ITINERARI: Arbolí-Gallicant-Puig Gallicant-Gorgs-Cami de la riba esquerra-Mas de Ribelles de dalt-Mas Salin-Maset de Nadal-Sant Pau-Arbolí
DURADA: Temps total cinc hores, efectiu quatre
DESNIVELL: Alçada màxima 1009 m, mínima 680 m
DIFICULTAT(MIDE): 1 1 3 2
CARTOGRAFIA: Muntanyes de Prades 1:25.000 Ed Piolet
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA:
M. Domingo de Pedro. Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Cossetania Edicions. Valls 2000. Itinerari 6 i 20
J. Mas Roca, C. Lauradó Gracia. Muntanyes de Prades, un grapat d'excursions. Ed Piolet. Barcelona 2011. Itinerari 9
Sortim de l’Arbolí a les 8,30 h. Nubols baixos migtapen el Montsant, fa fred, el termometre senyala 1 grau. Bufa vent de ponent.
Pugem pel camí de Gallicant, que en part conserva l’empedrat, amb el permis dels trials i dels aiguats. Anem en dirección nort-est
Cap a ponent admirem les muntanyes d’Alforja, el Molló i Puigcerver, iluminades pels primers rajos de sol i en segón pla la Mola de Colldejou i la Serra de Llaberia amb nubols que s’arrosseguen pels cims. En menys de tres quarts d’hora arribem a Gallicant, el Puig del mateix nom també llueix un barret de boira. L’imatge de les ruines de Gallicant imposa, i la llum d’aquest matí hi col•labora.
Gallicant es va despoblar despres de la Guerra Civil, la destrucció de les cases es va acelerar quan el propietari dels terrenys va decidir enretirar les teules de totes les teulades. Com diu R. Lopez-Monné, la febre del turisme rural no hi va arribar a temps*. Als anys 50, encara quedaven algunes cases que acollien als seus propitaris en temporada de sembra o de collita**, avui però, tot son camps erms, runes i solitud.
En 20 minuts som del Puig Gallicant a 1009 m, cim emboscat amb poca panorámica, i avui nula per la boira. Son dignes de menció les dolines prop del cim. Tornem al poble i ens apropem al cingle sobre el riu Siurana, el panorama es superb.
Seguim en dirección nort-est, i a l’alçada del Collet de la Bassa, busquem un lloc arraserat per esmorçar. Poc a poc li cau el barret al Puig Gallicant i el sol, timidament, comença a escalfar.
Continuem la marxa, ara en descens cap al barranc dels Gorgs, des de Arbolí hem anat seguint el GR-7, aquest va ser el primer GR que es va marcar a Espanya, va des de la frontera d’Andorra fins a Tarifa.
A ma dreta abans d’arribar als Gorgs, a 200 m, hi ha la Torre del Manuel o del Bosc de la Perxa, edificació d’origen sarraí, segons recull J. Iglesies**, no la visitem, queda pendent.
Son les 11,30 i comencem un fort descens cap al Gorg, seguirem despres a mitja alçada, el cami del costat esquerra, que va a trobar una pista poc abans del Mas de Ribelles de Dalt. Aquest es totalment en ruines i situat vora del cigle, dalt d’una moleta. Al començar la pista hem cambiat de direcció, de nort, hem passat a oest-sud-oest; comencem a pujar.
Anem per l’obaga del congost del riu Siurana, a la dreta admirem el barranc de la Gritella i els cingles de Siurana, les perspectives d’aquesta varien continuament; al fons el Montsant comença a netejar-se de la boira.
Despres, a 1500 m del mas, surt una pista a ma esquerra, es tancada amb cadena, continuem recte; 500 m després, nova pista amb cadena per esquerra, també la deixem. Fem 500 m mes i trobem un pal indicador que assenyala Siurana pel grau de Vincabrer cap a la dreta,seguim recte. Quasi inmediatament veurem el Mas del Salin a la dreta i el sender cap a Sant Pau i Arbolí a l’esquerra(pal indicador).
El cami puja pel mig del bosc, cap al sud. Les vistes sobre Siurana, el panta, Cornudella i el Montsant son formidables.
Dalt de tot, passem pel costat del arruinat maset del Nadal, envoltat d’un petit bosc d’alzines. Comencem a baixar i en 5 minuts som a l’ermita de Sant Pau. Fem una rápida ullada; no es precisament una joia de l’arquitectura.
El que si es una joia es el vell camí enpedrat que baixa fins a l’Arbolí.
Son les 13,30 h i ens espera un bon dinar.
JPV
*R. Lopez-Monné. A peu per les comarques de Tarragona. Vol II. Arola Editors. Tarragona 2005
**J. Iglesies, J Santasusagna. Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra de la Llena. Rafael Dalmau Editor. Barcelona 1960
 |
| Mapa ICC 1:50.000 |
Fotos J Papaceit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada