’esquerra que puja; passem a tocar les parets de la caseta de Pere Bou i amb ascens sostingut, que es fa llarg i pesat per la calor, arribem al Collet de la Creu.
Hem tancat el circuit, davant nostre veiem Castelló i Masboquera, en segon pla mes a l’oest Vandellós. Sols resta baixar per la pista dels graus fins a Castelló on hem deixat el cotxe.
La Mola de Colldejou per la Canal del Mig
ICC 1:50.000
DATA: 31 de gener de 2010
ITINERARI: Torre de Fontaubella-Canal del Mig-Mola de Colldejou-Castell(921 m)-Portell del Llamp-Coll del Guix-Barranc dels Estrets de Massanes-Bassa de Massanes-Camí de Massanes-Coll de la Torniola-Font de Fontesaubelles-Torre de Fontaubella
DISTANCIA: 11 Km
DURACIÓ: 5 h, amb les parades
DESNIVELL: 600 m
GRAU DE DIFICULTAT(MIDE): 2 2 4 3
CARTOGRAFIA: Serra de Llaberia 1:20.000. Editorial Piolet
REFERENCIES:
Cabré Puig A. Camins del serè. 25 circuits a peu pels voltants del Camp de Tarragona. Cossetania Edicions. Valls 2008. Itinerari 13
Grau de L'Euga i Sant Bartomeu
ICC 1:50.000
DATA: 17 de maig de 2009
ITINERARI: Hostalet de la Serra (Venta de la Llena)-Coll de Monecs-Punta de Monecs-Grau de l'Euga-Riu Montsant-Cova del Metge-Aiguabarreig-Pont de Sant Bartomeu-ermita de Sant Bartomeu-Coll de Lladres-Hostalet de la Serra
DISTANCIA: 12,5 Km
DESNIVELL: 450 m
DURACIÓ: 6 h amb les parades
GRAU DE DIFICULTAT(MIDE): 3 3 4 3
CARTOGRAFIA: Serra de Montsant. Escala 1:20.000. Editorial Piolet
REFERENCIES:
Cabré Puig A. El Montsant. Circuits i excursions per fer a peu. Cossetania Edicions. Valls 2004. Itinerari 13
Mas Roca J. Serra de Montsant. Excursions pel Parc Natural. Ed Piolet. Barcelona 2007. Itinerari 36
http://albumdeactividades.blogspot.com.es/2008/10/excfraguerau-els-ventadors-montsant.html
Cresta de la Seda i Racó de la Dovia
ICC 1:50.000
DATA: 23 març de 2009
ITINERARI: Pratdip-Crestes de la Seda-Font de Montredón-Portell de l'Heura-Collet de Collivassos-Portell de la Dovia-Racó de la Dovia-Barranc de la Dovia-Pratdip
DISTANCIA: 13 Km
DESNIVELL: 650 m
DURADA: 5 h amb les parades
GRAU DE DIFICULTAT(MIDE): 3 2 5 3
CARTOGRAFIA: Serra de Llaberia. Escala 1:20.000. Editorial Piolet
REFERENCIES:
Cabré Puig, A. Per les Serres del Mestral II. Cossetania Edicions. Valls 2000. Itinerari 7, fet en sentit contrari.
Moleta de Genessies i Barranc de Jovara
ICC 1:50.000
DATA: 25 de gener de 2009
ITINERARI: Mas de Genessies-Coll del Rourar-Moleta de Genessies-Barranc de l'Ullal de Jovara-Portell de Jovara-Camí de Gavadà-Mas de Genessies
DISTANCIA: 10 Km
DESNIVELL: 600 m
DURADA: 4 h amb les parades
GRAU DE DIFICULTAT(MIDE):2 2 3 3
CARTOGRAFIA: Muntanyes de Vandellós. Escala 1:20.000. Ed. Piolet
La Cogulla pel Barranc de la Taverna, tornada per la Rovellosa
ICC 1:50.000
DATA. 8 de març de 2009
ITINERARI: Presa del Pantà de Margalef-Barranc de la Taverna-Racó del Teix-La Cogulla-La Rovellosa-Grau de les Figueres-Presa del Pantà de Mragalef
DISTANCIA: 10,5 Km
DESNIVELL: 740 m
DURADA: 5 h contant les parades
GRAU DE DIFICULTAT(MIDE): 3 2 4 3
CARTOGRAFIA: Serra de Montsant. Escala 1:20.000. Ed Piolet
REFERENCIES:
Mas Roca, J. Serra de Montsant. Excursions pel Parc Natural. Ed Piolet. Barcelona 2007. Itinerari 25
http://www.senderismotarragona.com/MARGALEF%20BARRANC%20DE%20LA%20TAVERNA.html
Grau del Carabassal-Cova Santa-Barranc de la Bruixa-Barranc dels Pelegs-Grau de l'Agnet
ICC 1:50.000
DATA: 6 desembre de 2009
ITINERARI: La Morera de Montsant-Camí dels Fareus-Grau del Carabassal-Cova Santa-Crist de la Sang-Barranc de la Bruixa (camí d'obaga)-Barranc dels Pelegs-GR 171-Grau de l'Agnet-La Morera
DISTANCIA: 12 Km
DURADA: 5,30 hores, amb les parades
GRAU DE DIFICULTAT(MIDE): 2 2 5 3
CARTOGRAFIA: Serra de Montsant. Escala 1:20.000. Ed Piolet
Puig Cabrafiga
DATA: 14 de febrer de 2010
ITINERARI: Pratdip-Portell dels Grauets-Puig Cabrafiga-Coll dels Meners-Castellet de les Mugues-Grauet de les Mugues-Riu de la Dovia-Pratdip
DISTANCIA: 8 Km
DURADA: 4,30 h amb les parades
DESNIVELL: 530 m
GRAU DE DIFICULTAT(MIDE): 2 2 3 3
CARTOGRAFIA: Serra de Llaberia. Escala 1:20.000. Ed Piolet
REFERENCIES:
Cabré Puig A. Per les Serres del Mestral II. Cossetania Edicions. Valls 2000. Itinerari 6
http://www.pirineos3000.com/servlet/DescripcionAscension/MONTANA--Puig_de_Cabrafiga--IDASCENSION--20013.html
http://lapicossa.org/rutesapeu/elpuigdecabrafiga.html
Fa un fred que pela, i per agravar-ho, bufa un fort vent de ponent, som a les Serres del Mestral.
Iniciem la marxa a les 9 del matí des del aparcament de la sortida de Pratdip, a l'encreuament amb la carretera-pista de Colldejou.
Camí ben senyalitzat, en direcció est-norest. Puja fort, tot fent giragonses i cercant unes linees d'alta tensió, una vegada creuades arribem al Portell del Grauets, des d'on veiem la llarga carena que condueix al cim.
Vent molt fort, la sensació termica es extrema, però tantmateix podem admirar diverses perspectives de la Serra de Llaberia que tenim a tocar, al nord: la Cresta de la Seda, La Dovia, El Montredón, el Cavall Bernat; darrera treu el cap la Mola de Colldejou.
En menys d'una hora som al cim del Puig Cabrafiga a 614 m. La vista cap a llevant es decepcionant, som a tocar del mar i tot just s'adivina, una espesa calima ho dilueix tot, cap al sud i el oest la visibilitat es millor, podem veure les Serres de Vandellós i Tivissa, La Serra de Güena i de Santa Marina, els Montalts...
Ens entretenim poc, el temps no acompanya i iniciem el decens en direcció sud cercant el coll dels Meners, on antigament s'habien explotat jaciments d'oligist. Des del coll baixem en direcció est i tot rodejant el Puig de les Mugues, anem a cercar un altre coll al sud d'aquest. Des del coll ens arribem en pocs minuts al Castellet de les Mugues, situat en un turonet al sud. Es veuen restes de fortificacions, sembla que les mes antigues son d'origen iberic.
Novament al coll , seguim en direcció oest per anar a cercar el Grau de les Mugues, en una canal orientada al oest-suoest. Desgrimpada curta sense cap complicació.
Seguim cap l'oest, anem paral·lels uns cent metres per sobre, a la carretera, forta baixada i finalment la creuem a l'alçada de l'aiguabarreix del riu de la Dovia amb la barrancada de la Cova d'en Bargalló.
Creuem el riu de la Dovia i per la riba dreta el remontem fins a les portes de Pratdip
Grau dels Barrots, Clot del Cirer i Grau de Salfores
Mapa ICC 1:50.000
DATA: 19 d'abril de 2009
ITINERARI: La Morera del Montsant-Grau dels Barrots-Pilo dels Senyalets-Clot del Cirer-Grau de Salfores-La Morera del Montsant
DESNIVELL: 600 m
DISTANCIA: 11 Km
DURACIÓ: 4,30 h amb les parades
GRAU DE DIFICULTAT(MIDE): 3 2 5 3
CARTOGRAFIA: Serra de Montsant. Escala 1:30.000. Ed Piolet
REFERENCIES:
J Mas Roca. Serra de Montsant. Excursions pel Parc Natural. Ed Piolet: Barcelona 2007. Itinerari 7, retorn pel grau de la Grallera. Itinerari 11, descriu el trajecte Clot del Cirer -Grau de Salfores-La Morera
http://www.pujades.net/rutes/rutes_peu/barrots.html
Son les 8 del matí a La Morera de Montsant.
Dia clar, no es veuen nuvols, vent en calma. Ens espera un dia tipic primaveral, dels de llibre, sol, canvis sobtats de temperatura, augment progresiu dels nuvols i fi de festa amb pluja, trons i llamps.
Iniciem la marxa al capdamunt de la Morera, seguim el GR 171. Aviat ens desviem cap a la dreta deixant el cami del Grau de l'Agnet(GR 171) i del Grau de la Grallera. Seguim les indicacions del Grau dels Barrots i Grau del Carrasclet.
Al cap d'un quilometre, cruilla de camins, el cami de la dreta ens duria al grau del Carrasclet; agafem el sender de l'esquerra, anem a buscar la canal del Grau dels Barrots.
Ens endinssem a la canal i aviat arribem a un pas equipat on cal superar un desnivell d'uns quatre metres, continuem despres per una lleixa al capdamunt de la pared esquerra fins trobar una roca encastrada per on pasem al costat dret i sortim definitivament de la canal.
L'espectacular camí continua despres per una estreta feixa entre dos cingles, als llocs mes aeris hi ha cable per agafar-se. Breu aturada al denominat Balcó del Priorat, sota la Roca de les Once; esplendides vistes al Priorat i sud mes enllá: Mola de Colldejou, Serra de Llaberia...
Seguim practicament en pla fins al Racó dels Boixets on retrobem el cami del Grau del Carrasclet, girem a la dreta i amb una petita grimpada arribem a una carena secundaria, on retrobem el GR 171, que ens durá fins la carena de la Serra Major.
Una vegada a la carena cimera hem de dirigirnos a ponent, sempre per la linea de maxima altura, reseguim el pelat llom del Montsant, pel anomenat camí de capçada. Passem pel Piló dels Senyalets, vertex geodesic a 1109 m. i al cap de 300 m arribem al atormentat i emblematic Pi del Cugat, punt de referencia per baixar al Clot del Cirer pel Comellar de l'Obac dels Frares.
La primavera li senta be al Clot del Cirer, una esplendida catifa verda ens espera, l'impacte es important doncs venim, de la pelada i reseca carena. D'un marc quasi totalment mineral passem a la fresca herba. Crec que es un dels racons mes encisadors del Montsant.
Mentre reposem i disfrutem del lloc, veiem cap al sud com les nuvolades creixen, começa a sentir-se algun tro llunyà.
Retornem a la carena de la Serra Major, ara resseguint el PR-C 14 que remonta el Barranc de la Falconera, creuem la carena i ens aboquem a migdia pel barranc del Miró, aviat ens topem amb la cinglera que tanca el Racó de Misa. Ens desvia a l'esquerra, cap al est-sudest, per anar a cercar el Grau de Salfores. A sota al sud veiem la Cartoxa de Scala Dei.
La tempesta s'apropa, comença a ploure, alleugerem la marxa. Tantmateix hi gent per tot, ens trobem un grup que en plena tempesta es dirigeix cap a la Via Ferrata molt decidits. Afortunadament la pluja forta comença quan som a la Morera sota aixopluc.
Camins en general ben senyalitzats, trobem a faltar un pal indicador al camí de capçada, cap al Grau de Salfores, a l'encreuament amb el PR-C 14.
Diada perfecta, magnifica excursió, llastima del dinar a la Morera, a un inombrable restaurat...
Grau dels Tres Esglaons, Roca Corbatera i Pas del Gat
Mapa ICC 1:50.000
DATA: 13 de març de 2010
ITINERARI: Ermita de Sant Joan del Codolar-Grau dels Tres Esglaons-Serra Major-Roca Corbatera-Pas del Gat-Font del Manyano-Serra Major-Pla del Moloner-Grau del Tomaset-Ermita de Sant Joan del Codolar
DISTANCIA: 5 Km
DESNIVELL: 550 m
DIFICULTAT(MIDE): 3 2 5 3
DURACIÓ: 4,30 amb les parades
REFERENCIES:
J Mas Roca. Serra del Montsant. Excursions pel Parc Natural. Ed Piolet. Barcelona 2007. Itinerari 5
A. Cabré Puig. El Montsant. Cossetania Edicions. Valls 1999. Itinerari 19
http://www.madteam.net/fotografia/ver.php/33189/
Habia nevat copiosament tot just feia una setmana, les muntanyes que envolten el Camp de Tarragona habien quedat ben blanques.
Al cap de set dies, no pensabem trobar-nos amb tanta neu a l'obaga del Montsant, fet que ens feu cambiar de projecte d'excursió. Habiem pensat pujar pels Tres Esglaons, fins a la Roca Corbatera, anar despres cap al Barranc de les Pletes fins a trobar el Barranc dels Pelegs i posteriorment pujar pel Barranc de la Bruixa per retornar a Sant Joan del Codolar pel Grau del Tomaset. Una vegada arribats a les Fonts del Manyano, sota el Pas del Gat, vam modificar el circuit i retornarem a la Serra Major per la via directa, sense camí, mig endevinant un corriol.
Matí esplendit, quasi de primavera, poca neu es veu a la solana del Montsant.
Iniciem la marxa des de Sant Joan del Codolar pel dret itinerari del Grau dels Tres Esglaons, no el visitaba des del llunyà 2004; els anys i els quilos, em van passar factura!!
La neu començaba a fer-se evident a partir del tercer esglaó, cada vegada mes abundosa. Arribats a la Serra Major, reseguirem la carena cimera cap a la dreta, norest, fins al cim de la Roca Corbatera. Gaudirem una bona estona de les esplendides vistes, i començarem a constatar la important acumulació de neu de la cara nord.
Iniciarem el descens cap al barranc de les Pletes, els gruixos superaben el 20 cm, semblaba que acabes de caure. Arribarem al pas del Gat, que com sempre, despertà comentaris pels mes grassos, i una vegada superat vam consensuar fer marxa enrere, cap a la Serra Major.
Cap petjada, cap rastre de camí, nomes el sentit d'orientació i la proximitat de la carena ens van guiar. Tantmateix, vam viure un Montsant inedit, dificil d'imaginar; aquella raconada ens podia transportar facilment a un indret d'alta muntanya, a un bosc pirinenc...
A posteriori vaig arrepentir-me de no haber completat el circuit, pot-ser vam ser massa prudents.
Sense problemes arribarem a la carena, a les proximitats del Crist de la Sang i des de allí cap al Pla del Moloner i Grau del Tomaset per retornar a Sant Joan.
JPV
Fotos: P Moreno, H Hijosa, J Papaceit
Montsagres i Tossal d'en Grilló
Mapa ICC 1:50.000
DATA: 8 de juny de 2009
ITINERARI: Paüls-Montsagre de Paüls-Coll Roig-Tossal d'en Grilló-Montsagre d'Horta-Coll d'Atans-Coll de la Gilaberta-Barranc de l'Escudelleta-Paüls
DISTANCIA: 13 Km
DESNIVELL: 800 m
DURADA: 5,30 hores amb les parades
DIFICULTAT(MIDE): 2 2 3 3
CARTOGRAFIA: El Port(Nord). Escala 1:30.000. Ed. Piolet
REFERENCIES:
J.J. Tirón Ferré. Lo Port. 52 rutes de senderisme. Ed Piolet. Barcelona 2009. itinerari 35
Fotos: J Papaceit
Tossal Gros de Miramar desde Figuerola del Camp
FECHA: 26 de febrero de 2012
ITINERARIO: Figuerola del Camp-Coll de l'era del Caterí-Font del Teix-Bosc del Rector-Coll de Coloma-Tossal Gros-Coll de Prenafeta-Figerola del Camp
DISTANCIA: 10 Km
DESNIVEL: 359 m
DURACION: 4 h, incluyendo las paradas
DIFICULTAD(MIDE): 2 1 4 3
CARTOGRAFIA: Serra de Miramar. Escala 1:20.000. Editorial Piolet
BIBLIOGRAFIA:
Consell Comarcal del Alt Camp. Un paseo por el Jordà. Por los caminos del Alt Camp. Ed Lectio. Valls 2007
A. Cabré. Excursions escollides des de la Costa Daurada. Itinerario 21. Describe itinerario desde Prenafeta.
Recomendación a futuros caminantes: circuito
en sentido inverso
ITINERARIO: Figuerola del Camp-Coll de l'era del Caterí-Font del Teix-Bosc del Rector-Coll de Coloma-Tossal Gros-Coll de Prenafeta-Figerola del Camp
DISTANCIA: 10 Km
DESNIVEL: 359 m
DURACION: 4 h, incluyendo las paradas
DIFICULTAD(MIDE): 2 1 4 3
CARTOGRAFIA: Serra de Miramar. Escala 1:20.000. Editorial Piolet
BIBLIOGRAFIA:
Consell Comarcal del Alt Camp. Un paseo por el Jordà. Por los caminos del Alt Camp. Ed Lectio. Valls 2007
A. Cabré. Excursions escollides des de la Costa Daurada. Itinerario 21. Describe itinerario desde Prenafeta.
El agudo Tossal Gros también denominado
Morrot de Sant Jordi, llama
especialmente la atención al llegar a la Conca de Barberá desde el oeste, desde
Lleida y las Garrigues. Situado en la Serra de Miramar, ultima alineación
montañosa antes de llegar a la llanura litoral del Camp de Tarragona, constituye
con sus 867 m, su punto culminante.
La Serra de Miramar separa las comarcas
del Alt Camp y la Conca de Barberá, siguiendo una dirección noreste-suroeste,
desde el Coll de Cabra donde enlaza con la Serra Voltonera, hasta el Puigcabrer
en el Valle del Francolí a la altura de la Riba. Se subdivide en tres
sierras bien diferenciadas: Serra de Jordá, hasta el collado de Prenafeta,
Serra Carbonaria hasta el collado de Lilla i Serra de les Guixeres hasta el rio
Francolí. Nuestra excursión transcurre por la Serra de Jordá.
Plaza de la iglesia de Figuerola del Camp 8,30
h.
Día claro y soleado, sopla un desagradable y fuerte viento de
poniente que afortunadamente irá remitiendo a lo largo de
la mañana.
La primera parte del circuito coincide con
el GR 175 o Ruta del Cister que une los Monasterios de Santes Creus, Poblet y
Vallbona de les Monges. Iniciamos la marcha, dirección Prenafeta, en suave
ascenso por pista forestal hacia la Serra de Jordà, en la que destaca claramente nuestro objetivo,
el Tossal Gros.
En una hora estamos en el Coll de l’era
del Caterí a 737 m, cruce de pistas. Nos desviamos a la derecha por la pista
que desciende en dirección a Cabra del Camp, en unos 200 m, dejamos la pista y
por un sendero en fuerte descenso llegamos a la Font del Teix.
Regresamos nuevamente al collado y al GR
175, en dirección a Prenafeta. A 100 m, desvío a la izquierda, por un bonito sendero
que se interna en el Bosc del Rector. A nuestra derecha, intermitentemente,
entre la vegetación podemos admirar la Conca de Barberà, distinguimos Sarral,
Solivella, Barberà de la Conca…
Llegamos a una pista, seguimos a la
derecha, en ascenso; aquí abandonamos el GR 175 que en sentido contrario se
dirige a Prenafeta.
Llegamos al Coll de Coloma, magnifico
mirador sobre el Alt Camp. A nuestros pies Figuerola, Pla de Santa María, Valls
y cerrando el horizonte el mar, el Montmell y las Sierras del Gaià.
Desde el coll de Coloma sale el sendero
que siguiendo la cresta, en dirección noreste-suroeste, conduce a la cima. Senda
estrecha, abundante vegetación arbustiva y espinosa. Se han de sobrepasar
diversos estratos en los que precisamos ayudarnos de las manos, pero que no
requieren especial atención. En 25 min alcanzamos la cima del Tossal Gros o
Morrot de Sant Jordi, estamos a 867 m.
Magnifico mirador en todos los puntos
cardinales, pero la calima impide alcanzar horizontes muy lejanos; ni el Pirineo,
casi ni el mar. Si a media distancia, donde distinguimos La Serra del Tallat al norte, con su superpoblación de molinos de
viento, Montañas de Prades al oeste, la Serra Carbonaria hacia el sudoeste; a
nuestros pies las llanuras del Alt Camp al sur y este y de la Conca de Barberà
al norte y noroeste, el Montmell y las Sierra del Gaiá al este…
Iniciamos el descenso hacia el oeste por
una abrupta senda que sigue la arista hasta el Coll de Prenafeta; requiere
atención pues transcurre junto al risco y en fuerte pendiente.
El sendero termina en una pista que en
cinco minutos nos conduce al Coll de Prenafeta y en menos de una hora sin
perdida, por pista bien señalizada, a Figuerola del Camp.
La Tossa de Tivissa per la Llena. Obaga de les Cabreres i Sant Blai
DATA: 18 de febrer de 2012
ITINERARI: Tivissa-Cami de la Llena-Coll de la Llena-Roca Verdura-Collet de la Llena-drecera del Benet-La Tossa-Camí dels carboners-Coll de Montnegret-Sant Blai-Tivissa
DISTANCIA: 8 Km
DURADA: 3 h 30 min, amb les parades
DESNIVELL: acumulat positiu 413 m
DIFICULTAT(MIDE): 3 1 3 2
CARTOGRAFIA: Muntanyes de Tivissa, 1:15.000. Editorial Piolet
REFERENCIES:
R. Domenech, L. Saladié, J. Roset, M. Castellnou, R. Baqués, M. Omella. Muntanyes de Tivissa-Vandellós. Editorial Piolet. Barcelona 2011
Anuncïen bon temps pel cap de setmana, despres de quasi tres setmanes gelides.
Punt de trobada el Parc de Bombers de Tivissa a les 9 del matí. Anem a buscar la sortida del camí de la Llena i comencem a caminar a les 9,30.
Sembla que els pronostics meteorologics son acertats, cel clar, vent amb calma, -1º, però amb bon sol que aviat escalfa.
Pujem mentre admirem el vell camí de la Llena que encara conserva en molts trossos l'empedrat i espones de pedra seca.
Passem pel peu de la Roca de Migdia, i en poc mes de mitja hora arribem al coll de la Llena a 541 m. Practicament en pla, ens apropem a la cim de la Roca Verdura, a 560 m, des d'on admirem l'amplia panoramica sobre Tivissa, la cubeta de Mora, Sant Blai, Cresta de Ventall, Pena Roja...
Comença una pista, deixem a ma esquerra un camí ample, que puja al cim de la Llena i al repetidor de telecomunicacions, i en pocs minuts arribem al collet de la Llena, a 556m, on comença la drecera de Benet. La pista contiua recte cap al coll de Monetze i a ma dreta una altra pista baixa cap al coll de Montnegret on mes endavant la retrobarem.
La drecera del Benet, passa primer per terreny emboscat, resegueix unes cingleres en direcció sud-est i posteriorment nord-oest i finalment sud amb forta pujada per una canal, ens condueix a una amplia carena des d'on ja veiem el cim de la Tossa.
Arribem al cim de la Tossa a 718 m, punt mes alt de la Serra de Tivissa. El vent es totalment en calma, la temperatura agradable, podem admirar el panorama amb tranquilitat i a la vegada aprofirtar per esmorçar.
Amplia panoramica en totes direccións, amb no gaire bona visibilitat: Les Mores, els meandres de l'Ebre, Benissanet, Miravet i el seu castell, Rasquera, la Serra de Cardó i mes llunyans tancant l'horitzó el Ports. Cap a llevant les muntanyes de Vadellós amb la Mola de Genessies, mes properes La Punta Melica i la Serra de la Creu. Al norest Montalt, Llaberia i Colldejou i al nord, entre la calima, tot just adivinem lel Montsant
Continuem en direcció sud per anar a buscar la baixada per l'obaga de les Cabreres, des del coll entre la Tossa i Les Cabreres.
Descens en fort pendent pel bosc, es l'anomenat camí dels carboners. Anem en direcció sud-oest, fins al les ruines del Mas de Sant Blai de Montnegret on retrobem la pista abans esmentada; la seguim fins al proper coll de Montnegret a 470 m. A ma dreta podem admirar uns magnifics marges de pedra seca, amb bancals ara malauradament abandonats.
Cruilla de camins, cap al oest, la pista ens conduiria al coll de Ventall, al sud un sender s'endinsa al barranc de Fogassos, es el camí de l'Ametlla o del Peix. Nosaltres agafem el camí que en direcció nord ens durá a la la font i ermita de Sant Blai.
Arribem a la font de Sant Blai. Raja molt poc, portem mesos de sequera; la bassa i el rierol son completament glaçats.
Seguim les senyals del GR7 fins l'ermita, senyals que tenen història, doncs van ser les primeres marques de GR fetes a Espanya, concretament el 2 de març de 1975 pels excursionistes reusencs E. Aguadé i J: Cullell.
Tornem a la font i seguint el GR 7 fem cap a Tivissa, on arribem a les 13 h.
ITINERARI: Tivissa-Cami de la Llena-Coll de la Llena-Roca Verdura-Collet de la Llena-drecera del Benet-La Tossa-Camí dels carboners-Coll de Montnegret-Sant Blai-Tivissa
DISTANCIA: 8 Km
DURADA: 3 h 30 min, amb les parades
DESNIVELL: acumulat positiu 413 m
DIFICULTAT(MIDE): 3 1 3 2
CARTOGRAFIA: Muntanyes de Tivissa, 1:15.000. Editorial Piolet
REFERENCIES:
R. Domenech, L. Saladié, J. Roset, M. Castellnou, R. Baqués, M. Omella. Muntanyes de Tivissa-Vandellós. Editorial Piolet. Barcelona 2011
Anuncïen bon temps pel cap de setmana, despres de quasi tres setmanes gelides.
Punt de trobada el Parc de Bombers de Tivissa a les 9 del matí. Anem a buscar la sortida del camí de la Llena i comencem a caminar a les 9,30.
Sembla que els pronostics meteorologics son acertats, cel clar, vent amb calma, -1º, però amb bon sol que aviat escalfa.
Pujem mentre admirem el vell camí de la Llena que encara conserva en molts trossos l'empedrat i espones de pedra seca.
Passem pel peu de la Roca de Migdia, i en poc mes de mitja hora arribem al coll de la Llena a 541 m. Practicament en pla, ens apropem a la cim de la Roca Verdura, a 560 m, des d'on admirem l'amplia panoramica sobre Tivissa, la cubeta de Mora, Sant Blai, Cresta de Ventall, Pena Roja...
Comença una pista, deixem a ma esquerra un camí ample, que puja al cim de la Llena i al repetidor de telecomunicacions, i en pocs minuts arribem al collet de la Llena, a 556m, on comença la drecera de Benet. La pista contiua recte cap al coll de Monetze i a ma dreta una altra pista baixa cap al coll de Montnegret on mes endavant la retrobarem.
La drecera del Benet, passa primer per terreny emboscat, resegueix unes cingleres en direcció sud-est i posteriorment nord-oest i finalment sud amb forta pujada per una canal, ens condueix a una amplia carena des d'on ja veiem el cim de la Tossa.
Arribem al cim de la Tossa a 718 m, punt mes alt de la Serra de Tivissa. El vent es totalment en calma, la temperatura agradable, podem admirar el panorama amb tranquilitat i a la vegada aprofirtar per esmorçar.
Amplia panoramica en totes direccións, amb no gaire bona visibilitat: Les Mores, els meandres de l'Ebre, Benissanet, Miravet i el seu castell, Rasquera, la Serra de Cardó i mes llunyans tancant l'horitzó el Ports. Cap a llevant les muntanyes de Vadellós amb la Mola de Genessies, mes properes La Punta Melica i la Serra de la Creu. Al norest Montalt, Llaberia i Colldejou i al nord, entre la calima, tot just adivinem lel Montsant
Continuem en direcció sud per anar a buscar la baixada per l'obaga de les Cabreres, des del coll entre la Tossa i Les Cabreres.
Descens en fort pendent pel bosc, es l'anomenat camí dels carboners. Anem en direcció sud-oest, fins al les ruines del Mas de Sant Blai de Montnegret on retrobem la pista abans esmentada; la seguim fins al proper coll de Montnegret a 470 m. A ma dreta podem admirar uns magnifics marges de pedra seca, amb bancals ara malauradament abandonats.
Cruilla de camins, cap al oest, la pista ens conduiria al coll de Ventall, al sud un sender s'endinsa al barranc de Fogassos, es el camí de l'Ametlla o del Peix. Nosaltres agafem el camí que en direcció nord ens durá a la la font i ermita de Sant Blai.
Arribem a la font de Sant Blai. Raja molt poc, portem mesos de sequera; la bassa i el rierol son completament glaçats.
Seguim les senyals del GR7 fins l'ermita, senyals que tenen història, doncs van ser les primeres marques de GR fetes a Espanya, concretament el 2 de març de 1975 pels excursionistes reusencs E. Aguadé i J: Cullell.
Tornem a la font i seguint el GR 7 fem cap a Tivissa, on arribem a les 13 h.
Madeira en set etapes
Fer senderisme a Madeira es una proposta del tot recomanable. Una illa petita de 740 Km2, però amb un paisatje molt variat, com un continent en miniatura. El nord generalment ennuvolat, absolutament verd, amb impenetrables boscos de laurisilva; el sud mes lluminós i poblat . Per tot, muntayes d'origen volcanic de fins 1862 m, rius , torrents i cascades...
Un tret original de Madeira son les canalitzacions d'aigua, anomenades levadas. Les mes antigues son del S. XV, i son veritables obres d'inginieria fetes amb mitjans molt precaris, al llarg de generacions. El seu objectiu era aprofitar el abundants recursos hidrics de l'interior de l'illa, fundamentalment de la vesant nord, per al cultiu de la canya de sucre i la vinya a les zones mes baixes. Actualment constitueix un sistema de mes de 2000 km. Generalment permet el pas pel camí de "servei", pel mur lateral o per sobre. Es un sistema de camins unic i del tot original.
Del 6 al 12 de setembre de 2009, la Carme, en Paco i en Joan, van caminar per les levadas, senders i muntanyes de Madeira.
Volem compartir la nostra experiencia.
1. PONTA DE SAO LORENÇO (6 de setembre de 2009)
A l'extrem mes oriental del illa, es també la zona mes eixuta, amb menys pluviositat i on passarem mes calor, en tot el trajecte no hi ha cap ombra.
Comencem el circuit al aparcament de la Bahia de Abra, prop de Caniçal. Hi hem arrivat des de Machico on estem allotjats.
Desnivell acumulat de 340 m positiu i negatiu
Ruta sencilla, amb pasos poc exposats i protegits amb baranes o cables "quitamiedos". Com totes les etapes que anirem repasant, poc recomanables per a persones amb vertigen. La pujada al Pico do Furado es molt dreta i hi bufaba un fort vent.
Temps total sense contar parades 3h 30 min.
2. DE MACHICO A PORTO DA CRUZ PER BOCA DO RISCO (7 de setembre de 2009)
Nordest de l'illa. El cami resegueix una levada inacabada, suspesa a 300 m sobre nivell del mar.
Fins arribar a la Boca do Risco,anem entre comrreus per la levada de Caniçal amb vistes a Machico i Ribeira Seca, no presenta cap dificultat (1 h i mitja).
Després i durant 2 h, el camí es facil però molt aeri, amb poques proteccións; al pas mes exposat d'uns 10 m, hi ha un cable.
La resta es pista o cami facil fins arribar a Porto da Cruz.
Vistes extraordinaries sobre el mar i costa nordest, Porto da Cruz i la Penha de Aguia.
Desnivell acumulat de 500 m.
Temps total 4h i mitja.
3.PICO ARRIEIRO-PICO RUIVO-ACHADA DO TEIXEIRO (8 de setembre de 2009)
Recorregut pel centre i sostre de l'illa, per un espectacular camí construit fa 40 anys i que uneix els dos pics mes alts. Partim del Pico Arrieiro a 1818 m, pasem pel tunel del Pico do Gato, despres hi ha dos alternatives: camí dels tunels o pujar al coll al est el Pico das Torres 1847 m; agafem aquest segón.
Si la primera part del camí resegueix mes aviat les crestes, despres del coll i fins arribar a la Casa do Abrigo, es practicament un camí de cornisa tallat a la roca.
Tot el trajecte es aeri pero amb bones proteccions.
Son molt interesants els bosquets de brucs arborecents, a la segona part del trajecte.
Des de la Casa do Abrigo pujem al Ruivo a 1862 m, punt mes alt de Madeira, en 10 min. Bon camí, sense cap dificultat.
Novament a la Casa do Abrigo, continuem baaixant durant 45 min, en direcció est, fins arribar a l'aparcament de Achada do Teixeira on ens espera el taxi.
Desnivell acumulat de 600 m d'ascens i 550 de descens.
Temps total efectiu 4 h.
4. PICO DAS PEDRAS-CALDELRAO VERDE-ILHA (9 de setembre de 2009). A la vesant nord, estem allojats a Santana i comencem la caminada a Parc das Queimadas.
Espectacular ruta que resegueix una levada esculpida a la roca fins al Caldeirao Verde on hi ha una cascada de mes de 100 m. a la tornada deixem la levada despres del darrer tunel i baixem pel vall de Lapa fins al poblet de Ilha.
Al començament el camí es ample, despres cada vegada mes estret i suspes al buit, el terra de vegades relliscós. Cal dur llenterna doncs hem de pasar per tres curts tunels. Els pasos mes exposats estan protegits per baranes lleugeres però suficients, excepte en un tros de uns 10 m on estaba trencada. Gens recomanable a qui pateix vertigen.
Vam tenir un dia boiros i amb plugim que quan vam arribar a Ilha es va transformar en pluja forta. Mala sort, doncs les vistes cap a la costa nort prometien ser interesants.
Desnivell positiu acumulat 50 m, 450 m en descens. Durada total 6 h
5.FAJA DA OVELHA-PAUL DO MAR-PRAZERES (10 de setembre de 2009). Avui anem al sud, cap al solet, que ja anyorem. Recorrem tot el nord i oest de l'illa, la carretera va suspesa uns quants cents de metres sobre el mar, poblets, cases aillades, boscos, cascades que cauen directament al oceà...El taxista, un magnific i atent cicerone.
Recorregut per camins tradicionals, que conserven un magnific empedrat, suspessos als acantilats del sud de Madeira i amb maravelloses vistes a Paul de Mar i la seva costa.
Comencem la caminada a Faja da Ovelha, a l'extrem occidental de la costa sud. Partim de 500 m d'alçada, baixarem a Paul do Mar, bonic poble pesquer, amb una inhospita platja de grans codols i tornem a pujar a 600 m fins a Prazeres per un dret barranc, sota un sol de justicia. Reseguim un precios camí, molt empinat, doncs en linea recta des de el port de Paul do Mar fins al final de l'etapa hi ha com a molt 800 m.
La segona part de l'excursió, va ser com una mena de calvari, doncs a la vora del mar ens habiem fet un homenatge amb gambes i altres delicies.
Arribarem a Prazeres amb poc "prazer".
Desnivell acumulat en ascens 620 i en descens 500 m
Temps total 5 h, contem el temps del "magnific" esmorçar-dinar.
6. LOMBO DO MOURO-BICA DA CANA-ENCUMEADA (11de setembre de 2009). Altre cop al centre de l'illa. Lombo de Mouro es en un altiplà a 1300 m., no veiem ningú, ni una casa, només boira.
Anem pujant entre brucs i falgueres i rapidament ens aboquem a la vesant nord, cercant la Levada da Serra que reseguim fins a l'encreuament de Bica de Cana on el camí comença a baixar en direcció a Caramujo.
Hem pasat pel costat del Pinaculo (agulla rocosa), pel mirador de Bica de Cana, però no hem vist res, la boira ho envolta tot; teoricament també hem de veure la costa nord de Sao Vicente, res de res. Sort hem tigut dels abundants pals indicadors, es facil perdre´s en aquestes condicions.
Al cap d'una hora trobem una pista, som a les cases abandonades de Caramujo, continuem baixant, una hora mes i trobem la Levada do Norte, que també s'anomena Levada do Folhadal.
Seguim la levada cap a la dreta. Hem de passar 5 tunels, estem rodejats d'espesos boscos de laurisilva, moltes hortensies, cascades i mes cascades i sempre la boira. El darrer tunel ens aboca a la vesant sud, tornem a veure el sol, i en 15 min arribem a Encumeada.
Temps total amb parades 7 h
Desnivell acumulat de pujada 500 m, i 670 de baixada.
7. ENCUMEADA-BOCA DA CORRIDA-CORTICEIRAS (12 de setembre de 2009). Darrera etapa. Continem al centre, pero a la vesant sud. Espectacular ruta de muntanya, passarem pel peu d'un dels cims mes emblematics de Madeira, el Pico Grande de 1640 m.
La primera part de l'itinerari es bastant planera fins arribar al pont de pedra de Curral Jangao. Despres el camí puja fort fins al peu del Pico Grande, que admirem a la nostra esquerra, som a 1300 m, a 700 m per sota a llevant veurem el Curral das Freiras, envoltat de montanyes, entre elles el Ruivo al norest.
Per camins de cornisa, pasos una mica aeris, però ben protegits, i amb pocs desnivells, arribarem a Boca da Corrida. Despres camí empedrat i posteriorment dur i aborrit asfalt fins Corticeiras.
El desnivell acumulat ha estat de 500 m de pujada i 700 de baixada.
La duració aproximada de 6 h.
FOTOS: F Trobat, J Papaceit
BIBLIOGRAFIA:
Rolf Goetz. Madeira. Las mejores rutas por levadas y montañas. Ed. Rother. Munich 2009
CARTOGRAFIA:
Madeira Tour&Trail, 6th Edition. Escala 1:40.000. Dicovery Walking Guides Ltd
Un tret original de Madeira son les canalitzacions d'aigua, anomenades levadas. Les mes antigues son del S. XV, i son veritables obres d'inginieria fetes amb mitjans molt precaris, al llarg de generacions. El seu objectiu era aprofitar el abundants recursos hidrics de l'interior de l'illa, fundamentalment de la vesant nord, per al cultiu de la canya de sucre i la vinya a les zones mes baixes. Actualment constitueix un sistema de mes de 2000 km. Generalment permet el pas pel camí de "servei", pel mur lateral o per sobre. Es un sistema de camins unic i del tot original.
Del 6 al 12 de setembre de 2009, la Carme, en Paco i en Joan, van caminar per les levadas, senders i muntanyes de Madeira.
Volem compartir la nostra experiencia.
1. PONTA DE SAO LORENÇO (6 de setembre de 2009)
A l'extrem mes oriental del illa, es també la zona mes eixuta, amb menys pluviositat i on passarem mes calor, en tot el trajecte no hi ha cap ombra.
Comencem el circuit al aparcament de la Bahia de Abra, prop de Caniçal. Hi hem arrivat des de Machico on estem allotjats.
Desnivell acumulat de 340 m positiu i negatiu
Ruta sencilla, amb pasos poc exposats i protegits amb baranes o cables "quitamiedos". Com totes les etapes que anirem repasant, poc recomanables per a persones amb vertigen. La pujada al Pico do Furado es molt dreta i hi bufaba un fort vent.
Temps total sense contar parades 3h 30 min.
2. DE MACHICO A PORTO DA CRUZ PER BOCA DO RISCO (7 de setembre de 2009)
Nordest de l'illa. El cami resegueix una levada inacabada, suspesa a 300 m sobre nivell del mar.
Fins arribar a la Boca do Risco,anem entre comrreus per la levada de Caniçal amb vistes a Machico i Ribeira Seca, no presenta cap dificultat (1 h i mitja).
Després i durant 2 h, el camí es facil però molt aeri, amb poques proteccións; al pas mes exposat d'uns 10 m, hi ha un cable.
La resta es pista o cami facil fins arribar a Porto da Cruz.
Vistes extraordinaries sobre el mar i costa nordest, Porto da Cruz i la Penha de Aguia.
Desnivell acumulat de 500 m.
Temps total 4h i mitja.
3.PICO ARRIEIRO-PICO RUIVO-ACHADA DO TEIXEIRO (8 de setembre de 2009)
Recorregut pel centre i sostre de l'illa, per un espectacular camí construit fa 40 anys i que uneix els dos pics mes alts. Partim del Pico Arrieiro a 1818 m, pasem pel tunel del Pico do Gato, despres hi ha dos alternatives: camí dels tunels o pujar al coll al est el Pico das Torres 1847 m; agafem aquest segón.
Si la primera part del camí resegueix mes aviat les crestes, despres del coll i fins arribar a la Casa do Abrigo, es practicament un camí de cornisa tallat a la roca.
Tot el trajecte es aeri pero amb bones proteccions.
Son molt interesants els bosquets de brucs arborecents, a la segona part del trajecte.
Des de la Casa do Abrigo pujem al Ruivo a 1862 m, punt mes alt de Madeira, en 10 min. Bon camí, sense cap dificultat.
Novament a la Casa do Abrigo, continuem baaixant durant 45 min, en direcció est, fins arribar a l'aparcament de Achada do Teixeira on ens espera el taxi.
Desnivell acumulat de 600 m d'ascens i 550 de descens.
Temps total efectiu 4 h.
4. PICO DAS PEDRAS-CALDELRAO VERDE-ILHA (9 de setembre de 2009). A la vesant nord, estem allojats a Santana i comencem la caminada a Parc das Queimadas.
Espectacular ruta que resegueix una levada esculpida a la roca fins al Caldeirao Verde on hi ha una cascada de mes de 100 m. a la tornada deixem la levada despres del darrer tunel i baixem pel vall de Lapa fins al poblet de Ilha.
Al començament el camí es ample, despres cada vegada mes estret i suspes al buit, el terra de vegades relliscós. Cal dur llenterna doncs hem de pasar per tres curts tunels. Els pasos mes exposats estan protegits per baranes lleugeres però suficients, excepte en un tros de uns 10 m on estaba trencada. Gens recomanable a qui pateix vertigen.
Vam tenir un dia boiros i amb plugim que quan vam arribar a Ilha es va transformar en pluja forta. Mala sort, doncs les vistes cap a la costa nort prometien ser interesants.
Desnivell positiu acumulat 50 m, 450 m en descens. Durada total 6 h
5.FAJA DA OVELHA-PAUL DO MAR-PRAZERES (10 de setembre de 2009). Avui anem al sud, cap al solet, que ja anyorem. Recorrem tot el nord i oest de l'illa, la carretera va suspesa uns quants cents de metres sobre el mar, poblets, cases aillades, boscos, cascades que cauen directament al oceà...El taxista, un magnific i atent cicerone.
Recorregut per camins tradicionals, que conserven un magnific empedrat, suspessos als acantilats del sud de Madeira i amb maravelloses vistes a Paul de Mar i la seva costa.
Comencem la caminada a Faja da Ovelha, a l'extrem occidental de la costa sud. Partim de 500 m d'alçada, baixarem a Paul do Mar, bonic poble pesquer, amb una inhospita platja de grans codols i tornem a pujar a 600 m fins a Prazeres per un dret barranc, sota un sol de justicia. Reseguim un precios camí, molt empinat, doncs en linea recta des de el port de Paul do Mar fins al final de l'etapa hi ha com a molt 800 m.
La segona part de l'excursió, va ser com una mena de calvari, doncs a la vora del mar ens habiem fet un homenatge amb gambes i altres delicies.
Arribarem a Prazeres amb poc "prazer".
Desnivell acumulat en ascens 620 i en descens 500 m
Temps total 5 h, contem el temps del "magnific" esmorçar-dinar.
6. LOMBO DO MOURO-BICA DA CANA-ENCUMEADA (11de setembre de 2009). Altre cop al centre de l'illa. Lombo de Mouro es en un altiplà a 1300 m., no veiem ningú, ni una casa, només boira.
Anem pujant entre brucs i falgueres i rapidament ens aboquem a la vesant nord, cercant la Levada da Serra que reseguim fins a l'encreuament de Bica de Cana on el camí comença a baixar en direcció a Caramujo.
Hem pasat pel costat del Pinaculo (agulla rocosa), pel mirador de Bica de Cana, però no hem vist res, la boira ho envolta tot; teoricament també hem de veure la costa nord de Sao Vicente, res de res. Sort hem tigut dels abundants pals indicadors, es facil perdre´s en aquestes condicions.
Al cap d'una hora trobem una pista, som a les cases abandonades de Caramujo, continuem baixant, una hora mes i trobem la Levada do Norte, que també s'anomena Levada do Folhadal.
Seguim la levada cap a la dreta. Hem de passar 5 tunels, estem rodejats d'espesos boscos de laurisilva, moltes hortensies, cascades i mes cascades i sempre la boira. El darrer tunel ens aboca a la vesant sud, tornem a veure el sol, i en 15 min arribem a Encumeada.
Temps total amb parades 7 h
Desnivell acumulat de pujada 500 m, i 670 de baixada.
7. ENCUMEADA-BOCA DA CORRIDA-CORTICEIRAS (12 de setembre de 2009). Darrera etapa. Continem al centre, pero a la vesant sud. Espectacular ruta de muntanya, passarem pel peu d'un dels cims mes emblematics de Madeira, el Pico Grande de 1640 m.
La primera part de l'itinerari es bastant planera fins arribar al pont de pedra de Curral Jangao. Despres el camí puja fort fins al peu del Pico Grande, que admirem a la nostra esquerra, som a 1300 m, a 700 m per sota a llevant veurem el Curral das Freiras, envoltat de montanyes, entre elles el Ruivo al norest.
