Tossal Gros de Miramar desde Figuerola del Camp

FECHA: 26 de febrero de 2012

ITINERARIO: Figuerola del Camp-Coll de l'era del Caterí-Font del Teix-Bosc del Rector-Coll de Coloma-Tossal Gros-Coll de Prenafeta-Figerola del Camp

DISTANCIA: 10 Km

DESNIVEL: 359 m

DURACION: 4 h, incluyendo las paradas

DIFICULTAD(MIDE): 2  1  4  3

CARTOGRAFIA: Serra de Miramar. Escala 1:20.000. Editorial Piolet

BIBLIOGRAFIA:
Consell Comarcal del Alt Camp. Un paseo por el Jordà. Por los caminos del Alt Camp. Ed Lectio. Valls 2007
A. Cabré. Excursions escollides des de la Costa Daurada. Itinerario 21. Describe itinerario desde Prenafeta.


El agudo Tossal Gros también denominado Morrot de Sant Jordi,  llama especialmente la atención al llegar a la Conca de Barberá desde el oeste, desde Lleida y las Garrigues. Situado en la Serra de Miramar,  ultima alineación montañosa antes de llegar a la llanura litoral del Camp de Tarragona, constituye con sus 867 m, su punto  culminante.
La Serra de Miramar separa las comarcas del Alt Camp y la Conca de Barberá, siguiendo una dirección noreste-suroeste, desde el Coll de Cabra donde enlaza con la Serra Voltonera, hasta el Puigcabrer en el  Valle del Francolí a la altura de la Riba. Se subdivide en tres sierras bien diferenciadas: Serra de Jordá, hasta el collado de Prenafeta, Serra Carbonaria hasta el collado de Lilla i Serra de les Guixeres hasta el rio Francolí. Nuestra excursión transcurre por la Serra de Jordá.

Plaza de la iglesia de Figuerola del Camp 8,30 h.
Día claro y soleado,  sopla un desagradable y fuerte viento de poniente que   afortunadamente irá remitiendo a lo largo de la mañana.
La primera parte del circuito coincide con el GR 175 o Ruta del Cister que une los Monasterios de Santes Creus, Poblet y Vallbona de les Monges. Iniciamos la marcha, dirección Prenafeta, en suave ascenso por pista forestal hacia la Serra de Jordà,  en la que destaca claramente nuestro objetivo, el Tossal Gros.
En una hora estamos en el Coll de l’era del Caterí a 737 m, cruce de pistas. Nos desviamos a la derecha por la pista que desciende en dirección a Cabra del Camp, en unos 200 m, dejamos la pista y por un sendero en fuerte descenso llegamos a la Font del Teix.
Regresamos nuevamente al collado y al GR 175, en dirección a Prenafeta. A 100 m, desvío a la izquierda, por un bonito sendero que se interna en el Bosc del Rector. A nuestra derecha, intermitentemente, entre la vegetación podemos admirar la Conca de Barberà, distinguimos Sarral, Solivella, Barberà de la Conca…
Llegamos a una pista, seguimos a la derecha, en ascenso; aquí abandonamos el GR 175 que en sentido contrario se dirige a  Prenafeta.
Llegamos al Coll de Coloma, magnifico mirador sobre el Alt Camp. A nuestros pies Figuerola, Pla de Santa María, Valls y cerrando el horizonte el mar, el Montmell y las Sierras del Gaià.
Desde el coll de Coloma sale el sendero que siguiendo la cresta, en dirección noreste-suroeste, conduce a la cima. Senda estrecha, abundante vegetación arbustiva y espinosa. Se han de sobrepasar diversos estratos en los que precisamos ayudarnos de las manos, pero que no requieren especial atención. En 25 min alcanzamos la cima del Tossal Gros o Morrot de Sant Jordi, estamos a 867 m.
Magnifico mirador en todos los puntos cardinales, pero la calima impide alcanzar horizontes muy lejanos; ni el Pirineo, casi ni el mar. Si a media distancia, donde  distinguimos La Serra del Tallat  al norte, con su superpoblación de molinos de viento, Montañas de Prades al oeste, la Serra Carbonaria hacia el sudoeste; a nuestros pies las llanuras del Alt Camp al sur y este y de la Conca de Barberà al norte y noroeste, el Montmell y las Sierra del Gaiá al este…
Iniciamos el descenso hacia el oeste por una abrupta senda que sigue la arista hasta el Coll de Prenafeta; requiere atención pues transcurre junto al risco y en fuerte pendiente.
El sendero termina en una pista que en cinco minutos nos conduce al Coll de Prenafeta y en menos de una hora sin perdida, por pista bien señalizada, a Figuerola del Camp.

Recomendación a futuros caminantes: circuito en sentido inverso 


La Tossa de Tivissa per la Llena. Obaga de les Cabreres i Sant Blai

DATA: 18 de febrer de 2012

ITINERARI: Tivissa-Cami de la Llena-Coll de la Llena-Roca Verdura-Collet de la Llena-drecera del Benet-La Tossa-Camí dels carboners-Coll de Montnegret-Sant Blai-Tivissa

DISTANCIA: 8 Km

DURADA: 3 h 30 min, amb les parades

DESNIVELL: acumulat positiu 413 m

DIFICULTAT(MIDE): 3  1  3  2

CARTOGRAFIA: Muntanyes de Tivissa,  1:15.000. Editorial Piolet

REFERENCIES:
R. Domenech, L. Saladié, J. Roset, M. Castellnou, R. Baqués, M. Omella. Muntanyes de Tivissa-Vandellós. Editorial Piolet. Barcelona 2011

Anuncïen bon temps pel cap de setmana, despres de quasi tres setmanes gelides.
Punt de trobada el Parc de Bombers de Tivissa a les 9 del matí. Anem a buscar la sortida del camí de la Llena i comencem a caminar a les 9,30.
Sembla que els pronostics meteorologics son acertats, cel clar, vent amb calma, -1º, però amb bon sol que aviat escalfa.
Pujem mentre admirem el vell camí de la Llena que  encara  conserva en molts trossos l'empedrat i espones de pedra seca.
Passem pel peu de la Roca de Migdia,  i en poc mes de mitja hora arribem al coll de la Llena a 541 m. Practicament en pla, ens apropem a la cim de la Roca Verdura, a 560 m,  des d'on admirem l'amplia panoramica sobre Tivissa, la cubeta de Mora, Sant Blai, Cresta de Ventall,  Pena Roja...
Comença una pista, deixem a ma esquerra un camí ample,  que puja al cim de la Llena i al repetidor de telecomunicacions,  i en pocs minuts arribem al collet de la Llena, a 556m, on comença la drecera de Benet. La pista contiua recte cap al coll de Monetze i a ma dreta una altra pista baixa cap al coll de Montnegret on mes endavant la retrobarem.
La drecera del Benet, passa primer per terreny emboscat, resegueix unes cingleres en direcció sud-est i posteriorment nord-oest i finalment sud amb forta pujada per una canal,  ens condueix a una amplia carena des d'on ja veiem el cim de la Tossa.
Arribem al cim  de la Tossa a 718 m, punt mes alt de la Serra de Tivissa. El vent es totalment en calma, la  temperatura agradable, podem admirar el panorama amb tranquilitat i a la vegada aprofirtar per esmorçar.
Amplia panoramica en totes direccións, amb no gaire bona visibilitat: Les Mores, els meandres de l'Ebre, Benissanet, Miravet i el seu castell, Rasquera, la Serra de Cardó i mes llunyans tancant l'horitzó el Ports. Cap a llevant les muntanyes de Vadellós amb la Mola de Genessies, mes properes La Punta Melica i la Serra de la Creu. Al norest Montalt, Llaberia i Colldejou i al nord, entre la calima, tot just adivinem lel Montsant
Continuem en direcció sud per anar a buscar la baixada per l'obaga de les Cabreres, des del coll entre la Tossa i Les Cabreres.
Descens en fort pendent pel bosc, es l'anomenat camí dels carboners. Anem en direcció sud-oest,   fins al les ruines del Mas de Sant Blai de Montnegret on retrobem la pista abans esmentada; la seguim fins al proper coll de Montnegret a 470 m. A ma dreta podem admirar uns magnifics marges de pedra seca, amb bancals ara malauradament abandonats.
Cruilla de camins, cap al oest, la pista  ens conduiria al coll de Ventall, al sud un sender s'endinsa al barranc de Fogassos, es el camí de l'Ametlla o del Peix. Nosaltres agafem el camí que en direcció nord ens durá a la la font i ermita de Sant Blai.
Arribem a la font de Sant Blai. Raja molt poc, portem mesos de sequera; la bassa i el rierol son completament  glaçats.
Seguim les senyals del GR7 fins l'ermita, senyals que tenen història, doncs van ser les primeres marques  de GR fetes a Espanya, concretament  el 2 de març de 1975 pels excursionistes reusencs E. Aguadé i J: Cullell.
Tornem a la font i seguint el GR 7 fem cap a Tivissa, on arribem a les 13 h.



Madeira en set etapes

Fer senderisme a Madeira es una proposta del tot recomanable. Una illa petita de 740 Km2, però amb un paisatje molt variat, com un continent en miniatura. El nord generalment ennuvolat, absolutament verd, amb impenetrables  boscos de laurisilva; el sud mes lluminós i poblat . Per tot, muntayes d'origen volcanic  de fins 1862 m, rius , torrents i cascades...
Un tret original de Madeira son les canalitzacions d'aigua, anomenades levadas.  Les mes antigues son del S. XV, i son veritables obres d'inginieria fetes amb mitjans molt precaris, al llarg de generacions. El seu objectiu era aprofitar el abundants recursos hidrics de l'interior de l'illa, fundamentalment de la vesant nord, per al cultiu de la canya de sucre i la vinya  a les zones mes baixes. Actualment constitueix  un sistema de mes de 2000 km. Generalment permet el pas pel camí de "servei", pel mur lateral  o per sobre. Es un sistema de camins unic i del tot original.
Del 6 al 12 de setembre de 2009, la  Carme, en Paco i en Joan, van caminar per les levadas, senders i muntanyes de Madeira.
Volem compartir la nostra experiencia.




1. PONTA DE SAO LORENÇO (6 de setembre de 2009)
A l'extrem mes oriental del illa, es també la zona mes eixuta, amb menys pluviositat i on passarem mes calor, en tot el trajecte no hi ha cap ombra.
Comencem el circuit al aparcament de la Bahia de Abra, prop de Caniçal. Hi hem arrivat des de Machico on estem allotjats.
Desnivell acumulat de 340 m positiu i negatiu
Ruta sencilla,  amb pasos poc exposats i protegits amb baranes o cables "quitamiedos". Com totes les etapes que anirem repasant, poc recomanables per a persones amb vertigen. La pujada al Pico do Furado es molt dreta i hi bufaba un fort vent.
Temps total sense contar parades 3h 30 min.



2. DE MACHICO A PORTO DA CRUZ PER BOCA DO RISCO (7 de setembre de 2009)
Nordest de l'illa. El cami resegueix una levada inacabada, suspesa a 300 m sobre nivell del mar.
Fins arribar a la Boca do Risco,anem entre comrreus per la levada de Caniçal amb vistes a Machico i Ribeira Seca,  no presenta cap dificultat (1 h i mitja).
Després i  durant 2 h, el camí es facil però molt aeri, amb poques  proteccións; al pas mes exposat d'uns 10 m, hi ha un cable.
La resta es pista o cami facil fins arribar a Porto da Cruz.
Vistes extraordinaries sobre el mar i costa nordest, Porto da Cruz i la Penha de Aguia.
Desnivell acumulat de 500 m.
Temps total 4h i mitja.


3.PICO ARRIEIRO-PICO RUIVO-ACHADA DO TEIXEIRO (8 de setembre de 2009)
Recorregut pel centre i sostre de l'illa, per un espectacular camí construit fa 40 anys i que uneix els dos pics mes alts.  Partim del Pico Arrieiro a 1818 m, pasem pel tunel del Pico do Gato, despres hi ha dos alternatives: camí dels tunels o pujar al coll  al est el Pico das Torres  1847 m;  agafem aquest segón.
Si la primera part del camí resegueix mes aviat les crestes, despres del coll i fins arribar  a la Casa do Abrigo, es practicament un camí de cornisa tallat a la roca.
Tot el trajecte es aeri pero amb bones proteccions.
Son molt interesants els bosquets de brucs arborecents, a la segona part del trajecte.
Des de la Casa do Abrigo pujem al Ruivo a 1862 m, punt mes alt de Madeira, en 10 min. Bon camí, sense cap dificultat.
Novament a la Casa do Abrigo, continuem baaixant durant 45 min, en direcció est,  fins arribar a l'aparcament de Achada do Teixeira on ens espera el taxi.
Desnivell acumulat de 600 m d'ascens i 550 de descens.
Temps total efectiu 4 h.



4. PICO DAS PEDRAS-CALDELRAO VERDE-ILHA (9 de setembre de 2009). A la vesant nord, estem allojats a Santana i comencem la caminada a Parc das Queimadas.
Espectacular ruta que resegueix una levada esculpida a la roca fins al Caldeirao Verde on hi ha  una  cascada de mes de 100 m. a la tornada deixem la levada despres del darrer tunel i baixem pel vall de Lapa fins al poblet de Ilha.
Al començament el camí es ample, despres cada vegada mes estret i suspes al buit, el terra de vegades relliscós. Cal dur llenterna doncs hem de pasar per tres curts tunels. Els pasos mes exposats estan protegits per baranes lleugeres però suficients, excepte  en un tros de uns 10 m  on estaba trencada. Gens recomanable a qui pateix vertigen.
Vam tenir un dia boiros i amb plugim que quan vam arribar a Ilha es va transformar en pluja forta. Mala sort,  doncs les vistes cap a la costa nort prometien ser interesants.
Desnivell positiu acumulat 50 m,  450 m en descens. Durada total 6 h



5.FAJA DA OVELHA-PAUL DO MAR-PRAZERES (10 de setembre de 2009). Avui anem al sud, cap al solet, que ja anyorem. Recorrem  tot el nord i oest de l'illa, la carretera va suspesa uns quants cents de metres sobre el mar, poblets, cases aillades, boscos, cascades que cauen directament al oceà...El taxista, un magnific i atent cicerone.
Recorregut per camins tradicionals, que conserven un magnific empedrat, suspessos als acantilats del sud de Madeira i amb maravelloses vistes a Paul de Mar i la seva costa.
Comencem la caminada a Faja da Ovelha, a l'extrem occidental de la costa sud. Partim de 500 m d'alçada, baixarem a Paul do Mar,  bonic poble pesquer, amb una inhospita platja de grans codols i tornem a pujar a 600 m fins a Prazeres per un dret barranc, sota un sol de justicia. Reseguim un  precios camí, molt empinat,  doncs en linea recta des de el port de Paul do Mar fins al final de l'etapa hi ha com a molt 800 m.
La segona part de l'excursió, va ser com una mena de calvari, doncs a la vora del mar ens habiem fet un homenatge amb gambes i altres delicies.
Arribarem a Prazeres amb poc "prazer".
Desnivell acumulat en ascens 620 i en descens 500 m
Temps total 5 h, contem el temps del "magnific" esmorçar-dinar.



6. LOMBO DO MOURO-BICA DA CANA-ENCUMEADA (11de setembre de 2009). Altre cop al centre de l'illa. Lombo de Mouro es en un altiplà a 1300 m., no veiem ningú, ni una casa, només boira.
Anem pujant entre brucs i falgueres i rapidament ens aboquem a la vesant nord, cercant la Levada da Serra que reseguim fins a l'encreuament de Bica de Cana on el camí comença a baixar  en direcció a Caramujo.
Hem pasat pel costat del Pinaculo (agulla rocosa), pel mirador de Bica de Cana, però no hem vist res, la boira ho envolta tot; teoricament també hem de veure la costa nord de Sao Vicente, res de res. Sort hem tigut dels abundants pals indicadors, es facil perdre´s en aquestes condicions.
Al cap d'una hora trobem una pista, som a les cases abandonades de Caramujo, continuem baixant,  una hora mes i  trobem la Levada do Norte, que també s'anomena Levada do Folhadal.
Seguim la levada cap a la dreta. Hem de passar 5 tunels, estem rodejats d'espesos boscos de laurisilva, moltes hortensies, cascades i mes cascades i sempre la boira. El darrer tunel ens aboca a la vesant sud, tornem a veure el sol,  i en  15 min arribem a Encumeada.
Temps total amb parades 7 h
Desnivell acumulat de pujada 500 m, i 670 de baixada.



7. ENCUMEADA-BOCA DA CORRIDA-CORTICEIRAS (12 de setembre de 2009). Darrera etapa. Continem al centre, pero a la vesant sud. Espectacular ruta de muntanya, passarem pel peu d'un dels cims mes emblematics de Madeira,  el Pico Grande de 1640 m.
La primera part de l'itinerari es bastant planera fins arribar al pont de pedra de Curral Jangao. Despres el camí puja fort fins al peu del Pico Grande,  que admirem a la nostra esquerra, som a 1300 m, a 700 m per sota a llevant veurem el Curral das Freiras, envoltat de montanyes, entre elles el Ruivo al norest.
Per camins de cornisa, pasos una mica aeris,  però ben protegits, i amb pocs desnivells, arribarem a Boca da Corrida. Despres camí empedrat i posteriorment dur i aborrit asfalt fins Corticeiras.
El desnivell acumulat ha estat de 500 m de pujada i 700 de baixada.
La duració aproximada de 6 h.

 

FOTOS: F Trobat, J Papaceit

BIBLIOGRAFIA:
Rolf Goetz. Madeira. Las mejores rutas por levadas y montañas. Ed. Rother. Munich 2009

CARTOGRAFIA:
Madeira Tour&Trail, 6th Edition. Escala 1:40.000. Dicovery Walking Guides Ltd

Castell de Selma

DATA: 5  de febrer de 2012

ITINERARI: Pla de Manlleu-Cal Pelegrí-Collet del Vent-Coll de Selma-La Portella Vella-Selma. Tornada pel mateix camí

DISTANCIA: 9 Km

DURADA: Temps total amb parades 3 h

DIFICULTAT(MIDE): 1  1  1  2.
Pista comoda fins a Selma, despres sender entre rocam durant cinc minuts per arribar al castell.

CARTOGRAFIA: El Montmell 1:20.000 editorial Piolet

REFERENCIES:
M. Miquel, J. Santesmases, D. Saumell. Els Castells del Gaià. Cossetania Edicions. Valls 1999

Consell Comarcal del Alt Camp. Antiguo señorio de Selma, a Por los caminos del Alt Camp. Ediciones Lectio. Valls 2007

A. Cabré. Circuito por la soledad de Selma, a Montañas de la Costa Dorada y Tierras del Ebro. Ediciones Lectio. Valls 2011 (des de l'oest Mas d'en Prat, prop de la carretera Pontons-Santes Creus)

R. Lopez-Monné. El gelid silenci d'una morta, a A peu per les comarques de Tarragona. Vol IV. Arola Editors. Tarragona 2007 (des de el Coll de Santa Agnes, entre Les Pobles i Pontons)


Mapa ICC 1:50.000

Onze del matí, diumenge 5 de febrer, en plena onada de fred. Tres graus  de temperatura, vent en calma i cel mig cobert.
Ningú m'acompanya, vaig sol cap a les  soledats de Selma.
He aparcat el  cotxe a Pla de Manlleu, a 475 m,  al començament del carrer de Selma i al costat del pont que creua la riera de Marmellar. Segueixo les indicacions de la publicació del Consell Comarcal del Alt Camp, encara que el camí es molt ben senyalitzat amb panells  i pals indicadors. Pista en direcció a ponent.
Primera bifurcació, cap a la dreta, el camí passa pel costat de la masia  de Cal Pelegrí, gossos!!
En trenta minuts soc al Collet del Vent,  vinyes noves ambdos costats, veig per primer cop Selma, a ponent,  dalt d'un turó.
Continua la pista en  direcció oest-sudoest, costa amunt. Al cap de 20 min., encreuament, deixo una pista a la dreta,  que sembla que es mes directa, i segueixo les indicacions,  cap a l'esquerra. Deu minuts mes i soc al coll de Selma on hi ha un nou encreuament, ara  cap a la dreta. La pista encercla la capçalera del barranc que he anat remuntant. Ara en direcció oest-noroest, a l'esquerra del camí,  les ruines del mas de la Portella Vell, on hi ha un monstruos i rovellat diposit metalic.
Amunt, ara en direcció nord, fins un  pla amb conreu de vinya, a la dreta hi ha una gran taula de pedra i  un darrer encreuament; el camí de la dreta condueix directament a Selma en cinc minuts.
Tot son runes, dificilment podem distinguir el que eren carrers, encara que sorpren el relatiu bon estat del campanar.
Es dificil no sentir una mena de tristor devant de tanta destrucció, solitud i  abandó. Penses que aquests murs en altres temps habien estat rodejats de tot un mon ple de vida. Dur treball per a subsistir, però també somnis, joia i jocs d'infants. Ara tot es mort.
Selma va quedar despoblat a la decada dels 30 del passat segle, els seus darrers habitants van anar-se´n a Pla de Manlleu. El castell  de la segona meitat del segle X, refet al segle XVI i totalment abandonat a principis del XIX, es totalment enrunat. Cal destacar que fou jurisdicció de la primera Comanda Templera de Catalunya.
Al costat del panell informatiu surt un sender ascendent cap al castell,  per terreny abrupte, en algun pas cal ajudar-se de les mans,   en cinc minuts ens porta al castell a 756 m. Entrem al recinte per una obertura a llevant que segons sembla correspon a la porta originaria. Al mur est hi un gran forat i mes amunt tanca el recinte el  mur nord on  al extrem oest hi ha restes d'una torre.
Magnifiques vistes cap al sud amb la muntanya de Sant Marc i un imponent Montmell, on podem distinguir el castell  a l'extrem mes occidental. Cap a llevant, tancant l'horitzó,  les serralades litorals entre el Garraf  i el Penedés.
Tornada pel mateix camí, en una hora soc novament a Pla de Manlleu. Son tres quarts de dos i comença a nevar.
JPV

Fotos: J Papaceit

Castells de Selmella i Saburella

DATA: 7 de desembre de 2008

ITINERARI: Cal Figueres-Selmella-Castell de Selmella-Les Agulles-Coll de les Agulles-Castell de Saburella-Cal Batlle-Cal Figueres

DISTANCIA:10,8 Km

GRAU DE DIFICULTAT(MIDE):1 1 2 3

DURACIÓ: Temps total amb parades 3,30 h

CARTOGRAFIA: Mapa Topografico Nacional de España 1:25.000. 418-II(Querol), 418-IV(El Pont d'Armentera)

REFERENCIES:
M. Miquel, J Santesmases, D. Saumell. Els Castells del Gaià. Cossetania edicions. Valls 1999
A. Cabré. Excursions escollides des de la Costa Daurada. Cossetania edicions. Valls 2002 (Itinerari 22). Circuit des de Vallespinosa.
http://selklakul.blogspot.com/2009/11/castells-de-selmella-i-saburella.html



Mapa ICC 1:50.000 Fotos J Papaceit