Fer senderisme a Madeira es una proposta del tot recomanable. Una illa petita de 740 Km2, però amb un paisatje molt variat, com un continent en miniatura. El nord generalment ennuvolat, absolutament verd, amb impenetrables boscos de laurisilva; el sud mes lluminós i poblat . Per tot, muntayes d'origen volcanic de fins 1862 m, rius , torrents i cascades...
Un tret original de Madeira son les canalitzacions d'aigua, anomenades levadas. Les mes antigues son del S. XV, i son veritables obres d'inginieria fetes amb mitjans molt precaris, al llarg de generacions. El seu objectiu era aprofitar el abundants recursos hidrics de l'interior de l'illa, fundamentalment de la vesant nord, per al cultiu de la canya de sucre i la vinya a les zones mes baixes. Actualment constitueix un sistema de mes de 2000 km. Generalment permet el pas pel camí de "servei", pel mur lateral o per sobre. Es un sistema de camins unic i del tot original.
Del 6 al 12 de setembre de 2009, la Carme, en Paco i en Joan, van caminar per les levadas, senders i muntanyes de Madeira.
Volem compartir la nostra experiencia.
1. PONTA DE SAO LORENÇO (6 de setembre de 2009)
A l'extrem mes oriental del illa, es també la zona mes eixuta, amb menys pluviositat i on passarem mes calor, en tot el trajecte no hi ha cap ombra.
Comencem el circuit al aparcament de la Bahia de Abra, prop de Caniçal. Hi hem arrivat des de Machico on estem allotjats.
Desnivell acumulat de 340 m positiu i negatiu
Ruta sencilla, amb pasos poc exposats i protegits amb baranes o cables "quitamiedos". Com totes les etapes que anirem repasant, poc recomanables per a persones amb vertigen. La pujada al Pico do Furado es molt dreta i hi bufaba un fort vent.
Temps total sense contar parades 3h 30 min.
2. DE MACHICO A PORTO DA CRUZ PER BOCA DO RISCO (7 de setembre de 2009)
Nordest de l'illa. El cami resegueix una levada inacabada, suspesa a 300 m sobre nivell del mar.
Fins arribar a la Boca do Risco,anem entre comrreus per la levada de Caniçal amb vistes a Machico i Ribeira Seca, no presenta cap dificultat (1 h i mitja).
Després i durant 2 h, el camí es facil però molt aeri, amb poques proteccións; al pas mes exposat d'uns 10 m, hi ha un cable.
La resta es pista o cami facil fins arribar a Porto da Cruz.
Vistes extraordinaries sobre el mar i costa nordest, Porto da Cruz i la Penha de Aguia.
Desnivell acumulat de 500 m.
Temps total 4h i mitja.
3.PICO ARRIEIRO-PICO RUIVO-ACHADA DO TEIXEIRO (8 de setembre de 2009)
Recorregut pel centre i sostre de l'illa, per un espectacular camí construit fa 40 anys i que uneix els dos pics mes alts. Partim del Pico Arrieiro a 1818 m, pasem pel tunel del Pico do Gato, despres hi ha dos alternatives: camí dels tunels o pujar al coll al est el Pico das Torres 1847 m; agafem aquest segón.
Si la primera part del camí resegueix mes aviat les crestes, despres del coll i fins arribar a la Casa do Abrigo, es practicament un camí de cornisa tallat a la roca.
Tot el trajecte es aeri pero amb bones proteccions.
Son molt interesants els bosquets de brucs arborecents, a la segona part del trajecte.
Des de la Casa do Abrigo pujem al Ruivo a 1862 m, punt mes alt de Madeira, en 10 min. Bon camí, sense cap dificultat.
Novament a la Casa do Abrigo, continuem baaixant durant 45 min, en direcció est, fins arribar a l'aparcament de Achada do Teixeira on ens espera el taxi.
Desnivell acumulat de 600 m d'ascens i 550 de descens.
Temps total efectiu 4 h.
4. PICO DAS PEDRAS-CALDELRAO VERDE-ILHA (9 de setembre de 2009). A la vesant nord, estem allojats a Santana i comencem la caminada a Parc das Queimadas.
Espectacular ruta que resegueix una levada esculpida a la roca fins al Caldeirao Verde on hi ha una cascada de mes de 100 m. a la tornada deixem la levada despres del darrer tunel i baixem pel vall de Lapa fins al poblet de Ilha.
Al començament el camí es ample, despres cada vegada mes estret i suspes al buit, el terra de vegades relliscós. Cal dur llenterna doncs hem de pasar per tres curts tunels. Els pasos mes exposats estan protegits per baranes lleugeres però suficients, excepte en un tros de uns 10 m on estaba trencada. Gens recomanable a qui pateix vertigen.
Vam tenir un dia boiros i amb plugim que quan vam arribar a Ilha es va transformar en pluja forta. Mala sort, doncs les vistes cap a la costa nort prometien ser interesants.
Desnivell positiu acumulat 50 m, 450 m en descens. Durada total 6 h
5.FAJA DA OVELHA-PAUL DO MAR-PRAZERES (10 de setembre de 2009). Avui anem al sud, cap al solet, que ja anyorem. Recorrem tot el nord i oest de l'illa, la carretera va suspesa uns quants cents de metres sobre el mar, poblets, cases aillades, boscos, cascades que cauen directament al oceà...El taxista, un magnific i atent cicerone.
Recorregut per camins tradicionals, que conserven un magnific empedrat, suspessos als acantilats del sud de Madeira i amb maravelloses vistes a Paul de Mar i la seva costa.
Comencem la caminada a Faja da Ovelha, a l'extrem occidental de la costa sud. Partim de 500 m d'alçada, baixarem a Paul do Mar, bonic poble pesquer, amb una inhospita platja de grans codols i tornem a pujar a 600 m fins a Prazeres per un dret barranc, sota un sol de justicia. Reseguim un precios camí, molt empinat, doncs en linea recta des de el port de Paul do Mar fins al final de l'etapa hi ha com a molt 800 m.
La segona part de l'excursió, va ser com una mena de calvari, doncs a la vora del mar ens habiem fet un homenatge amb gambes i altres delicies.
Arribarem a Prazeres amb poc "prazer".
Desnivell acumulat en ascens 620 i en descens 500 m
Temps total 5 h, contem el temps del "magnific" esmorçar-dinar.
6. LOMBO DO MOURO-BICA DA CANA-ENCUMEADA (11de setembre de 2009). Altre cop al centre de l'illa. Lombo de Mouro es en un altiplà a 1300 m., no veiem ningú, ni una casa, només boira.
Anem pujant entre brucs i falgueres i rapidament ens aboquem a la vesant nord, cercant la Levada da Serra que reseguim fins a l'encreuament de Bica de Cana on el camí comença a baixar en direcció a Caramujo.
Hem pasat pel costat del Pinaculo (agulla rocosa), pel mirador de Bica de Cana, però no hem vist res, la boira ho envolta tot; teoricament també hem de veure la costa nord de Sao Vicente, res de res. Sort hem tigut dels abundants pals indicadors, es facil perdre´s en aquestes condicions.
Al cap d'una hora trobem una pista, som a les cases abandonades de Caramujo, continuem baixant, una hora mes i trobem la Levada do Norte, que també s'anomena Levada do Folhadal.
Seguim la levada cap a la dreta. Hem de passar 5 tunels, estem rodejats d'espesos boscos de laurisilva, moltes hortensies, cascades i mes cascades i sempre la boira. El darrer tunel ens aboca a la vesant sud, tornem a veure el sol, i en 15 min arribem a Encumeada.
Temps total amb parades 7 h
Desnivell acumulat de pujada 500 m, i 670 de baixada.
7. ENCUMEADA-BOCA DA CORRIDA-CORTICEIRAS (12 de setembre de 2009). Darrera etapa. Continem al centre, pero a la vesant sud. Espectacular ruta de muntanya, passarem pel peu d'un dels cims mes emblematics de Madeira, el Pico Grande de 1640 m.
La primera part de l'itinerari es bastant planera fins arribar al pont de pedra de Curral Jangao. Despres el camí puja fort fins al peu del Pico Grande, que admirem a la nostra esquerra, som a 1300 m, a 700 m per sota a llevant veurem el Curral das Freiras, envoltat de montanyes, entre elles el Ruivo al norest.
Per camins de cornisa, pasos una mica aeris, però ben protegits, i amb pocs desnivells, arribarem a Boca da Corrida. Despres camí empedrat i posteriorment dur i aborrit asfalt fins Corticeiras.
El desnivell acumulat ha estat de 500 m de pujada i 700 de baixada.
La duració aproximada de 6 h.
FOTOS: F Trobat, J Papaceit
BIBLIOGRAFIA:
Rolf Goetz. Madeira. Las mejores rutas por levadas y montañas. Ed. Rother. Munich 2009
CARTOGRAFIA:
Madeira Tour&Trail, 6th Edition. Escala 1:40.000. Dicovery Walking Guides Ltd