Per camins de cornisa, pasos una mica aeris, però ben protegits, i amb pocs desnivells, arribarem a Boca da Corrida. Despres camí empedrat i posteriorment dur i aborrit asfalt fins Corticeiras.
El desnivell acumulat ha estat de 500 m de pujada i 700 de baixada.
La duració aproximada de 6 h.
FOTOS: F Trobat, J Papaceit
BIBLIOGRAFIA:
Rolf Goetz. Madeira. Las mejores rutas por levadas y montañas. Ed. Rother. Munich 2009
CARTOGRAFIA:
Madeira Tour&Trail, 6th Edition. Escala 1:40.000. Dicovery Walking Guides Ltd
Castell de Selma
DATA: 5 de febrer de 2012
ITINERARI: Pla de Manlleu-Cal Pelegrí-Collet del Vent-Coll de Selma-La Portella Vella-Selma. Tornada pel mateix camí
DISTANCIA: 9 Km
DURADA: Temps total amb parades 3 h
DIFICULTAT(MIDE): 1 1 1 2.
Pista comoda fins a Selma, despres sender entre rocam durant cinc minuts per arribar al castell.
CARTOGRAFIA: El Montmell 1:20.000 editorial Piolet
REFERENCIES:
M. Miquel, J. Santesmases, D. Saumell. Els Castells del Gaià. Cossetania Edicions. Valls 1999
Consell Comarcal del Alt Camp. Antiguo señorio de Selma, a Por los caminos del Alt Camp. Ediciones Lectio. Valls 2007
A. Cabré. Circuito por la soledad de Selma, a Montañas de la Costa Dorada y Tierras del Ebro. Ediciones Lectio. Valls 2011 (des de l'oest Mas d'en Prat, prop de la carretera Pontons-Santes Creus)
R. Lopez-Monné. El gelid silenci d'una morta, a A peu per les comarques de Tarragona. Vol IV. Arola Editors. Tarragona 2007 (des de el Coll de Santa Agnes, entre Les Pobles i Pontons)
Mapa ICC 1:50.000
Onze del matí, diumenge 5 de febrer, en plena onada de fred. Tres graus de temperatura, vent en calma i cel mig cobert.
Ningú m'acompanya, vaig sol cap a les soledats de Selma.
He aparcat el cotxe a Pla de Manlleu, a 475 m, al començament del carrer de Selma i al costat del pont que creua la riera de Marmellar. Segueixo les indicacions de la publicació del Consell Comarcal del Alt Camp, encara que el camí es molt ben senyalitzat amb panells i pals indicadors. Pista en direcció a ponent.
Primera bifurcació, cap a la dreta, el camí passa pel costat de la masia de Cal Pelegrí, gossos!!
En trenta minuts soc al Collet del Vent, vinyes noves ambdos costats, veig per primer cop Selma, a ponent, dalt d'un turó.
Continua la pista en direcció oest-sudoest, costa amunt. Al cap de 20 min., encreuament, deixo una pista a la dreta, que sembla que es mes directa, i segueixo les indicacions, cap a l'esquerra. Deu minuts mes i soc al coll de Selma on hi ha un nou encreuament, ara cap a la dreta. La pista encercla la capçalera del barranc que he anat remuntant. Ara en direcció oest-noroest, a l'esquerra del camí, les ruines del mas de la Portella Vell, on hi ha un monstruos i rovellat diposit metalic.
Amunt, ara en direcció nord, fins un pla amb conreu de vinya, a la dreta hi ha una gran taula de pedra i un darrer encreuament; el camí de la dreta condueix directament a Selma en cinc minuts.
Tot son runes, dificilment podem distinguir el que eren carrers, encara que sorpren el relatiu bon estat del campanar.
Es dificil no sentir una mena de tristor devant de tanta destrucció, solitud i abandó. Penses que aquests murs en altres temps habien estat rodejats de tot un mon ple de vida. Dur treball per a subsistir, però també somnis, joia i jocs d'infants. Ara tot es mort.
Selma va quedar despoblat a la decada dels 30 del passat segle, els seus darrers habitants van anar-se´n a Pla de Manlleu. El castell de la segona meitat del segle X, refet al segle XVI i totalment abandonat a principis del XIX, es totalment enrunat. Cal destacar que fou jurisdicció de la primera Comanda Templera de Catalunya.
Al costat del panell informatiu surt un sender ascendent cap al castell, per terreny abrupte, en algun pas cal ajudar-se de les mans, en cinc minuts ens porta al castell a 756 m. Entrem al recinte per una obertura a llevant que segons sembla correspon a la porta originaria. Al mur est hi un gran forat i mes amunt tanca el recinte el mur nord on al extrem oest hi ha restes d'una torre.
Magnifiques vistes cap al sud amb la muntanya de Sant Marc i un imponent Montmell, on podem distinguir el castell a l'extrem mes occidental. Cap a llevant, tancant l'horitzó, les serralades litorals entre el Garraf i el Penedés.
Tornada pel mateix camí, en una hora soc novament a Pla de Manlleu. Son tres quarts de dos i comença a nevar.
JPV
Fotos: J Papaceit
ITINERARI: Pla de Manlleu-Cal Pelegrí-Collet del Vent-Coll de Selma-La Portella Vella-Selma. Tornada pel mateix camí
DISTANCIA: 9 Km
DURADA: Temps total amb parades 3 h
DIFICULTAT(MIDE): 1 1 1 2.
Pista comoda fins a Selma, despres sender entre rocam durant cinc minuts per arribar al castell.
CARTOGRAFIA: El Montmell 1:20.000 editorial Piolet
REFERENCIES:
M. Miquel, J. Santesmases, D. Saumell. Els Castells del Gaià. Cossetania Edicions. Valls 1999
Consell Comarcal del Alt Camp. Antiguo señorio de Selma, a Por los caminos del Alt Camp. Ediciones Lectio. Valls 2007
A. Cabré. Circuito por la soledad de Selma, a Montañas de la Costa Dorada y Tierras del Ebro. Ediciones Lectio. Valls 2011 (des de l'oest Mas d'en Prat, prop de la carretera Pontons-Santes Creus)
R. Lopez-Monné. El gelid silenci d'una morta, a A peu per les comarques de Tarragona. Vol IV. Arola Editors. Tarragona 2007 (des de el Coll de Santa Agnes, entre Les Pobles i Pontons)
Mapa ICC 1:50.000
Onze del matí, diumenge 5 de febrer, en plena onada de fred. Tres graus de temperatura, vent en calma i cel mig cobert.
Ningú m'acompanya, vaig sol cap a les soledats de Selma.
He aparcat el cotxe a Pla de Manlleu, a 475 m, al començament del carrer de Selma i al costat del pont que creua la riera de Marmellar. Segueixo les indicacions de la publicació del Consell Comarcal del Alt Camp, encara que el camí es molt ben senyalitzat amb panells i pals indicadors. Pista en direcció a ponent.
Primera bifurcació, cap a la dreta, el camí passa pel costat de la masia de Cal Pelegrí, gossos!!
En trenta minuts soc al Collet del Vent, vinyes noves ambdos costats, veig per primer cop Selma, a ponent, dalt d'un turó.
Continua la pista en direcció oest-sudoest, costa amunt. Al cap de 20 min., encreuament, deixo una pista a la dreta, que sembla que es mes directa, i segueixo les indicacions, cap a l'esquerra. Deu minuts mes i soc al coll de Selma on hi ha un nou encreuament, ara cap a la dreta. La pista encercla la capçalera del barranc que he anat remuntant. Ara en direcció oest-noroest, a l'esquerra del camí, les ruines del mas de la Portella Vell, on hi ha un monstruos i rovellat diposit metalic.
Amunt, ara en direcció nord, fins un pla amb conreu de vinya, a la dreta hi ha una gran taula de pedra i un darrer encreuament; el camí de la dreta condueix directament a Selma en cinc minuts.
Tot son runes, dificilment podem distinguir el que eren carrers, encara que sorpren el relatiu bon estat del campanar.
Es dificil no sentir una mena de tristor devant de tanta destrucció, solitud i abandó. Penses que aquests murs en altres temps habien estat rodejats de tot un mon ple de vida. Dur treball per a subsistir, però també somnis, joia i jocs d'infants. Ara tot es mort.
Selma va quedar despoblat a la decada dels 30 del passat segle, els seus darrers habitants van anar-se´n a Pla de Manlleu. El castell de la segona meitat del segle X, refet al segle XVI i totalment abandonat a principis del XIX, es totalment enrunat. Cal destacar que fou jurisdicció de la primera Comanda Templera de Catalunya.
Al costat del panell informatiu surt un sender ascendent cap al castell, per terreny abrupte, en algun pas cal ajudar-se de les mans, en cinc minuts ens porta al castell a 756 m. Entrem al recinte per una obertura a llevant que segons sembla correspon a la porta originaria. Al mur est hi un gran forat i mes amunt tanca el recinte el mur nord on al extrem oest hi ha restes d'una torre.
Magnifiques vistes cap al sud amb la muntanya de Sant Marc i un imponent Montmell, on podem distinguir el castell a l'extrem mes occidental. Cap a llevant, tancant l'horitzó, les serralades litorals entre el Garraf i el Penedés.
Tornada pel mateix camí, en una hora soc novament a Pla de Manlleu. Son tres quarts de dos i comença a nevar.
JPV
Fotos: J Papaceit
Castells de Selmella i Saburella
DATA: 7 de desembre de 2008
ITINERARI: Cal Figueres-Selmella-Castell de Selmella-Les Agulles-Coll de les Agulles-Castell de Saburella-Cal Batlle-Cal Figueres
DISTANCIA:10,8 Km
GRAU DE DIFICULTAT(MIDE):1 1 2 3
DURACIÓ: Temps total amb parades 3,30 h
CARTOGRAFIA: Mapa Topografico Nacional de España 1:25.000. 418-II(Querol), 418-IV(El Pont d'Armentera)
REFERENCIES:
M. Miquel, J Santesmases, D. Saumell. Els Castells del Gaià. Cossetania edicions. Valls 1999
A. Cabré. Excursions escollides des de la Costa Daurada. Cossetania edicions. Valls 2002 (Itinerari 22). Circuit des de Vallespinosa.
http://selklakul.blogspot.com/2009/11/castells-de-selmella-i-saburella.html
Mapa ICC 1:50.000 Fotos J Papaceit
ITINERARI: Cal Figueres-Selmella-Castell de Selmella-Les Agulles-Coll de les Agulles-Castell de Saburella-Cal Batlle-Cal Figueres
DISTANCIA:10,8 Km
GRAU DE DIFICULTAT(MIDE):1 1 2 3
DURACIÓ: Temps total amb parades 3,30 h
CARTOGRAFIA: Mapa Topografico Nacional de España 1:25.000. 418-II(Querol), 418-IV(El Pont d'Armentera)
REFERENCIES:
M. Miquel, J Santesmases, D. Saumell. Els Castells del Gaià. Cossetania edicions. Valls 1999
A. Cabré. Excursions escollides des de la Costa Daurada. Cossetania edicions. Valls 2002 (Itinerari 22). Circuit des de Vallespinosa.
http://selklakul.blogspot.com/2009/11/castells-de-selmella-i-saburella.html
Mapa ICC 1:50.000 Fotos J Papaceit
El Molló y la Miranda de Puigcerver
Mapa ICC 1:50.000
FECHA: 28 de enero de 2012
ITINERARIO: Coll de Alforja-Coll de Miquel Vicent-Molló-Punta del Vacaró-Coll de Cortiella-Coll de les Teles-Miranda de Puigcerver-Ermita de la Mare de Deu de Puigcerver-Retorno siguiendo el GR 7 por: Coll de la Canaleta-Coll de Cortiella-Bosc dels Cortoners-Coll de Alforja
DISTANCIA: 12 Km
DESNIVEL: 480 m de desnivel acumulado
DURACIÓN: 4,30 tiempo total, con las paradas
GRADO DE DIFICULTAD(MIDE): 2 2 3 3
CARTOGRAFIA: La Vall d'Alforja 1:15.000. Editorial Piolet
BIBLIOGRAFIA:
Cabré Puig A. Montañas de la Costa Dorada y las Tierras del Ebro. Ediciones Lectio. Valls 2011
La alineación montañosa que cierra al oeste el valle de Alforja, si bien no me era extraña, nunca le habia prestado demasiada atención. Me habían hablado del Santuario de Puigcerver, podía reconocer la piramide del Molló desde el Montsant, pero para mi eran las "modestas" montañas que me impedian ver el mar, las montañas del Coll d'Alforja y poco más.
Hace dos meses, durante una excursión por Arbolí, el sol del amanecer ilumino subitamente una montaña a poniente, era el Molló; nos acercabamos al espectral Gallicant, quizá lo magico del momento y lugar influyó significativamente, pero hizo que cambiara totalmente mi valoración; parecia que habia descubierto algo nuevo. Aún conservo en mi retina esa luminosa imagen en la fria mañana de diciembre. A partir de entonces El Molló se convirtió en una meta pendiente.
Al caer en mis manos el ultimo libro de mi buen amigo Antoni Cabré; sentí que no tenia excusa para posponer el descubrimiento de la Serra de Puigcerver y el para mi desconocido y ahora emblematico Mirador o Molló.
Iniciamos la excursión en el Coll d'Alforja, a las ocho y media de la mañana. Ascendemos por la pista siguiendo las cuidadosas recomendaciónes d'en Cabré. Aproximadamente tras media hora de marcha, abandonamos la pista y un sendero a través del bosque nos conduce hasta el Coll de Miquel Vicent. Magnificas vistas del Priorat y el Montsant como telon de fondo; a mano derecha hacia el sur la mole cimera del Molló.
Desde aquí iniciamos recorrido por la arista de la Serra del Mirador que no abandonaremos hasta la Miranda de Puigcerver.
La cumbre del Molló a 915 m, ofrece una amplia panoramica, algo restringida por la abundante arboleda. Desde el norte y en sentido contrario a la agujas del reloj, admiraremos, el Montsant, Priorat, Pandols-Cavalls-Picosa, Argentera- Colldejou- Llaberia y los lejanos Cardó y Ports como telon de fondo; hacia el sur el Montsia y costa mediterranea con el Camp de Tarragona hacia el este. El valle de Alforja a nuestros pies, y cerrando el circulo por el este-norte los riscos de Mussara, el puig Gallicant y las montañas de Prades.
Atravesamos dos curiosas canchaleras que "recuerdan" a paisajes pirenaicos. El sendero aunque abrupto, en algunos momentos, es siempre claro y el maravilloso panorama compensa con creces el esfuerzo.
Conforme avanzamos hacia el sur por la cresta, descubrimos diferentes perspectivas, hasta llegar a la Miranda de Puigcerver a 839 m, desde donde descendemos a la ermita de la Mare de Deu de Puigcerver.
Cerramos el circuito siguiendo el GR 7, que por una pista en suave descenso nos conduce nuevamente al Coll d'Alforja.
JPV
Fotos J Papaceit
Els Ventadors, Punta dels Pins Carrassers i Grau del Llop
DATA: 25 d'octubre de 2009
ITINERARI: Ermita de Sant Antoni (Ulldemolins)-Codolles Fondes-Congost de Fraguerau-Cingle dels Ventadors-Punta dels Pins Carrassers-Grau del Llop-Ermita de Sant Antoni
DISTANCIA: 11,3 Km
DESNIVELL: 700 m
DURADA: 4,30 amb les parades
GRAU DE DIFICULTAT(MIDE): 3 3 4 3
CARTOGRAFIA: Serra de Montsant 1:20.000 Editorial Piolet
REFERENCIES:
http://www.pujades.net/rutes/rutes_peu/silenci2.html
Ferré Masip R. Serra del Montsant. Guia itineraria. Edicions del Centre de Lectura de Reus. Reus 1999(Itinerari 39)
Fotos: P Moreno, J Papaceit
ITINERARI: Ermita de Sant Antoni (Ulldemolins)-Codolles Fondes-Congost de Fraguerau-Cingle dels Ventadors-Punta dels Pins Carrassers-Grau del Llop-Ermita de Sant Antoni
DISTANCIA: 11,3 Km
DESNIVELL: 700 m
DURADA: 4,30 amb les parades
GRAU DE DIFICULTAT(MIDE): 3 3 4 3
CARTOGRAFIA: Serra de Montsant 1:20.000 Editorial Piolet
REFERENCIES:
http://www.pujades.net/rutes/rutes_peu/silenci2.html
Ferré Masip R. Serra del Montsant. Guia itineraria. Edicions del Centre de Lectura de Reus. Reus 1999(Itinerari 39)
Fotos: P Moreno, J Papaceit
Tres cims del Montsant. Punta del Peret, La Moleta i Punta Pericana
DATA: 15 de gener de 2012
ITINERARI: Ermita de Santa Magdalena(Ulldemolins)-Grau de la Cova del Corb-Cova del Corb-Grau de les Voltetes-Collet del Parral-Punta del Peret-Cova del Caterí-Moleta-Punta Pericana-Barranc del Parral-Cova del Parral-Barranc del Madalenet-Pi de la Carabasseta-Santa Magdalena
DISTANCIA: 9 Km
DURADA: 5 h, temps total amb parades.
GRAU DE DIFICULTAT(MIDE): 3 3 5 3
CARTOGRAFIA: Serra de Montsant 1:20.000, editorial Piolet
REFERENCIES:
Cabré Puig A. El Montsant. Circuits i excursions per fer a peu. Cossetania Edicions. Valls 2004(Itinerari 33)
Ferré Masip R. Serra de Montsant.Guia Itineraria.Edicions del Centre de Lectura de Reus. Reus 1999.(Itinerari 34)
Mas Roca J. Serra de Montsant. Excursions pel Parc Natural. Editorial Piolet. Barcelona 2007.(Itinerari 31 i 33)
http://usuaris.tinet.cat/gect/sort080224.htm
http://www.flickr.com/photos/12185688@N06/sets/72157603768156276/
En la magnifica descripció del Montsant que fa Josep Iglesies, ens diu: "Prenent per vertex el punt culminant de la Roca Corbatera o punta de la Serra Major, el Montsant es descomparteix en dues ales superbes, separades per la salvatge magnificiencia del barranc dels Peligs" *. Aquestes ales son per una part la Serra Major d'orientació est-sudoest i la mes modesta d'orientació est-noroest. Una branca secundaria d'aquesta s'endinsa al cor del Montsant, i en direcció sudoest-oest, va a morir al barranc dels Pelegs. Es la carena que volem seguir i que arranca de la Punta del Peret fins a la Mola, sobre del toll de l'Ou.
Punt de trobada, ermita de Santa Magdalena a les 9 del matí.
La vall d'Ulldemolins es emboirada. Iniciem la marxa devant de l'ermita en direcció a llevant, cap al collet del Jaio Rafel. Trobem una cruilla, amb pal indicador (trencat) i fita. Agafem el sender ascendent en dircció sud.
Ulldemolins poc a poc es desperta, la boira sembla que vol esvair-se i ens deixa veure la Serra de la Llena. Darrera, aturat per aquesta barrera natural, un espes nubol, cobreix les Garrigues i la Plana de Lleida
El sender que aviat puja dret, passa pel grau de la Cova del Corb, mes amunt ens desviem a la dreta i visitem la cova del mateix nom; amplia balma amb restes de construccions. Magnifiques vistes a la vall.
Trobem una cruilla; a ma esquerra el camí en duria al Grau i Portell del Peret. Anem a la dreta, fins una nova cruilla, on deixem el camí de l'esquerra que du a la Roca del Llençol. Segim recte, amunt, necesitarem ajudarnos de les mans, som al Grau de les Voltetes.
En pocs minuts arribem al cami tranversal GR 174, hem de seguir cap a la dreta fins un coll. Es el Collet del Parral a 1038 m. A la nostra esquerra, 70 m per sobre, tenim la punta del Peret, on en dirigirem per un cami poc clar, amb algunes fites. A la dreta podem admirar la carena fins la Punta dels Pins Carrasers.
Som a la Punta del Peret a 1107 m. Ara seguirem una carena secundaria que es despenja cap al sud-sudoest i posteriorment clarament al oest, per la Moleta, Punta Pericana i La Mola per anar a morir al barranc dels Pelegs. El camí es poc marcat i perdedor. Hem d'evitar( ens va passar) desviar-nos a la dreta per una carena secundaria que avoca al barranc del Parral.
Al oest admirem la Punta dels Pins Carrassers i el Cingles de la Falcorera
Arribem a la cova del Caterí. Balma llarga però poc profona, mira a llevant i fa un bon sol. El lloc es arrecerat i acollidor, aprofitem per fer una moçada.
Fins ara hem anat estones per la carena o per la vesant de llevant. Continuem per la vessant de llevant, a sota tenim la Vorada d'en Franc al Barranc del Pelags, aigues amunt del Toll de l'Ou
Pujem a la Moleta, 1049 m. Per l'unic lloc accecible, l'est.
Admirem el proxim cim, la Punta Pericana, ja molt a prop. El mapa li adjudica la mateixa alçada que la Moleta, 1049 m
Via Ferrata de la Punta Pericana a la peret sudoest
Cim de la Punta Pericana 1049 m
Barranc de la Bruixa i Serra Major, des del peu de la Punta Pericana
Des del coll entre la Moleta i La Punta Pericana, en direcció nord anem a buscar la llera del barranc del Parral, per corriols perdedors, amb algunes fites. Hem de trobar el cami provinent del Collet del Parral, el seguim uns metres fins atravesar la llera i anar a buscar el cami de la dreta del barranc, que ens durá a la Cova del Parral.
Ara anirem aigues avall a mitja alçada, el camí gira cap al nord, cap al barranc del Madalenet fins trobar el GR 171 quan creua aquest barranc, Seguirem el GR fins a Santa Magdalena. Al fons del Barranc veiem la Cova del Madalenet.
Ens apropem al Pi de la Carabasseta
Pi de la Carabasseta, coll a 1036 m.
Devallem cap al nordest, cap a Santa Magdalena. Novament veiem Ulldemolins i la seva vall.
Al noroest la Serra de la Llena i el congost de Fra Guerau
Abans d'arribar a Santa Magdalena passem per sota la Punta de la Galera
Fotos: Pau Martinez, J. Papaceit
* Josep Iglesies, Joaquim Santasusagna. Le Muntanyes de Prades el Montsant i la serra de la Llena. Rafael Dalmau Editor. Barcelona 1960
ITINERARI: Ermita de Santa Magdalena(Ulldemolins)-Grau de la Cova del Corb-Cova del Corb-Grau de les Voltetes-Collet del Parral-Punta del Peret-Cova del Caterí-Moleta-Punta Pericana-Barranc del Parral-Cova del Parral-Barranc del Madalenet-Pi de la Carabasseta-Santa Magdalena
DISTANCIA: 9 Km
DURADA: 5 h, temps total amb parades.
GRAU DE DIFICULTAT(MIDE): 3 3 5 3
CARTOGRAFIA: Serra de Montsant 1:20.000, editorial Piolet
REFERENCIES:
Cabré Puig A. El Montsant. Circuits i excursions per fer a peu. Cossetania Edicions. Valls 2004(Itinerari 33)
Ferré Masip R. Serra de Montsant.Guia Itineraria.Edicions del Centre de Lectura de Reus. Reus 1999.(Itinerari 34)
Mas Roca J. Serra de Montsant. Excursions pel Parc Natural. Editorial Piolet. Barcelona 2007.(Itinerari 31 i 33)
http://usuaris.tinet.cat/gect/sort080224.htm
http://www.flickr.com/photos/12185688@N06/sets/72157603768156276/
En la magnifica descripció del Montsant que fa Josep Iglesies, ens diu: "Prenent per vertex el punt culminant de la Roca Corbatera o punta de la Serra Major, el Montsant es descomparteix en dues ales superbes, separades per la salvatge magnificiencia del barranc dels Peligs" *. Aquestes ales son per una part la Serra Major d'orientació est-sudoest i la mes modesta d'orientació est-noroest. Una branca secundaria d'aquesta s'endinsa al cor del Montsant, i en direcció sudoest-oest, va a morir al barranc dels Pelegs. Es la carena que volem seguir i que arranca de la Punta del Peret fins a la Mola, sobre del toll de l'Ou.
Punt de trobada, ermita de Santa Magdalena a les 9 del matí.
La vall d'Ulldemolins es emboirada. Iniciem la marxa devant de l'ermita en direcció a llevant, cap al collet del Jaio Rafel. Trobem una cruilla, amb pal indicador (trencat) i fita. Agafem el sender ascendent en dircció sud.
Ulldemolins poc a poc es desperta, la boira sembla que vol esvair-se i ens deixa veure la Serra de la Llena. Darrera, aturat per aquesta barrera natural, un espes nubol, cobreix les Garrigues i la Plana de Lleida
El sender que aviat puja dret, passa pel grau de la Cova del Corb, mes amunt ens desviem a la dreta i visitem la cova del mateix nom; amplia balma amb restes de construccions. Magnifiques vistes a la vall.
Trobem una cruilla; a ma esquerra el camí en duria al Grau i Portell del Peret. Anem a la dreta, fins una nova cruilla, on deixem el camí de l'esquerra que du a la Roca del Llençol. Segim recte, amunt, necesitarem ajudarnos de les mans, som al Grau de les Voltetes.
En pocs minuts arribem al cami tranversal GR 174, hem de seguir cap a la dreta fins un coll. Es el Collet del Parral a 1038 m. A la nostra esquerra, 70 m per sobre, tenim la punta del Peret, on en dirigirem per un cami poc clar, amb algunes fites. A la dreta podem admirar la carena fins la Punta dels Pins Carrasers.
Som a la Punta del Peret a 1107 m. Ara seguirem una carena secundaria que es despenja cap al sud-sudoest i posteriorment clarament al oest, per la Moleta, Punta Pericana i La Mola per anar a morir al barranc dels Pelegs. El camí es poc marcat i perdedor. Hem d'evitar( ens va passar) desviar-nos a la dreta per una carena secundaria que avoca al barranc del Parral.
Al oest admirem la Punta dels Pins Carrassers i el Cingles de la Falcorera
Arribem a la cova del Caterí. Balma llarga però poc profona, mira a llevant i fa un bon sol. El lloc es arrecerat i acollidor, aprofitem per fer una moçada.
Fins ara hem anat estones per la carena o per la vesant de llevant. Continuem per la vessant de llevant, a sota tenim la Vorada d'en Franc al Barranc del Pelags, aigues amunt del Toll de l'Ou
Pujem a la Moleta, 1049 m. Per l'unic lloc accecible, l'est.
Admirem el proxim cim, la Punta Pericana, ja molt a prop. El mapa li adjudica la mateixa alçada que la Moleta, 1049 m
Via Ferrata de la Punta Pericana a la peret sudoest
Cim de la Punta Pericana 1049 m
Barranc de la Bruixa i Serra Major, des del peu de la Punta Pericana
Des del coll entre la Moleta i La Punta Pericana, en direcció nord anem a buscar la llera del barranc del Parral, per corriols perdedors, amb algunes fites. Hem de trobar el cami provinent del Collet del Parral, el seguim uns metres fins atravesar la llera i anar a buscar el cami de la dreta del barranc, que ens durá a la Cova del Parral.
Ara anirem aigues avall a mitja alçada, el camí gira cap al nord, cap al barranc del Madalenet fins trobar el GR 171 quan creua aquest barranc, Seguirem el GR fins a Santa Magdalena. Al fons del Barranc veiem la Cova del Madalenet.
Ens apropem al Pi de la Carabasseta
Pi de la Carabasseta, coll a 1036 m.
Devallem cap al nordest, cap a Santa Magdalena. Novament veiem Ulldemolins i la seva vall.
Al noroest la Serra de la Llena i el congost de Fra Guerau
Abans d'arribar a Santa Magdalena passem per sota la Punta de la Galera
Fotos: Pau Martinez, J. Papaceit
* Josep Iglesies, Joaquim Santasusagna. Le Muntanyes de Prades el Montsant i la serra de la Llena. Rafael Dalmau Editor. Barcelona 1960
Subscriure's a:
Missatges (Atom)