DESNIVELL: 700 m positiu, 525 m negatiu
DISTANCIA: 22 Km
DIFICULTAT (MIDE): 2 1 2 4
CARTOGRAFIA: Senda Pirenaica 1:40.000 Ed Prames, ICC 1:50.000
BIBLIOGRAFIA:
J.A.Lopez Lafuente, J.M. Vicente Blasco. Comité Nacional de Senderos de Gran Recorrido. GR 11 Senda pirenaica. Ed. Prames Zaragoza 2008
E. Soler.Cap de Creus a Cabo Higer GR 11. El Mundo de los Pirineos (especial nº3)junio 2004
Iniciem la marxa a les nou del matí. Com ahir el dia es gris; aviat comença una pluja fina, que afortunadament dura molt poc.
Comencem en remontada cap a la Serra de Terrols, i per boscos de sureres i pins de repoblació fins a l’ermita de Sant Silvestre , el recó es bonic, al fons de la vall i al costat de la riera de la Valleta; aprofitem per a fer una mossada
Continuem la marxa ascendent fins un coll que creua la Serra de la Baga d’en Ferran, des d’on contemplem la plana de l’Empordà, la Serra de Saverdera que vam recorrer ahir i una magnifica vista del Golf de Roses.
Devallem i arribem a Vilamaniscle. Som a la plana de l’Empordà, es veuen vinyes amb colors de tardor. El poble es ben arranjat, però no es veu ni una rata, pasem devant un palau-casalot enrunat, anomenat Castell.
Ara ens queda un bon tros de carretera fins a Sant Quirze de Colera, el trajecte es fa llarg i pessat. A mig cami ens hem desviat uns metres per admirar el menhir del Mas Mallol.
Sant Quirze de Colera es situat en un fons de vall, consta de dos edificacions romaniques, una petita esglesia de Santa Maria i el monestir de Sant Qirze. Hi ha un bar-restaurant on aprofitem per fer un bocata.
Continuem ara amb forta pujada, passem el coll de la Plaja, a la Serra d’en Gibert; el cel es cada vegada mes gris, amb nuvols de tempesta. Des de el coll veiem el golf de Roses i el fronterer coll de Banyuls, pero bufa un vent fred que ens fa abandonar aviat la contemplació del paisatge. Pensem en un primer moment que pot-ser será la darrera vegada que veurem el Mediterrani, però recordem que des de les muntanyes de Vallter i Nuria es pot veure també el golf de Roses; hi hem de pasar i encara ens queden unes quantes etapes per arrivar-hi.
Ara fa baixada practicament fins a Espolla. El cami es distret fins al mas de Pils, a partir d’alli i fins al fi de l’etapa es carretera de dur i interminable asfalt.
Arrivem molt tard i cansats a Espolla, nomes son les set de la tarda, però es negra nit.
Durada de l’etapa 10 h, 8,30 h sense contar aturades
JPV
 |
Mapa ICC 1:50.000
 |
Mapa ICC 1:50.000
 |
Mapa ICC 1:50.000
 |
Mapa ICC 1:50.000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada