GR11. Etapa 1ª. Cap de Creus-Llançà

DATA: 30 d’octubre de 2010

DESNIVELL: 875 m positiu, 890 m negatiu

DISTANCIA: 21 Km

DIFICULTAT(MIDE): 2 2 3 4

CARTOGRAFIA: Senda Pirenaica 1:40.000 Ed Prames, ICC 1:50.000

BIBLIOGRAFIA:
J.A.Lopez Lafuente, J.M. Vicente Blasco. Comité Nacional de Senderos de Gran Recorrido. GR 11 Senda pirenaica. Ed. Prames Zaragoza 2008
E. Soler.Cap de Creus a Cabo Higer GR 11. El Mundo de los Pirineos (especial nº3)junio 2004


Arribem al far de Cap de Creus amb taxi des de Llançà.
Un projecte per endavant, reseguir el GR-11 des de Cap de Creus a Cabo Higuer, a la llunyana Hondarribia.
La Pili, en Juan Antonio i l’Enric, els mes valents, devallen fins la vora del mar, recullen i guarden una ampolla amb aigua de la Mediterranea; la tradició vol que la transportem i vessem a l’Atlantic d’Hondarribia. Ens queda per endavant tot l’ istme de la Peninsula Iberica que volem seguir d’est a oest, pel sud de l’eix axial pirinenc.
El dia es gris, amenaça pluja pero la temperatura es agradable, com si tot just hagués començat la tardor.
Iniciem la marxa a les 10, comencem a seguir les senyals vermelles i blanques que ens han d’acompanyar tot el llarg viatge, nomes ens queden 788 Km.
Les primeres plujes de la tardor han estat abundoses, hi ha aigua a tots el barrancs i rierols d’aquesta inhospita península de Cap de Creus; aigua però, que no consegueix endolcir el paisatge, mineral, de vegetació escasa. En Paco, bon coneixedor de la flora mediterránea, ens mostra les mates de fonoll marí. Pins blancs i carrasques deformes, retorssades per la tramuntana, conformen el pobre paisatge arbori.
Al poc temps passem pel coll de Ses Portes al costat de l’antic club Mediterranee, les runes dels masos dels Rabassets, veiem a prop el mas d’en Birba i arribem a l’ermita de Sant Baldiri on mengem un bocata. Sense volguer hem fet drecera i no hem passat per la cala Tavallera com marca al mapa
Continuem fins arribar, al cap de poca estona a Port de la Selva on abandonem la península del Cap de Creus.
Ara iniciarem una forta pujada fins Sant Pere de Rodes, passem per uns dolmens i despres del monestir i de l’ermita de Santa Helena, per un coll, des d’on es veu la plana empordanesa. Devallem cap a Llança per la ribera d’en Prim. Arrivem ja fosc pasades les sis de la tarda.
Durada total de 8 h, amb 7h de temps real de marxa sense contar parades.

JPV

Mapa ICC 1:50.000

Mapa ICC 1:50.000

Mapa ICC 1:50.000

Mapa ICC 1:50.000

Fotos: F Trobat, F Martinez, J Papaceit

GR11. Etapa 2ª. Llançà-Espolla

DATA: 31 d’octubre de 2010

DESNIVELL: 700 m positiu, 525 m negatiu

DISTANCIA: 22 Km

DIFICULTAT (MIDE): 2 1 2 4

CARTOGRAFIA: Senda Pirenaica 1:40.000 Ed Prames, ICC 1:50.000

BIBLIOGRAFIA:
J.A.Lopez Lafuente, J.M. Vicente Blasco. Comité Nacional de Senderos de Gran Recorrido. GR 11 Senda pirenaica. Ed. Prames Zaragoza 2008
E. Soler.Cap de Creus a Cabo Higer GR 11. El Mundo de los Pirineos (especial nº3)junio 2004


Iniciem la marxa a les nou del matí. Com ahir el dia es gris; aviat comença una pluja fina, que afortunadament dura molt poc.
Comencem en remontada cap a la Serra de Terrols, i per boscos de sureres i pins de repoblació fins a l’ermita de Sant Silvestre , el recó es bonic, al fons de la vall i al costat de la riera de la Valleta; aprofitem per a fer una mossada
Continuem la marxa ascendent fins un coll que creua la Serra de la Baga d’en Ferran, des d’on contemplem la plana de l’Empordà, la Serra de Saverdera que vam recorrer ahir i una magnifica vista del Golf de Roses.
Devallem i arribem a Vilamaniscle. Som a la plana de l’Empordà, es veuen vinyes amb colors de tardor. El poble es ben arranjat, però no es veu ni una rata, pasem devant un palau-casalot enrunat, anomenat Castell.
Ara ens queda un bon tros de carretera fins a Sant Quirze de Colera, el trajecte es fa llarg i pessat. A mig cami ens hem desviat uns metres per admirar el menhir del Mas Mallol.
Sant Quirze de Colera es situat en un fons de vall, consta de dos edificacions romaniques, una petita esglesia de Santa Maria i el monestir de Sant Qirze. Hi ha un bar-restaurant on aprofitem per fer un bocata.
Continuem ara amb forta pujada, passem el coll de la Plaja, a la Serra d’en Gibert; el cel es cada vegada mes gris, amb nuvols de tempesta. Des de el coll veiem el golf de Roses i el fronterer coll de Banyuls, pero bufa un vent fred que ens fa abandonar aviat la contemplació del paisatge. Pensem en un primer moment que pot-ser será la darrera vegada que veurem el Mediterrani, però recordem que des de les muntanyes de Vallter i Nuria es pot veure també el golf de Roses; hi hem de pasar i encara ens queden unes quantes etapes per arrivar-hi.
Ara fa baixada practicament fins a Espolla. El cami es distret fins al mas de Pils, a partir d’alli i fins al fi de l’etapa es carretera de dur i interminable asfalt.
Arrivem molt tard i cansats a Espolla, nomes son les set de la tarda, però es negra nit.
Durada de l’etapa 10 h, 8,30 h sense contar aturades

JPV


Mapa ICC 1:50.000


Mapa ICC 1:50.000


Mapa ICC 1:50.000


Mapa ICC 1:50.000



Fotos: F Trobat, F Martinez, J Papaceit

GR11. Etapa 3ª. Espolla-La Jonquera

DATA: 1 d’octubre de 2011

DESNIVELL: 1025 m positiu, 975 negatiu

DISTANCIA: 20 km

DIFICULTAT(MIDE): 2 2 2 4

CARTOGRAFIA: Senda Pirenaica 1:40.000 Ed. Prames, ICC 1:50.000

BIBLIOGRAFIA:
J.A.Lopez Lafuente, J.M. Vicente Blasco. Comité Nacional de Senderos de Gran Recorrido. GR 11 Senda pirenaica. Ed. Prames Zaragoza 2008
E. Soler.Cap de Creus a Cabo Higer GR 11. El Mundo de los Pirineos (especial nº3)junio 2004


Despres d’un any reemprenem la senda pirinenca, el GR-11. El 31 d’octubre de 2010, ens vam quedar a poc mes de 2 Km d’Espolla, on la carretera que seguiem des de Mas Pils creua un rierol anomenat Còrrec dels Vilars. A ma dreta surt una pista, i a uns 50 m hi ha una masia, on vam preguntar pel camí dels Vilars.
Son les 7,30 del matí, clareja el dia, agafem el camí esmentat, que aviat es transforma en corriol, puja bastant dret pel fons de la vall, i abans de mitja hora som als Vilars. Surt el sol, sembla que farà un dia radiant i calid.
Ens espera una llarga etapa, amb paisatges molt variats, res a veure amb la darrera de l’any anterior, monótona i reseca.
Pujada sostinguda practicament fins al coll de la Llosarda, anem en direcció primer nort-oest i despres nort. Bosc de sureres i álsines. Passem al nort dels Castellars d’Espolla dos turons encimbellats molt fotogènics i posteriorment pel dolmen de la Font del Roure, interesant i ben conservat. Esmorcem amb vistes llunyanes de Requesens, el Canigó i golf de Roses, som al Puig del Mig a 730 m. Hem passat pel Puig de les Rouredes i poc despres arribarem al coll de la Llosarda.
Continuem ara en baixada, primer en direcció nort i despres oest; trobem una cruilla amb pals indicadors, sota el coll de la Dona Morta. Ens endinsem en un bosc mixte amb abundants exemplars de faig, son les primeres fagedes de la vesant sud del Pirineu.
Som al peu del massis de les Alberes, el Puig Neulos, cim més alt i a 1263 m, queda sobre de Requesens. Anirem paral•lels al eix axial pirinenc fins al coll de l’Auleda on pendrem direcció sud-oest cap a la vall de la Jonquera.
Passem diversos rierols, una masia en ruines anomenada Mirapols, on el senderó es transforma en pista, i poc abans d’arribar a Requesens el forn d’una antiga teuleria. Trobem moltes vaques i poca gent. El Castell de Requesens es mostra altiu dalt del turó, estem en un magnific bosc de castanyers i quan son prop de les dues arribem a la Cantina de Requesens.
Descans merescut pero un pel llarg, el dinar bonissim i massa abundat. Reprenem la marxa, encara queden 7 Km per arribar a la Jonquera, amb pujada de coll inclosa.
Pista en direcció oest, a ma esquerra al sud, la plana de l’Empordà amb Cantallops en primer pla. Durant una bona estona, al est, veurem Requesens cada vegada mes lluny. Ara sempre costa amunt fins al Puig de Falguers.
Quan falta poc per arribar al coll de l’Auleda a ma dreta sobre la pista hi ha les restes d’un avió estavellat al 1986, hi van morir quatre voluntaris francesos que col•labraven en la lluita contra un incendi forestal; just abans a ma esquerra hem vist una placa conmemorativa.
Coll de L’Auleda, s’acaba la pista que continua en direcció nort, ara seguirem un senderó en direcció sud-oest, pujada suau fins al Puig dels Falguers a 778m i despres fort descens, queden 4 Km i mig fins a la Jonquera.
Durant força estona anem per un túnel vegetal, es una maquia espesa amb arbres joves aillats, pot-ser a consequencia de la recuperació del bosc despres del gran incendi. Pasarem per una font amb una area de esbarjo, prop de l’ermita de Santa Llucia. Veiem també el mas del mateix nom i comencem a sentir el seroll de l’autopista.
Es pon el sol a les muntanyes de la Garrotxa, La Jonquera es sota nostre, on hi arribem tot just quan es fa fosc. Son les 7,30 de la tarda.
Ha estat una jornada llarga, 12 hores, amb un temps efectiu de marxa de 9 hores.

JPV


ICC 1:50.000


ICC 1:50.000


ICC 1:50.000


ICC 1:50.000



Fotos F Martinez, J Papaceit

GR11. Etapa 4ª. La Jonquera-LaVajol

DATA: 2 d’octubre de 2011

DESNIVELL: 625 m positiu, 250 m negatiu

DISTANCIA: 13 Km

DIFICULTAT(MIDE): 1 1 1 3

CARTOGRAFIA: Senda Pirenaica 1:40.000 Ed Prames, ICC 1:50.000

BIBLIOGRAFIA:
J.A.Lopez Lafuente, J.M. Vicente Blasco. Comité Nacional de Senderos de Gran Recorrido. GR 11 Senda pirenaica. Ed. Prames Zaragoza 2008
E. Soler.Cap de Creus a Cabo Higer GR 11. El Mundo de los Pirineos (especial nº3)junio 2004


Etapa molt curta, hem retallat 8 km del previst, doncs voliem arribar a Maçanet de Cabrenys. La llarga etapa anterior, el haber arribat a la Jonquera quasi fosc, ademés del retorn a Tarragona per avui, i un component de droperia, ens fa desistir de continuar una vegada arribats a La Vajol.
Hem sortit de la Jonquera a les 9 de matí, despres d’una accidentada recerca del camí. Ni les guies (Prames, El mundo de los Pirineos) ni els mapes ens ajuden a trobar la sortida del GR11. Després de molt preguntar i quasi per casualitat la trobem, pero hem perdut mes d’una hora.
S’ha de pasar per un túnel per sota de l’autopista AP-7 i de les vies del tren, aixó totes les guies ho diuen, però on es?. Finalment trobem un indicador a l’alçada de la cruilla de la Nacional II i l’Avinguda Miquel Mateu Pla, davant d’una sucursal de la Caixa, en una placeta on avui diumenge fan “mercadillo”.
El camí fins a la Vajol es practicament pista en la seva totalitat, excepte alguna petita drecera, pujada continua. Boscos d’alsines i sureres, amb alguns exemplars extraordinaris.
Als dos quilometres trobem els Plans de la Serafina, en desviem uns metres per visitar un dolmen decebedor, t´ho has de creure!
Posteriorment arribem a l’ermita de Santa Eugenia, situada en una gran clariana del bosc. Es un edifici molt gran, que consta de esglesia i casa de colonies, hi troven un grup de families de Figueres, molt amables, s’allotgen a la casa durant el cap de semana; es aconviden a café mentre els hi expliquem el nostre projecte d’arribar algún dia a Hondarribia. Aprofitem per a esmorçar.
Continuem la marxa, i al poc temps passem per una gran masia que deixem a la dreta, es el mas Carreres; ja s’adivina dalt de la muntanya les cases de La Vajol, però encara falten 4 km.
A 500 m de mas Carreres, el camí fa un gir de noranta graus i segueix paral•lel el trajecte de la carretera que finalment hem d’agafar. Anem pot-ser uns 100 m de desnivell per sota de la carretera, en dirección sur-est, tot al contrari de La Vajol; sembla que el camí vol obligar-te a fer de l’Agullana final d’etapa. Es una important incongruencia en el disseny del GR11, ademés tots els cartells assenyalen L’Agullana, La Vajol no existeix. Decidim provar sort i agafem una suposada drecera, per, tot s´ha de dir, l’insistent demanda de l’Enric; sortim a la carretera de la Vajol a l’alçada del Km 4. Hem estalviat ben be un quilometre de camí.
El que ens queda son tres quilometres d’esfalt, costa amunt, que es fan molt pessats.
A les 13,30 h arribem a La Vajol, on descansem i ens fem un homenatge de cevessa asseguts a la plaça.
Han estat 4,30 h de marxa, sense contar les parades parlariem de 3,30 hores.

JPV


ICC 1:50.000


ICC 1:50.000



Fotos: F Martnez, J Papaceit

GR11. Etapa 5ª. La Vajol-Albanyà

DATA: 15 d’octubre de 2011

DESNIVELL: 775 m positiu, 900 m negatiu

DISTANCIA: 23 Km

DIFICULTAT(MIDE): 2 2 2 4

CARTOGRAFIA: ICC 1:50.000, Alta Garrotxa 1:25.000 Ed. Alpina, GR11 Senda Pirenaica 1:40.000 Ed. Prames.

BIBLIOGRAFIA:
J.A.Lopez Lafuente, J.M. Vicente Blasco. Comité Nacional de Senderos de Gran Recorrido. GR 11 Senda pirenaica. Ed. Prames Zaragoza 2008
E. Soler.Cap de Creus a Cabo Higer GR 11. El Mundo de los Pirineos (especial nº3)junio 2004

Etapa molt llarga encara que sense cap dificultat. Transcorre per espesos boscos d’alsines, sureres i roures, durant força trajecte podrem veure llunyà al sud-est el panta de Boadella i la plana empordanesa i al nort i oest el Pirineu encara incipient.
A l’anterior etapa ens vam quedar curts, era diumenge i habiem de tornar a Tarragona, però teniem previst arribar fins a Maçanet de Cabrenys i vam fer una mica el dropo en contra de l’acertada opinió de la Pili. “Aquellos polvos traen estos lodos”…, no ens podem queixar.
Aquesta vegada el “campament base” es a Albanyà, concretament al camping “Bassegoda Park”, a menys d’un quilometre del poble. Hi vam fer cap el divendres 14 per la nit. Contactem amb un taxi que en ha de dur a La Vajol a les 6 del matí.
Comencem la marxa a les 7,30 del matí, es negra nit i a La Vajol no trobem a ningú, nomes un pobre gos que ens segueix uns metres.
La Vajol es un llogaret ple de simbología de la guerra civil, concretament de l’exili de 1939. Va ser per a moltes autoritats republicanes l’ultima residencia en territori espanyol. Aquí es va reunir el 5 de febrer de 1939 la Presidencia de la Republica i del gobern; en algún cartell al poble diu que va ser durant unes hores capital d’Espanya. Hi han diversos monuments, plaques conmemoratives i cartells indicadors d’itineraris de l’exili. De fet per la Vajol van pasar a França, Azaña, Negrin, Martinez Barrio i alguns ministres i familars, i també van fer-ho el president de la Generalitat, Companys i el president del gobern basc Aguirre
Trobem sense dificultat els pals indicadors i les primeres senyals del GR a la part mes alta del poble. En pocs minuts arribem a la Font de Sant Silvestre on veiem clarejar el dia, segurament tindriem una bona perspectiva de la plana empordanesa i si el dia fos clar del golf de Roses, però encara es de nit.
Baixada suau fins a la mina d’en Canta o d’en Negrín, veiem pintada una gran bandera republicana i l’imatge molt coneguda de un pare i la seva filla petita amb una cama amputada, fugint de l’Espanya de Franco. A aquesta mina hi van deixar en diposit quadres del museu del Prado i sembla que també or en lingots que es van trasportar a Mexic. Hi ha alguna iniciativa per a convertir la mina en un museu de l’exili.
Baixada i lleus pujades fins a Maçanet de Cabrenys, abans ens trobem la Font del Carme on esmorcem.
Passem per urbanitzacions fora del centre urbà. Com altres zones del Pirineu, Maçanet està lligat a la llegenda de Roldan, en aquest cas va ser per la maça que suposadament va llençar des de Ceret a la banda nort del Pirineu i que va quedar clavada al bell mig de la plaça del poble. El pobre Roldan no parava d’una punta a l’altra del Pirineu.
Pla i despres fort descens fins al molí d’en Robert vora del riu Arnera. Hi ha un restaurant, zones de pic-nic i diverses construccions, no veiem ningú i continuem la marxa, ara costa amunt. El GR alterna zones de pista i senderó.
Passem diverses masies deshabitades i en runes, Rimalo i La Trilla on comença el descens cap a Albanyà. En aquest darrer lloc es on “dinarem”.
Ens queden encara 7 Km fins a Albanyà, ara de baixada.
Comencem a veure al nort-oest la silueta del Puig Bassegoda, objectiu de demà.
A 2 Km trobem l’esglesia de San Feliu de Carbonils. Com senyala el topònim el lloc, format per diverses masies, es dedicava fundamentalment a la producción de carbó vegetal. Actualment es deshabitat. L’esglesia es romanica i al costat hi ha l’absis d’una anterior, preromanica .
A l’alçada de mas Farrerós, que no veiem, comença, un fort descens fins a Albanya, tot alternant pistes i dreceres; precisament al començament de la baixada trobem el curios cartell d’en Joan Tapis que podeu veure a les fotos i el monolit amb la señal del GR.
Arribem al camping d’Albanyà a les 17,30 h, han estat 10 de camí, calculem que 8 d’efectives sense contar les parades.

JPV


ICC 1:50.000

De

ICC 1:50.000


ICC 1:50.000


ICC 1:50.000



Fotos: J Papaceit, F Martinez

GR11. Etapa 6ª. Albanyà-Coll de Bassegoda

DATA: 16 d’octubre de 2011

DESNIVELL: 752 m

DISTANCIA: 10 km

DIFICULTAT(MIDE): 1 1 2 3

CARTOGRAFIA: Alta Garrotxa 1:25.000 Editorial Alpina; GR 11 Senda Pirenaica 1:40.000 Editorial Prames; ICC 1:50.000

BIBLIOGRAFIA:
J.A.Lopez Lafuente, J.M. Vicente Blasco. Comité Nacional de Senderos de Gran Recorrido. GR 11 Senda pirenaica. Ed. Prames Zaragoza 2008
E. Soler.Cap de Creus a Cabo Higer. GR 11. El Mundo de los Pirineos (especial nº3)junio 2004

Encara que l’etapa d’avui sigui mes curta que la d’ahir, cal matinar, hem de tornar a Tarragona.
Iniciem la marxa encara fosc, a les 7,30 h, camí comode , pista forestal a trossos encimentada.
El primers dos kilometres, direcció nort, son relativament planers anem seguint el riu de la Muga. Surt el sol pasada la masia de Can Ferrers, quan el camí es fa costa amunt i gira en dirección oest.
Ben aviat comencem a veure el Puig Bassegoda, la seva visió será practicament constant tota l’etapa, el coll on anem queda al costat dret del cim.
El GR 11 segueix la pista fent de tan en tan curtes dreceres.
A ma esquerra sota la pista hi ha una valla metalica que segurament tanca la finca de la El Ginebre a ma dreta la Serra de Corsavell. Bosc espés d’alsines i sureres.
Passem el collet de la Teia i passats 500 m hi ha una pista que duu a Sant Martí de Corsavell. Encara que ens desvia del GR creiem que será interessant visitar el lloc. Conjunt format per esglesia de Sant Martí amb façana romanica del S XII i l’anomenada Torre de Corsavell, casa de la petita noblesa medieval, romanica, de 2 pisos, actualmente en mal estat i parcialment enrunada, aspecte de petita fortalesa, dels segles XII-XIII.
Retrobem el GR despres de seguir un sender molt costerut, assenyalat com a PR. Un quilometre despres arribarem a Can Nou, gran masia amb varies edificacions molt prop de Sant Miquel de Bassegoda. Son les 11, esmorcem
Les dotze,s’acabat la pista i fins al coll seguirem una sendera ben senyalitzada, molt dreta, amb continues giragonces. Al cap d’un quart d’hora passem pel refugi Bassegoda Can Galan. Anem en direcció nort-oest, ens queden 350 m de desnivell en un quilometre. En bon ritme arribem al Coll de Bassegoda en una hora.
Es la una de migdia, cal trucar al taxi 4x4 que tenim aparaulat des de fa dies, tot ve rodat i aviat comencem la baixada cap a Albanyà. Ara seguirem una pista que va per la cara nort de la Serra de Corsavell, obaga amb molts exemplars de faig i un roure monumental on fem la foto del grup. A ma esquerra queda ben a prop la línea de França, el conductor ens explica histories de frontera, exili i contraban i del excepcional hostal de la Muga, ara ja en ruines, situat en la mateixa línea fronterera.
Retrobem el riu de la Muga prop d’on l’hem deixat pel matí i arribem a Albanyà a les dues.

JPV


Mapa ICC 1:50.000


Mapa ICC 1:50.000



Fotos: J Papaceit, F Martinez