DATA: 18 de febrer de 2012
ITINERARI: Tivissa-Cami de la Llena-Coll de la Llena-Roca Verdura-Collet de la Llena-drecera del Benet-La Tossa-Camí dels carboners-Coll de Montnegret-Sant Blai-Tivissa
DISTANCIA: 8 Km
DURADA: 3 h 30 min, amb les parades
DESNIVELL: acumulat positiu 413 m
DIFICULTAT(MIDE): 3 1 3 2
CARTOGRAFIA: Muntanyes de Tivissa, 1:15.000. Editorial Piolet
REFERENCIES:
R. Domenech, L. Saladié, J. Roset, M. Castellnou, R. Baqués, M. Omella. Muntanyes de Tivissa-Vandellós. Editorial Piolet. Barcelona 2011
Anuncïen bon temps pel cap de setmana, despres de quasi tres setmanes gelides.
Punt de trobada el Parc de Bombers de Tivissa a les 9 del matí. Anem a buscar la sortida del camí de la Llena i comencem a caminar a les 9,30.
Sembla que els pronostics meteorologics son acertats, cel clar, vent amb calma, -1º, però amb bon sol que aviat escalfa.
Pujem mentre admirem el vell camí de la Llena que encara conserva en molts trossos l'empedrat i espones de pedra seca.
Passem pel peu de la Roca de Migdia, i en poc mes de mitja hora arribem al coll de la Llena a 541 m. Practicament en pla, ens apropem a la cim de la Roca Verdura, a 560 m, des d'on admirem l'amplia panoramica sobre Tivissa, la cubeta de Mora, Sant Blai, Cresta de Ventall, Pena Roja...
Comença una pista, deixem a ma esquerra un camí ample, que puja al cim de la Llena i al repetidor de telecomunicacions, i en pocs minuts arribem al collet de la Llena, a 556m, on comença la drecera de Benet. La pista contiua recte cap al coll de Monetze i a ma dreta una altra pista baixa cap al coll de Montnegret on mes endavant la retrobarem.
La drecera del Benet, passa primer per terreny emboscat, resegueix unes cingleres en direcció sud-est i posteriorment nord-oest i finalment sud amb forta pujada per una canal, ens condueix a una amplia carena des d'on ja veiem el cim de la Tossa.
Arribem al cim de la Tossa a 718 m, punt mes alt de la Serra de Tivissa. El vent es totalment en calma, la temperatura agradable, podem admirar el panorama amb tranquilitat i a la vegada aprofirtar per esmorçar.
Amplia panoramica en totes direccións, amb no gaire bona visibilitat: Les Mores, els meandres de l'Ebre, Benissanet, Miravet i el seu castell, Rasquera, la Serra de Cardó i mes llunyans tancant l'horitzó el Ports. Cap a llevant les muntanyes de Vadellós amb la Mola de Genessies, mes properes La Punta Melica i la Serra de la Creu. Al norest Montalt, Llaberia i Colldejou i al nord, entre la calima, tot just adivinem lel Montsant
Continuem en direcció sud per anar a buscar la baixada per l'obaga de les Cabreres, des del coll entre la Tossa i Les Cabreres.
Descens en fort pendent pel bosc, es l'anomenat camí dels carboners. Anem en direcció sud-oest, fins al les ruines del Mas de Sant Blai de Montnegret on retrobem la pista abans esmentada; la seguim fins al proper coll de Montnegret a 470 m. A ma dreta podem admirar uns magnifics marges de pedra seca, amb bancals ara malauradament abandonats.
Cruilla de camins, cap al oest, la pista ens conduiria al coll de Ventall, al sud un sender s'endinsa al barranc de Fogassos, es el camí de l'Ametlla o del Peix. Nosaltres agafem el camí que en direcció nord ens durá a la la font i ermita de Sant Blai.
Arribem a la font de Sant Blai. Raja molt poc, portem mesos de sequera; la bassa i el rierol son completament glaçats.
Seguim les senyals del GR7 fins l'ermita, senyals que tenen història, doncs van ser les primeres marques de GR fetes a Espanya, concretament el 2 de març de 1975 pels excursionistes reusencs E. Aguadé i J: Cullell.
Tornem a la font i seguint el GR 7 fem cap a Tivissa, on arribem a les 13 h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada