DESNIVELL: 625 m positiu, 250 m negatiu
DISTANCIA: 13 Km
DIFICULTAT(MIDE): 1 1 1 3
CARTOGRAFIA: Senda Pirenaica 1:40.000 Ed Prames, ICC 1:50.000
BIBLIOGRAFIA:
J.A.Lopez Lafuente, J.M. Vicente Blasco. Comité Nacional de Senderos de Gran Recorrido. GR 11 Senda pirenaica. Ed. Prames Zaragoza 2008
E. Soler.Cap de Creus a Cabo Higer GR 11. El Mundo de los Pirineos (especial nº3)junio 2004
Etapa molt curta, hem retallat 8 km del previst, doncs voliem arribar a Maçanet de Cabrenys. La llarga etapa anterior, el haber arribat a la Jonquera quasi fosc, ademés del retorn a Tarragona per avui, i un component de droperia, ens fa desistir de continuar una vegada arribats a La Vajol.
Hem sortit de la Jonquera a les 9 de matí, despres d’una accidentada recerca del camí. Ni les guies (Prames, El mundo de los Pirineos) ni els mapes ens ajuden a trobar la sortida del GR11. Després de molt preguntar i quasi per casualitat la trobem, pero hem perdut mes d’una hora.
S’ha de pasar per un túnel per sota de l’autopista AP-7 i de les vies del tren, aixó totes les guies ho diuen, però on es?. Finalment trobem un indicador a l’alçada de la cruilla de la Nacional II i l’Avinguda Miquel Mateu Pla, davant d’una sucursal de la Caixa, en una placeta on avui diumenge fan “mercadillo”.
El camí fins a la Vajol es practicament pista en la seva totalitat, excepte alguna petita drecera, pujada continua. Boscos d’alsines i sureres, amb alguns exemplars extraordinaris.
Als dos quilometres trobem els Plans de la Serafina, en desviem uns metres per visitar un dolmen decebedor, t´ho has de creure!
Posteriorment arribem a l’ermita de Santa Eugenia, situada en una gran clariana del bosc. Es un edifici molt gran, que consta de esglesia i casa de colonies, hi troven un grup de families de Figueres, molt amables, s’allotgen a la casa durant el cap de semana; es aconviden a café mentre els hi expliquem el nostre projecte d’arribar algún dia a Hondarribia. Aprofitem per a esmorçar.
Continuem la marxa, i al poc temps passem per una gran masia que deixem a la dreta, es el mas Carreres; ja s’adivina dalt de la muntanya les cases de La Vajol, però encara falten 4 km.
A 500 m de mas Carreres, el camí fa un gir de noranta graus i segueix paral•lel el trajecte de la carretera que finalment hem d’agafar. Anem pot-ser uns 100 m de desnivell per sota de la carretera, en dirección sur-est, tot al contrari de La Vajol; sembla que el camí vol obligar-te a fer de l’Agullana final d’etapa. Es una important incongruencia en el disseny del GR11, ademés tots els cartells assenyalen L’Agullana, La Vajol no existeix. Decidim provar sort i agafem una suposada drecera, per, tot s´ha de dir, l’insistent demanda de l’Enric; sortim a la carretera de la Vajol a l’alçada del Km 4. Hem estalviat ben be un quilometre de camí.
El que ens queda son tres quilometres d’esfalt, costa amunt, que es fan molt pessats.
A les 13,30 h arribem a La Vajol, on descansem i ens fem un homenatge de cevessa asseguts a la plaça.
Han estat 4,30 h de marxa, sense contar les parades parlariem de 3,30 hores.
JPV
 |
ICC 1:50.000
 |
ICC 1:50.000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada