Grau dels Tres Esglaons, Roca Corbatera i Pas del Gat

Mapa ICC 1:50.000

DATA: 13 de març de 2010

ITINERARI: Ermita de Sant Joan del Codolar-Grau dels Tres Esglaons-Serra Major-Roca Corbatera-Pas del Gat-Font del Manyano-Serra Major-Pla del Moloner-Grau del Tomaset-Ermita de Sant Joan del Codolar

DISTANCIA: 5 Km

DESNIVELL: 550 m

DIFICULTAT(MIDE): 3  2  5  3

DURACIÓ: 4,30 amb les parades

REFERENCIES:
J Mas Roca. Serra del Montsant. Excursions pel Parc Natural. Ed Piolet. Barcelona 2007. Itinerari 5
A. Cabré Puig. El Montsant. Cossetania Edicions. Valls 1999. Itinerari 19
http://www.madteam.net/fotografia/ver.php/33189/


Habia nevat copiosament tot just feia una setmana, les muntanyes que envolten el Camp de Tarragona habien quedat ben blanques.
Al cap de set dies,  no pensabem trobar-nos amb tanta neu a l'obaga del Montsant, fet que ens feu cambiar de projecte d'excursió. Habiem pensat pujar pels Tres Esglaons, fins a la Roca Corbatera, anar despres cap al Barranc de les Pletes fins a trobar el Barranc dels Pelegs i posteriorment pujar pel Barranc de la Bruixa per retornar a Sant Joan del Codolar pel Grau del Tomaset. Una vegada arribats a les Fonts del Manyano, sota el Pas del Gat, vam modificar el circuit i retornarem a la Serra Major per la via directa, sense camí, mig endevinant un corriol.

Matí esplendit, quasi de primavera, poca neu es veu a la solana del Montsant.
Iniciem la marxa des de Sant Joan del Codolar pel dret itinerari del Grau dels Tres Esglaons, no el visitaba des del llunyà 2004; els anys i els quilos, em van passar factura!!
La neu començaba a fer-se evident a partir del tercer esglaó, cada vegada mes abundosa. Arribats a la Serra Major, reseguirem la carena cimera cap a la dreta, norest, fins al cim de la Roca Corbatera. Gaudirem una bona estona de les esplendides vistes, i començarem a constatar la important acumulació de neu de la cara nord.

Iniciarem el descens cap al barranc de les Pletes, els gruixos superaben el 20 cm, semblaba que acabes de caure. Arribarem al pas del Gat, que com sempre, despertà comentaris pels mes grassos,  i una vegada superat vam consensuar fer marxa enrere, cap a la Serra Major.
Cap petjada, cap rastre de camí, nomes el sentit d'orientació i la proximitat de la carena ens van guiar. Tantmateix, vam viure  un Montsant inedit, dificil d'imaginar; aquella raconada ens podia transportar facilment a un indret d'alta muntanya, a un bosc pirinenc...
A posteriori vaig arrepentir-me de no haber completat el circuit, pot-ser vam ser massa prudents.

Sense problemes arribarem a la carena,  a les proximitats del Crist de la Sang i des de allí cap al Pla del Moloner i Grau del Tomaset per retornar a Sant Joan.
JPV

  Fotos: P Moreno, H Hijosa, J Papaceit