De Capafonts a els Motllats. Font de la Lludriga, Cova de les Gralles, Font Nova, Cova del Grevol, y La Foradada

 
Pont de Goi

FECHA: 17 de junio de 2012

ITINERARIO: Capafonts-Riu de l'Horta-Font de la Lludriga-Cova de les Gralles-Pont de Goi-Els Motllats-Cova del Grevol-La Foradada-Capafonts

DISTANCIA: 11 Km

DURACION: 4 horas, paradas incluidas

DESNIVEL: 300 m

DIFICULTAD(MIDE): 1  1  2  3

CARTOGRAFIA UTILIZADA:  Muntanyes de Prades. Escala 1:25.000. Editorial Piolet (2010)

REFERENCIAS:
J. Mas Roca, C. Llauradó Garcia. Muntanyes de Prades. Un grapat d'excursions. Ed. Piolet. Barcelona
2011

Capafonts a 750 m sobre el nivel del mar. Son las nueve de la mañana de un radiante 17 de junio, las temperaturas ya anuncian el inmediato verano. 

Iniciamos la marcha pasadas las 9,30 h, nos dirigimos al sur, hacia el riu de l'Horta, origen del riu Brugent.

Pronto abandonamos la pista para seguir un sendero hasta la zona Les Tosques; pozas de aguas cristalinas y pequeñas cascadas que invitan al baño. Lamentamos no haber planeado el circuito en sentido contrario. 

Seguimos ascendiendo sin abandonar la proximidad del rio hasta llegar a la caudalosa surgencia  de la  Font de la Lludriga ,  considerada como el nacimiento del rio Brugent.

Direccion la Mussara (palo indicador), camino con fuerte ascenso, a traves del bosque, lo cual contribuye a mitigar el fuerte calor. Nuevo indicador que señala la Cova de les Gralles, nos desviamos a la izquierda hasta el cauce del barranco. Un sendero asciende por el margen derecho, dudamos si seguirlo o continuar por el lecho del barranco. Nos dividimos en dos grupos y ambos nos reencontramos en la Cova de les Gralles. El camino ascendente, mas dificil y accidentado, es obviamente, la alternativa preferente en epocas de lluvia.
La Cova de les Gralles , es una concavidad de dimensiones gigantescas, en el  lecho del barranco de la Font Nova. Solo la contemplación de tan espectacular espacio, justifica la excursión.

Retrocedemos hasta encontrar nuevamente la bifurcación, continuamos en ascenso, dirección la Mussara. A nuestra izquierda  admiramos los riscos del Salt de la Pixera por donde trancurre el camino de vuelta.

Nuevo cruce, seguimos las indicaciones hacia Pont de Goi y la Mussara. El Pont de Goi es un espectacular arco natural que debemos atravesar, el camino transcurre despues por encima y casi inmediatamente llegamos a una pista tranversal que seguiremos hacia la izquierda, dirección Font Nova. Estamos ya en el altiplano de els Motllats a 1000 m de altitud.

Nuevo cruce de pistas, hacia la derecha iriamos a la Creu Trencada para enlazar con el antiguo camino de Reus a Prades. Seguimos hacia la izquierda, dirección a la Font Nova.
Desechamos las desviaciones a la derecha, y rodeamos la cabecera de los barrancos de la Font Nova y Comellar de l'Abeurada o Barranc de la Pixera, donde abandonamos la pista, y planeando, justo por encima del Salt de la Pixera, llegamos a la Cova del Grevol.

Seguimos sin perder altura en dirección noroeste, dejamos a mano derecha la Font de l'Escudelleta. A continuación comenzamos el descenso, siguiendo los indicadores de La Foradada-Capafonts, hacia la izquierda. Atravesamos el arco natural de la Foradada a traves del cual divisamos el ya cercano Capafonts.
Pronto encontramos una pista que vamos cortando por continuos atajos hasta llegar a la carretera, que en 10 min nos devolverá al punto de partida.

Circuito fácil y muy bien señalizado. Recomendable en todas las estaciones pero especialmente después de lluvias abundantes para admirar la cascada de la Cova de les Gralles y el Salt de la Pixera.

 

De Siurana a Siuranella. Grau de la Portella-Grau de Siuranella-Grau de la Covassa-Grau de la Tornera

Mapa ICC 1:50.000

DATA: 12 d'octubre de 2011

ITINERARI: Castell de Siurana-Siurana-Grau de la Portella-Cova de Donya Blanca-Grau de Siuranella o del Jueu-Grau de la Covassa-Altipla de Siuranella-Coll de la Vaca-Font de l'Albergada- Els Masets-Coll del Ginebre-Grau de la Tornera-La Trona-Castell de Siurana

DISTANCIA: 9 Km

DESNIVELL: 325 m

DURADA: Total 4 h, efectiu 3,30 h

DIFICULTAT(MIDE): 3 2 4 3

CARTOGRAFIA: Muntanyes de Prades 1:25.000 Ed Piolet

BIBLIOGRAFIA: J Mas Roca, C Llauradó Garcia. Muntanyes de Prades, un grapat d'excursions. Ed Piolet. Barcelona 2011.

Circuit de mitjana dificultat.  En alguns llocs cal  ajudar-se de les mans i possar una mica d'atenció.

Dia esplendit, amb temperatures quasi d'estiu. Llastima  de la reseca vegetació;  no ha caigut ni una gota des de fa cinc mesos

Sortim de l'aparcament al costat de les ruines del castell de Siurana (737 m), atravessem Siurana pel carrer major fins davant de l'esglesia, girem a la dreta pels rentadors, pasem davant del hotel Siuranella, seguim aquest carrer i despres anem   a l'esquerra fins la sortida del poble.

Un camí ens condueix fins un replá encimbellat; ens hem de fixar be, hi ha un  sender a ma esquerra que  baixa per un petit barranc, seguim baixant fins trobar  una paret que llueix una magnifica espitllera, son restes de fortificacions. Estem davant d''un dels pocs punts febles, de l'inexpugnable Siurana; les fortificacions no son gaire antigues, es van fer durant  les guerres carlines.
Es el començament del grau de la Portella, pas equipat amb baranes de ferro per superar un cingle escalonat.

Continuem sense mes ensurts, en direcció nord fins trobar un camí empedrat, es el camí ral de Cornudella a Siurana, el seguirem cap a l'esquerra, fins una cruilla  amb un indicador que senyala el moli de l'Esquirola, riu Siurana i el Pantà. Seguim cap a la dreta,  i arribem a una pista, anem a la dreta altre cop fins trobar la carretera. Hem de seguir-la durant 700 m, direcció Cornudella,  fins trobar a la dreta un pal que senyala el grau del Jueu o de Siuranella.
Agafem un corriol que  puja molt dret fins situar-nos sota el cingle, inconfundible, de tó vermellós.

A ma esquerra surt un senderó que baixa una mica i resegueix  per sota la cinglera, i per camí planer arribarem  a la cova del Tití o de Donya Blanca, amplia  i allargada balma, amb restes de construccions, som a 592 m.

Retrocedim fins al grau de Siuranella, continuem pujant fort, en algún punt hem d'ajudar-nos de les mans per a progresar, una vegada superat el cingle, trobem una cruilla, hem d'anar a l'esquerra.
El camí planeja, sobre del cingle, fins trobar un  nou encreuament i un pal indicador.  Ara anirem a la dreta, altre cop costa amunt fins un cingle, que reseguirem cap a l'esquerra on trobem una canal per on  hem de pujar. El camí es una mica perdedor, ple de matolls i argilagues que ens deixn ben senyalats. Cal superar un pas escalonat, on hem de grimpar, som al grau de la Covassa.

Sortim al altiplá de Siuranella, bones vistes cap a Siurana, Cornudella i el Montsant. Camí ben marcat, amb moltes fites, en direcció nordest que ens condueix  al coll de la Vaca a 748 m on trobem el PR-C-84.
El seguirem cap a la dreta. Davant,  i sembla a prop, admirem el puig Gallicant. Camí planer o amb lleu baixada, molt fressat; atravesem el barranc de Fontscaldes i pujem fins un replá on trobem el començament d'una pista, poc despres  una nova pista, segim recte, posteriorment per l'esquerra ens arriba la pista que ve de Prades, segim a la dreta per un pla que despres s'endisa cap a una barrancada, on hi ha la font  de l'Albergada, continuem baixant i en 5 minuts som a la carretera de Siurana a l'alçada dels Masets.

Seguim la carretera fins prop del camping, som al coll del Ginebre a 760 m. Pal indicador, cap a l'esquerra.  que senyala el grau de la Tronera, que baixa per una dreta canal, al costat d'un xalet. Pasos esglaonats, cal possar atenció, i agafar-se be.Seguim baixant fins trobar el camí de recingle de la Trona, que seguirem cap a la dreta. Pasem sota la roca de la Trona. Admirem la vall del riu Siurana, l'obaga al peu del puig Gallicant , sota nostre el Tossal del Franquet i a sobre ma dreta la   paret amb uns quants escaladors.
Arribem seguidament a l'aparcament del Castell.
JPV


Fotos: J Papaceit

Arbolí-Gallicant-Gorgs.

DATA: 18 de desembre de 2011

ITINERARI: Arbolí-Gallicant-Puig Gallicant-Gorgs-Cami de la riba esquerra-Mas de Ribelles de dalt-Mas Salin-Maset de Nadal-Sant Pau-Arbolí

DURADA: Temps total cinc hores, efectiu quatre

DESNIVELL: Alçada màxima 1009 m, mínima 680 m

DIFICULTAT(MIDE): 1 1 3 2

CARTOGRAFIA: Muntanyes de Prades 1:25.000 Ed Piolet

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA:
M. Domingo de Pedro. Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Cossetania Edicions. Valls 2000. Itinerari 6 i 20
J. Mas Roca, C. Lauradó Gracia. Muntanyes de Prades, un grapat d'excursions. Ed Piolet. Barcelona 2011. Itinerari 9

Sortim de l’Arbolí a les 8,30 h. Nubols baixos migtapen el Montsant, fa fred, el termometre senyala 1 grau. Bufa vent de ponent.
Pugem pel camí de Gallicant, que en part conserva l’empedrat, amb el permis dels trials i dels aiguats. Anem en dirección nort-est
Cap a ponent admirem les muntanyes d’Alforja, el Molló i Puigcerver, iluminades pels primers rajos de sol i en segón pla la Mola de Colldejou i la Serra de Llaberia amb nubols que s’arrosseguen pels cims. En menys de tres quarts d’hora arribem a Gallicant, el Puig del mateix nom també llueix un barret de boira. L’imatge de les ruines de Gallicant imposa, i la llum d’aquest matí hi col•labora.
Gallicant es va despoblar despres de la Guerra Civil, la destrucció de les cases es va acelerar quan el propietari dels terrenys va decidir enretirar les teules de totes les teulades. Com diu R. Lopez-Monné, la febre del turisme rural no hi va arribar a temps*. Als anys 50, encara quedaven algunes cases que acollien als seus propitaris en temporada de sembra o de collita**, avui però, tot son camps erms, runes i solitud.
En 20 minuts som del Puig Gallicant a 1009 m, cim emboscat amb poca panorámica, i avui nula per la boira. Son dignes de menció les dolines prop del cim. Tornem al poble i ens apropem al cingle sobre el riu Siurana, el panorama es superb.
Seguim en dirección nort-est, i a l’alçada del Collet de la Bassa, busquem un lloc arraserat per esmorçar. Poc a poc li cau el barret al Puig Gallicant i el sol, timidament, comença a escalfar.
Continuem la marxa, ara en descens cap al barranc dels Gorgs, des de Arbolí hem anat seguint el GR-7, aquest va ser el primer GR que es va marcar a Espanya, va des de la frontera d’Andorra fins a Tarifa.
A ma dreta abans d’arribar als Gorgs, a 200 m, hi ha la Torre del Manuel o del Bosc de la Perxa, edificació d’origen sarraí, segons recull J. Iglesies**, no la visitem, queda pendent.
Son les 11,30 i comencem un fort descens cap al Gorg, seguirem despres a mitja alçada, el cami del costat esquerra, que va a trobar una pista poc abans del Mas de Ribelles de Dalt. Aquest es totalment en ruines i situat vora del cigle, dalt d’una moleta. Al començar la pista hem cambiat de direcció, de nort, hem passat a oest-sud-oest; comencem a pujar.
Anem per l’obaga del congost del riu Siurana, a la dreta admirem el barranc de la Gritella i els cingles de Siurana, les perspectives d’aquesta varien continuament; al fons el Montsant comença a netejar-se de la boira.
Despres, a 1500 m del mas, surt una pista a ma esquerra, es tancada amb cadena, continuem recte; 500 m després, nova pista amb cadena per esquerra, també la deixem. Fem 500 m mes i trobem un pal indicador que assenyala Siurana pel grau de Vincabrer cap a la dreta,seguim recte. Quasi inmediatament veurem el Mas del Salin a la dreta i el sender cap a Sant Pau i Arbolí a l’esquerra(pal indicador).
El cami puja pel mig del bosc, cap al sud. Les vistes sobre Siurana, el panta, Cornudella i el Montsant son formidables.
Dalt de tot, passem pel costat del arruinat maset del Nadal, envoltat d’un petit bosc d’alzines. Comencem a baixar i en 5 minuts som a l’ermita de Sant Pau. Fem una rápida ullada; no es precisament una joia de l’arquitectura.
El que si es una joia es el vell camí enpedrat que baixa fins a l’Arbolí.
Son les 13,30 h i ens espera un bon dinar.

JPV

*R. Lopez-Monné. A peu per les comarques de Tarragona. Vol II. Arola Editors. Tarragona 2005
**J. Iglesies, J Santasusagna. Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra de la Llena. Rafael Dalmau Editor. Barcelona 1960

Mapa ICC 1:50.000

Fotos J Papaceit

Mola d'Estat i Els Cogullons des de Rojals.

DATA: 4 de desembre de 2011

ITINERARI: Rojals-Corral de la Marieta-Coll de la Mola-Clot del Llop-Taula dels Quatre Batlles-Mola d'Estat-Els Cogullons-Rojals

DURADA: Temps total 4,30 h, efectiu 3,30

DESNIVELL: Alçada màxima 1135 m, mímima 850 m

DIFICULTAT(MIDE): 1 1 3 3

CARTOGRAFIA : Muntanyes de Prades 1:25.000 Ed Piolet

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA:
M. Domingo de Pedro. Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Cossetania Edicions. Valls 2000. Itineraris 7 i 14

Trobada a Rojals a les 9 del matí
Avui els morellencs son majoria absoluta. La Imma i en Joan seran els nostres guies.
Rojals es en un pla a 977 m, molt restaurat i cuidat, aspecte de neorural/segona residencia a l’estil de Siurana.
El matí es fred, nomes quatre graus, amb un ventet de serè que talla, tantmateix aviat el sol atempera una mica i l’oratge es fa suportable.
Direcció oest, per pista, en menys de un quilometre deixem un camí a ma esquerra que senyala Els Cogullons, será per on tornarem.
Continuem cap a l’oest, practicament per pla, passem pel costat del corral de la Marieta, poc abans hem trobat un nombrós grup de caçadors. Un parell de quilometres i som al Coll de la Mola, on el camí inicia un gir cap al oest-sud-oest; passarem per la carena que aboca a la vall de Castellfollit. En algún moment sembla adivinar-se el Pirineu, pero el dia no es prou clar.
Pal indicador i capelleta de la Misericordia, som al Clot del Llop. Ara seguirem el GR-171, anirem en direcció sud. En uns minuts arribem al vertex geodesic de la Mola dels Quatre Termes a 1120 m, terreny pla i totalment emboscat.
Es hora de pensar amb l’esmorçar, creiem que la Taula del Quatre Batlles será un bon lloc, pero ens han pres el “puesto” i no son pocs!!
Continuem fins a una plaça on acaba la pista, hi ha una placa del Reus Deportiu i un pal indicador, no hi ha taula parada, pero amb gana es perdona quasi tot.
Uns metres ens separen de la Mola d’Estat a 1135 m. Extraordinari mirador cap al sud i est. S’adivina el resplandor del mar i admirem els Motllats, la Serra de la Mussara, El Gallicant i fins les llunyanes muntanyes dels Ports.
Refem el camí fins al Clot del Llop, ara agafarem una pista a la dreta, en dirección est, es per on va el GR-171; no el deixarem fins a Rojals.
Baixada suau fins Els Cogullons, 1042 m, poblet abandonat, totalment en ruines. Josep Iglesies*, diu que encara hi vivien 5 persones de forma temporal a l’any 1960, però ja parla de cases gairebé caigudes i deshabitades. Había estat l’agrupament humà mes alt de les muntanyes de Prades. El refugi del Centre Excursionista de Montblanc, dalt del turó on segons Iglesies hi habia les restes d’un fortí, es ara l’únic edifici sencer, però es tancat i barrat.
Iniciem, ara si, una forta devallada cap a l’est. Els pals indicadors no assenyalen Rojals ni el GR-171, nomes el PR que va a La Bartra i Farena, de totes maneres no hi ha altre camí. En cinc minuts som a la Font del Grevol, cruilla i ara si que s’en recorden el GR. Continua la baixada, trobem una bassa i creuem una pista. Fort descens fins arribar al fons del Barranc de la Baridana, seguim una pista 200 m i comencem a pujar per un sender que surt a ma esquerra. Hi ha un pal indicador.
Camí ombrivol, bosc espés, per sota d’un cingle on veiem restes de parets. A trossos, encara es veu l’empedrat. Posteriorment sortim a uns plans conreats, al sud es veuen uns masos ( d’en Carles, del Jaumet i de l’Arlequí), arribem a la pista i al pal indicador que hem vist a primera hora, tanquem el circuit.
En 10 minuts som a Rojals, des d’on admirem una bella panorámica amb la Serra del Tallat amb la sobredosi de molins de vent al nort, al nort-est el Montclar, al est la Serra Carbonaria-Miramar amb el Tossal Gros o Morrot de Sant Jordi i la Cogulla de Miramar i en segon pla el Montmell.
Es hora d’anar cap a casa.
JPV

*Josep Iglesies i Joaquim Santasusagna. Les Muntanyes de Prades, el Montsant i la Serra de la Llena. Rafael Dalmau Editor. Barcelona 1960

Mapa ICC 1:50.000

Fotos J Papaceit