DESNIVELL: 1025 m positiu, 975 negatiu
DISTANCIA: 20 km
DIFICULTAT(MIDE): 2 2 2 4
CARTOGRAFIA: Senda Pirenaica 1:40.000 Ed. Prames, ICC 1:50.000
BIBLIOGRAFIA:
J.A.Lopez Lafuente, J.M. Vicente Blasco. Comité Nacional de Senderos de Gran Recorrido. GR 11 Senda pirenaica. Ed. Prames Zaragoza 2008
E. Soler.Cap de Creus a Cabo Higer GR 11. El Mundo de los Pirineos (especial nº3)junio 2004
Despres d’un any reemprenem la senda pirinenca, el GR-11. El 31 d’octubre de 2010, ens vam quedar a poc mes de 2 Km d’Espolla, on la carretera que seguiem des de Mas Pils creua un rierol anomenat Còrrec dels Vilars. A ma dreta surt una pista, i a uns 50 m hi ha una masia, on vam preguntar pel camí dels Vilars.
Son les 7,30 del matí, clareja el dia, agafem el camí esmentat, que aviat es transforma en corriol, puja bastant dret pel fons de la vall, i abans de mitja hora som als Vilars. Surt el sol, sembla que farà un dia radiant i calid.
Ens espera una llarga etapa, amb paisatges molt variats, res a veure amb la darrera de l’any anterior, monótona i reseca.
Pujada sostinguda practicament fins al coll de la Llosarda, anem en direcció primer nort-oest i despres nort. Bosc de sureres i álsines. Passem al nort dels Castellars d’Espolla dos turons encimbellats molt fotogènics i posteriorment pel dolmen de la Font del Roure, interesant i ben conservat. Esmorcem amb vistes llunyanes de Requesens, el Canigó i golf de Roses, som al Puig del Mig a 730 m. Hem passat pel Puig de les Rouredes i poc despres arribarem al coll de la Llosarda.
Continuem ara en baixada, primer en direcció nort i despres oest; trobem una cruilla amb pals indicadors, sota el coll de la Dona Morta. Ens endinsem en un bosc mixte amb abundants exemplars de faig, son les primeres fagedes de la vesant sud del Pirineu.
Som al peu del massis de les Alberes, el Puig Neulos, cim més alt i a 1263 m, queda sobre de Requesens. Anirem paral•lels al eix axial pirinenc fins al coll de l’Auleda on pendrem direcció sud-oest cap a la vall de la Jonquera.
Passem diversos rierols, una masia en ruines anomenada Mirapols, on el senderó es transforma en pista, i poc abans d’arribar a Requesens el forn d’una antiga teuleria. Trobem moltes vaques i poca gent. El Castell de Requesens es mostra altiu dalt del turó, estem en un magnific bosc de castanyers i quan son prop de les dues arribem a la Cantina de Requesens.
Descans merescut pero un pel llarg, el dinar bonissim i massa abundat. Reprenem la marxa, encara queden 7 Km per arribar a la Jonquera, amb pujada de coll inclosa.
Pista en direcció oest, a ma esquerra al sud, la plana de l’Empordà amb Cantallops en primer pla. Durant una bona estona, al est, veurem Requesens cada vegada mes lluny. Ara sempre costa amunt fins al Puig de Falguers.
Quan falta poc per arribar al coll de l’Auleda a ma dreta sobre la pista hi ha les restes d’un avió estavellat al 1986, hi van morir quatre voluntaris francesos que col•labraven en la lluita contra un incendi forestal; just abans a ma esquerra hem vist una placa conmemorativa.
Coll de L’Auleda, s’acaba la pista que continua en direcció nort, ara seguirem un senderó en direcció sud-oest, pujada suau fins al Puig dels Falguers a 778m i despres fort descens, queden 4 Km i mig fins a la Jonquera.
Durant força estona anem per un túnel vegetal, es una maquia espesa amb arbres joves aillats, pot-ser a consequencia de la recuperació del bosc despres del gran incendi. Pasarem per una font amb una area de esbarjo, prop de l’ermita de Santa Llucia. Veiem també el mas del mateix nom i comencem a sentir el seroll de l’autopista.
Es pon el sol a les muntanyes de la Garrotxa, La Jonquera es sota nostre, on hi arribem tot just quan es fa fosc. Son les 7,30 de la tarda.
Ha estat una jornada llarga, 12 hores, amb un temps efectiu de marxa de 9 hores.
JPV
 |
ICC 1:50.000
 |
ICC 1:50.000
 |
ICC 1:50.000
 |
ICC 1:50.000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada