ITINERARI: Pla de Manlleu-Cal Pelegrí-Collet del Vent-Coll de Selma-La Portella Vella-Selma. Tornada pel mateix camí
DISTANCIA: 9 Km
DURADA: Temps total amb parades 3 h
DIFICULTAT(MIDE): 1 1 1 2.
Pista comoda fins a Selma, despres sender entre rocam durant cinc minuts per arribar al castell.
CARTOGRAFIA: El Montmell 1:20.000 editorial Piolet
REFERENCIES:
M. Miquel, J. Santesmases, D. Saumell. Els Castells del Gaià. Cossetania Edicions. Valls 1999
Consell Comarcal del Alt Camp. Antiguo señorio de Selma, a Por los caminos del Alt Camp. Ediciones Lectio. Valls 2007
A. Cabré. Circuito por la soledad de Selma, a Montañas de la Costa Dorada y Tierras del Ebro. Ediciones Lectio. Valls 2011 (des de l'oest Mas d'en Prat, prop de la carretera Pontons-Santes Creus)
R. Lopez-Monné. El gelid silenci d'una morta, a A peu per les comarques de Tarragona. Vol IV. Arola Editors. Tarragona 2007 (des de el Coll de Santa Agnes, entre Les Pobles i Pontons)
Mapa ICC 1:50.000
Onze del matí, diumenge 5 de febrer, en plena onada de fred. Tres graus de temperatura, vent en calma i cel mig cobert.
Ningú m'acompanya, vaig sol cap a les soledats de Selma.
He aparcat el cotxe a Pla de Manlleu, a 475 m, al començament del carrer de Selma i al costat del pont que creua la riera de Marmellar. Segueixo les indicacions de la publicació del Consell Comarcal del Alt Camp, encara que el camí es molt ben senyalitzat amb panells i pals indicadors. Pista en direcció a ponent.
Primera bifurcació, cap a la dreta, el camí passa pel costat de la masia de Cal Pelegrí, gossos!!
En trenta minuts soc al Collet del Vent, vinyes noves ambdos costats, veig per primer cop Selma, a ponent, dalt d'un turó.
Continua la pista en direcció oest-sudoest, costa amunt. Al cap de 20 min., encreuament, deixo una pista a la dreta, que sembla que es mes directa, i segueixo les indicacions, cap a l'esquerra. Deu minuts mes i soc al coll de Selma on hi ha un nou encreuament, ara cap a la dreta. La pista encercla la capçalera del barranc que he anat remuntant. Ara en direcció oest-noroest, a l'esquerra del camí, les ruines del mas de la Portella Vell, on hi ha un monstruos i rovellat diposit metalic.
Amunt, ara en direcció nord, fins un pla amb conreu de vinya, a la dreta hi ha una gran taula de pedra i un darrer encreuament; el camí de la dreta condueix directament a Selma en cinc minuts.
Tot son runes, dificilment podem distinguir el que eren carrers, encara que sorpren el relatiu bon estat del campanar.
Es dificil no sentir una mena de tristor devant de tanta destrucció, solitud i abandó. Penses que aquests murs en altres temps habien estat rodejats de tot un mon ple de vida. Dur treball per a subsistir, però també somnis, joia i jocs d'infants. Ara tot es mort.
Selma va quedar despoblat a la decada dels 30 del passat segle, els seus darrers habitants van anar-se´n a Pla de Manlleu. El castell de la segona meitat del segle X, refet al segle XVI i totalment abandonat a principis del XIX, es totalment enrunat. Cal destacar que fou jurisdicció de la primera Comanda Templera de Catalunya.
Al costat del panell informatiu surt un sender ascendent cap al castell, per terreny abrupte, en algun pas cal ajudar-se de les mans, en cinc minuts ens porta al castell a 756 m. Entrem al recinte per una obertura a llevant que segons sembla correspon a la porta originaria. Al mur est hi un gran forat i mes amunt tanca el recinte el mur nord on al extrem oest hi ha restes d'una torre.
Magnifiques vistes cap al sud amb la muntanya de Sant Marc i un imponent Montmell, on podem distinguir el castell a l'extrem mes occidental. Cap a llevant, tancant l'horitzó, les serralades litorals entre el Garraf i el Penedés.
Tornada pel mateix camí, en una hora soc novament a Pla de Manlleu. Son tres quarts de dos i comença a nevar.
JPV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada