Castellet de l'Esteve

Castellet de l'Esteve des de la Foradada

DATA: 6 de maig de 2012

DISTANCIA: 5 Km

DESNIVELL: 324 m

GRAU DE DIFICULTAT:(MIDE): 1  1  5  2

DURADA: 3 h amb les parades

CARTOGRAFIA: Muntanyes de Vandellós. Escala 1:20.000. Ed. Piolet (1ª edició 2006)

REFERENCIES:
http://50picos.blogspot.com.es/2008/04/el-castellet-de-lesteve-438-m.html

http://blocexcursionista.blogspot.com.es/2011/05/el-castellet-de-lesteve-o-de-lelvira.html



ICC 1:25.000

Cim modest de menys de 500 m d’alçada i la vegada bonic i enigmatic, doncs es difícil situar-lo amb la cartografia consultada. El que va ser anomenat desert d’Alfama, continua sent en bona part un desert topografic. Pensem que l’editorial Piolet, al seu mapa 1:20.000, hauria de millorar l’informació doncs el  situa equivocadament  mes d’un quilometre al sudest

Forma part de l’anomenada Serra de l’Esteve, a les muntanyes de Tivissa-Vandellós, poc mes de 5 km el separen de la costa.

Hi accedim des de la antiga carretera N-340, ara 340a. Hem deixat el vehicle a quatre quilometres del inici nord, just a la sortida del camí del Raqui, encimentat i tancat per una valla. Retrocedim reseguint la carretera, deixem a ma dreta el Mas de Pataca i poc despres a ma esquerra trobem la pista,  sense cadena, que hem de pendre.

Pista en molt mal estat no apta ni per 4x4. Senyals de pintura blava mig esborrats que ens poden ajudar. El primer tram passa primer per camps de conrreu amb oliveres i garrofers i despres per la llera del barranc. A un quilometre  trobarem un encreuament, seguirem la pista de l’esquerra, costa amunt, i deixem la llera del barranc. Segim pujant un quilometre més,  fins arribar a un coll on comença propiament el circuit que describim. Tenim davant nostre al nord-nordest el Castellet de l’Esteve, darrere o a l’esquerra, mentres pujavem,  unes Moles espectaculars i “innominades” segons el mapa.

A partir del coll seguirem un circuit en el sentit de les agulles del rellotge, anirem primer a la Foradada del Esteve (el mapa ni l’anomena). Direcció nord per la pista durant uns 500 m fins arribar a un altre coll, ara agafem un corriol que resegueix la carena per la obaga de  la Foradada. La silueta del Castellet es des de aquest punt totalment diferent, un torreó gegantí, un veritable castell.

Continuem carena amunt fins al peu del Castellet, el rodegem per la cara sud fins situar-nos al peu d’una canal equipada amb una cadena; molt dreta, hem de grimpar un primer tram fins poder agafar la cadena, despres sense dificultats i ajudats d’aquesta fins dalt. Cim pla, estret, molt aeri. La cota marcada al mapa es de 444 m.

Vistes esplendides, Cardó i la Serra del Boix amb el Morral de Cabrafreixet a l’oest, al sud la plana del Perelló i tancant l’horitzó el Delta de l’Ebre i el Montsià, al est  la línea de costa des de  l’Ampolla al Coll de Balaguer, al nord les Muntanyes de Tivissa i Vandellós, on destaca per proximitat la Tossa Alzina.

Retorn per la carena que es despren al sudoest del Castellet, per un sender molt marcat fins una torre de alta tensió, on comença una pista que du al coll en pocs metres. Tanquem el circuit i retrobem la pista de pujada.

Ha estat una excursió curta però intensa, es pot fer perfectament en menys de tres hores. El dia gris amb estones de sol.

Àrea poc visitada, pot-ser poc valorada pel mon excursionista, però plena d’atractius. Aneu-hi, no us deceberà

Molló Puntaire des de Castelló

Molló Puntaire des de l'Obaga

DATA: 1 d'abril de 2012

ITINERARI: Castelló-Collet de la Creu-Collet del Corral de Ca la Torre-Coll de la Basseta-Font de Navaies-Grauet de Navaies-Molló Puntaire-Portella del Xato-Caseta de Pere Bou-Collet de la Creu-Castelló

DISTANCIA: 13 km

DESNIVELL: 530 m

DURADA: 5,30 h amb parades

GRAU DE DIFICULTAT(MIDE): 3  3  4  4

CARTOGRAFIA:
Muntanyes de Vandellós. Escala 1:20.000. Editorial Piolet

REFERENCIES:
Domenech R, Saladié Ll, Roset J, et al. Muntanyes de Vandellós.Guia d'excursionisme. Ed Piolet. Barcelona 2011. (TV2_3, descripció parcial)
Cabré A. Per les serres del Mestral-II. Cossetania Edicions. Valls 2000. (Itinerari 10, descripció parcial)
http://blocexcursionista.blogspot.com.es/2008/12/el-moll-puntaire-muntanyes-de-vandells.html



ICC 1:50.000


Diumenge primer d’abril. La Pili, el Pau, l’Enric , Juan Antonio i Joan son a  Castelló (Vandellós), a les Serres del Mestral;  avui però, el vent es en calma, el cel serè i pronostiquen  un dia casi estiuenc.
Castelló es un llogaret deshabitat des de la década dels 50, però sembla que ara vulgui reviscolar, han "dignificat les ruines",  hi ha alguna casa habitada i una associació organitza cada Nadal un pesebre vivent conegut com a "Pessebre dels Estels".


Cap al sud on ens dirigim pel GR 192, una coma encinglerada tanca el paisatge, son les Obagues de Castelló. Una pista que ha destrossat l’antic camí de ferradura, condueix al Collet de la Creu.

Avui passarem durant molta estona per pistes, i sobre el mapa se'n veuen moltes mes; em pregunto, per què serveixen tantes pistes?, on van?, quina funció tenen?. 

Al Collet de la Creu, deixem la pista que segueix  cap el barranc de l’Irla i prenem el corriol que s’enfila per la carena de la dreta, en dirección sudoest; les marques del GR 192 ens indiquen el camí. Anem durant una bona estona  vora del cingle per sobre de les Obagues de Castelló; posteriorment creuem la pista que ve de Vandellós per les antenes i el Corral del Coixet. Continuem per la carena seguint el GR, passem per la vessant sud del Tossal de Penjabudells o Puigbodell i en pocs minuts fem cap al Collet del Corral de Ca la Torre. Aquí abandonem el GR 192 que continua en dirección sud. Per pista en suau descens i en direcció sudest anem fins al coll de la Basseta. Ara seguim el PR-C 92.
Tota aquesta contrada, constitueix els denominats Dedalts, habien estat en part terres de conrreu,  i ara son ermes,  abandonades.

Coll de la Basseta, abandonem la pista, i pel PR esmentat remontem la carena en direcció norest fins al mas de Navaies i la font del mateix nom. El camí es al començament sense marques de PR i perdedor, però si seguim la conducció de goma negra que desaigua a la bassa, farem cap a la font.

A partir de la font de Navaies el terreny es cada cop mes accidentat, un paisatge carstic complexe, “atormentat” com molt be descriu en Juan Antonio. Som a la capçalera del barranc de Lleria i hem de  creuar  una carena que es despenja des del  Molló en direcció oest-sudoest. En pocs minuts arribem al Pla de la Roca de l’Eura, es una conca tancada o dolina, on admirem el monolit conegut com  “Cap de Moro”. A partir d’ara i fins  a la Portella del Xato, un seguit de roques amb formes sugestives en acompanyaran, el paisatge es cada cop mes “atormentat”, admirable, laberintic.

En algún lloc he llegit que Dedalts voldria dir laberint. Jo no hi veig cap relació, mes aviat sembla que es refereix a mes alt, de la part de dalt…

Al Pla de la Roca de l’Eura, hem deixat un corriol a la esquerra que segons el mapa ens conduiria al cim, pensem que mes endavant hi hauran millors opcions.

Remontem els grauets de Navaies, on es veuen restes d’empedrat. Tot just al costat del grauets admirem un petit pont natural o foradada. Superat el grau, som  a la vessant de mar, però no hi ha bona visivilitat, tot just es distingueix la línea de la costa, i  mes llunyà cap al sud el delta de l’Ebre.

Ens envolta un paisatge cada vegada mes carstic. Veiem damunt nostre cap al norest la pirámide cimera del Molló Puntaire, però no obsevem traces de sender ni fites que indiquin el camí de pujada; el PR voreja el cim pel sud i est. Decidim atacar pel dret i en deu minuts, amb petites grimpades i evitant les punxes dels garrics i argilagues, arribem al cim.

Som al cim del Molló o Piló Puntaire a 727 m, quatre quilometres escasos ens separen del mar. Cim encinglerat, pel nord, oest i sud; forta sensació aérea; admirem el paisatge, encara que la visivilitat es limitada per la calima. Tenim mala sort amb les serres litorals !.

Al nord veiem  el Puig Cabrafiga, la Serra de Llaberia i la cresta que continua cap a la Portella del Xato i Serret dels Avencs, al oest el Montalt i les Serres de Tivissa,  al  sud-oest  Cardó-Boix i al sud les Moles del Taix i la Tossa Alzina. L’anelada visió de la linea costanera i de la plana litoral, queda per un altra ocasió.
Del cim estant,  cap al oest veiem una traça clara de corriol que es dirigeix al peu del cim, probablement es el que habiem desestimat al Pla de la Roca de l'Eura.

Iniciem el descens tot seguint la cresta norest fins  a la Portella del Xato, en mig d’una  extraordinaria geología. Allí comença una pista que en fort pendent, i en direcció nordoest,  va a buscar la llera del barranc de l’Irla. Atravesem una interesant obaga, amb molts caducifolis, semblen aurons, tot admirant la vertical cara nord del Molló Puntaire.

Llera del barranc, cruilla, cap a l’esquerra aniriem al coll de la Basseta, anem cap a la pista de la dreta, 200 m en descens,  fins una nova cruilla on agafem la pista de l’esquerra que puja; passem a tocar les parets de la caseta de Pere Bou i amb ascens sostingut, que es fa llarg i pesat per la calor,  arribem al Collet de la Creu.

Hem tancat el circuit, davant nostre veiem Castelló i Masboquera, en segon pla mes a l’oest Vandellós. Sols resta baixar per la pista dels graus  fins a Castelló on hem deixat el cotxe.

Moleta de Genessies i Barranc de Jovara

ICC 1:50.000

DATA: 25 de gener de 2009

ITINERARI: Mas de Genessies-Coll del Rourar-Moleta de Genessies-Barranc de l'Ullal de Jovara-Portell de Jovara-Camí de Gavadà-Mas de Genessies

DISTANCIA: 10 Km

DESNIVELL: 600 m

DURADA: 4 h amb les parades

GRAU DE DIFICULTAT(MIDE):2  2  3  3

CARTOGRAFIA: Muntanyes de Vandellós. Escala 1:20.000. Ed. Piolet

La Tossa de Tivissa per la Llena. Obaga de les Cabreres i Sant Blai

DATA: 18 de febrer de 2012

ITINERARI: Tivissa-Cami de la Llena-Coll de la Llena-Roca Verdura-Collet de la Llena-drecera del Benet-La Tossa-Camí dels carboners-Coll de Montnegret-Sant Blai-Tivissa

DISTANCIA: 8 Km

DURADA: 3 h 30 min, amb les parades

DESNIVELL: acumulat positiu 413 m

DIFICULTAT(MIDE): 3  1  3  2

CARTOGRAFIA: Muntanyes de Tivissa,  1:15.000. Editorial Piolet

REFERENCIES:
R. Domenech, L. Saladié, J. Roset, M. Castellnou, R. Baqués, M. Omella. Muntanyes de Tivissa-Vandellós. Editorial Piolet. Barcelona 2011

Anuncïen bon temps pel cap de setmana, despres de quasi tres setmanes gelides.
Punt de trobada el Parc de Bombers de Tivissa a les 9 del matí. Anem a buscar la sortida del camí de la Llena i comencem a caminar a les 9,30.
Sembla que els pronostics meteorologics son acertats, cel clar, vent amb calma, -1º, però amb bon sol que aviat escalfa.
Pujem mentre admirem el vell camí de la Llena que  encara  conserva en molts trossos l'empedrat i espones de pedra seca.
Passem pel peu de la Roca de Migdia,  i en poc mes de mitja hora arribem al coll de la Llena a 541 m. Practicament en pla, ens apropem a la cim de la Roca Verdura, a 560 m,  des d'on admirem l'amplia panoramica sobre Tivissa, la cubeta de Mora, Sant Blai, Cresta de Ventall,  Pena Roja...
Comença una pista, deixem a ma esquerra un camí ample,  que puja al cim de la Llena i al repetidor de telecomunicacions,  i en pocs minuts arribem al collet de la Llena, a 556m, on comença la drecera de Benet. La pista contiua recte cap al coll de Monetze i a ma dreta una altra pista baixa cap al coll de Montnegret on mes endavant la retrobarem.
La drecera del Benet, passa primer per terreny emboscat, resegueix unes cingleres en direcció sud-est i posteriorment nord-oest i finalment sud amb forta pujada per una canal,  ens condueix a una amplia carena des d'on ja veiem el cim de la Tossa.
Arribem al cim  de la Tossa a 718 m, punt mes alt de la Serra de Tivissa. El vent es totalment en calma, la  temperatura agradable, podem admirar el panorama amb tranquilitat i a la vegada aprofirtar per esmorçar.
Amplia panoramica en totes direccións, amb no gaire bona visibilitat: Les Mores, els meandres de l'Ebre, Benissanet, Miravet i el seu castell, Rasquera, la Serra de Cardó i mes llunyans tancant l'horitzó el Ports. Cap a llevant les muntanyes de Vadellós amb la Mola de Genessies, mes properes La Punta Melica i la Serra de la Creu. Al norest Montalt, Llaberia i Colldejou i al nord, entre la calima, tot just adivinem lel Montsant
Continuem en direcció sud per anar a buscar la baixada per l'obaga de les Cabreres, des del coll entre la Tossa i Les Cabreres.
Descens en fort pendent pel bosc, es l'anomenat camí dels carboners. Anem en direcció sud-oest,   fins al les ruines del Mas de Sant Blai de Montnegret on retrobem la pista abans esmentada; la seguim fins al proper coll de Montnegret a 470 m. A ma dreta podem admirar uns magnifics marges de pedra seca, amb bancals ara malauradament abandonats.
Cruilla de camins, cap al oest, la pista  ens conduiria al coll de Ventall, al sud un sender s'endinsa al barranc de Fogassos, es el camí de l'Ametlla o del Peix. Nosaltres agafem el camí que en direcció nord ens durá a la la font i ermita de Sant Blai.
Arribem a la font de Sant Blai. Raja molt poc, portem mesos de sequera; la bassa i el rierol son completament  glaçats.
Seguim les senyals del GR7 fins l'ermita, senyals que tenen història, doncs van ser les primeres marques  de GR fetes a Espanya, concretament  el 2 de març de 1975 pels excursionistes reusencs E. Aguadé i J: Cullell.
Tornem a la font i seguint el GR 7 fem cap a Tivissa, on arribem a les 13 h.