ITINERARI: Rojals-Corral de la Marieta-Coll de la Mola-Clot del Llop-Taula dels Quatre Batlles-Mola d'Estat-Els Cogullons-Rojals
DURADA: Temps total 4,30 h, efectiu 3,30
DESNIVELL: Alçada màxima 1135 m, mímima 850 m
DIFICULTAT(MIDE): 1 1 3 3
CARTOGRAFIA : Muntanyes de Prades 1:25.000 Ed Piolet
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA:
M. Domingo de Pedro. Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Cossetania Edicions. Valls 2000. Itineraris 7 i 14
Trobada a Rojals a les 9 del matí
Avui els morellencs son majoria absoluta. La Imma i en Joan seran els nostres guies.
Rojals es en un pla a 977 m, molt restaurat i cuidat, aspecte de neorural/segona residencia a l’estil de Siurana.
El matí es fred, nomes quatre graus, amb un ventet de serè que talla, tantmateix aviat el sol atempera una mica i l’oratge es fa suportable.
Direcció oest, per pista, en menys de un quilometre deixem un camí a ma esquerra que senyala Els Cogullons, será per on tornarem.
Continuem cap a l’oest, practicament per pla, passem pel costat del corral de la Marieta, poc abans hem trobat un nombrós grup de caçadors. Un parell de quilometres i som al Coll de la Mola, on el camí inicia un gir cap al oest-sud-oest; passarem per la carena que aboca a la vall de Castellfollit. En algún moment sembla adivinar-se el Pirineu, pero el dia no es prou clar.
Pal indicador i capelleta de la Misericordia, som al Clot del Llop. Ara seguirem el GR-171, anirem en direcció sud. En uns minuts arribem al vertex geodesic de la Mola dels Quatre Termes a 1120 m, terreny pla i totalment emboscat.
Es hora de pensar amb l’esmorçar, creiem que la Taula del Quatre Batlles será un bon lloc, pero ens han pres el “puesto” i no son pocs!!
Continuem fins a una plaça on acaba la pista, hi ha una placa del Reus Deportiu i un pal indicador, no hi ha taula parada, pero amb gana es perdona quasi tot.
Uns metres ens separen de la Mola d’Estat a 1135 m. Extraordinari mirador cap al sud i est. S’adivina el resplandor del mar i admirem els Motllats, la Serra de la Mussara, El Gallicant i fins les llunyanes muntanyes dels Ports.
Refem el camí fins al Clot del Llop, ara agafarem una pista a la dreta, en dirección est, es per on va el GR-171; no el deixarem fins a Rojals.
Baixada suau fins Els Cogullons, 1042 m, poblet abandonat, totalment en ruines. Josep Iglesies*, diu que encara hi vivien 5 persones de forma temporal a l’any 1960, però ja parla de cases gairebé caigudes i deshabitades. Había estat l’agrupament humà mes alt de les muntanyes de Prades. El refugi del Centre Excursionista de Montblanc, dalt del turó on segons Iglesies hi habia les restes d’un fortí, es ara l’únic edifici sencer, però es tancat i barrat.
Iniciem, ara si, una forta devallada cap a l’est. Els pals indicadors no assenyalen Rojals ni el GR-171, nomes el PR que va a La Bartra i Farena, de totes maneres no hi ha altre camí. En cinc minuts som a la Font del Grevol, cruilla i ara si que s’en recorden el GR. Continua la baixada, trobem una bassa i creuem una pista. Fort descens fins arribar al fons del Barranc de la Baridana, seguim una pista 200 m i comencem a pujar per un sender que surt a ma esquerra. Hi ha un pal indicador.
Camí ombrivol, bosc espés, per sota d’un cingle on veiem restes de parets. A trossos, encara es veu l’empedrat. Posteriorment sortim a uns plans conreats, al sud es veuen uns masos ( d’en Carles, del Jaumet i de l’Arlequí), arribem a la pista i al pal indicador que hem vist a primera hora, tanquem el circuit.
En 10 minuts som a Rojals, des d’on admirem una bella panorámica amb la Serra del Tallat amb la sobredosi de molins de vent al nort, al nort-est el Montclar, al est la Serra Carbonaria-Miramar amb el Tossal Gros o Morrot de Sant Jordi i la Cogulla de Miramar i en segon pla el Montmell.
Es hora d’anar cap a casa.
JPV
*Josep Iglesies i Joaquim Santasusagna. Les Muntanyes de Prades, el Montsant i la Serra de la Llena. Rafael Dalmau Editor. Barcelona 1960
 |
| Mapa ICC 1:50.000 |
Fotos J Papaceit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada