Etiquetes
- Cabrafiga
- Caminos de la Batalla del Ebro
- Castells del Gaià
- GR11
- Illa de Madeira
- Mola de Colldejou
- Montalt
- Montsant
- Muntanyes de Prades
- Muntanyes de Tivissa-Vandellós
- Pirineu francés
- Pirineu Ribagorza/Ribagorça
- Pirineu Sobrarbe
- Ports
- Serra de Llaberia
- Serra de Miramar
- Serres de Cardó-Boix
- Tarragonés
- Vall d'Alforja
Torre del Petrol i Puigcabrer
ICC 1:25.000
DATA: 10 d'abril de 2011
GRUP: Carme B, Carme V, Pili, P Trobat i Joan
ITINERARI: Picamoixons-Mas del Poetó-Coll de la Cabana- Torre del Petrol i Puigcabrer. Tornada pel mateix camí
DISTANCIA: 6,7 Km
DURADA: Total 3 h, efectiu 2,30 h
DESNIVELL: 309 m
DIFICULTAT(MIDE): 1 1 2 2
CARTOGRAFIA: Serra de Miramar 1:20.000 Ed. Piolet
BIBLIOGRAFIA: R. Lopez-Monné. Una torre entre dos mons. A peu per les comarques de Tarragona (Vol. VI). Arola editors. Tarragona 2010
Quan aneu de Montblanc a La Riba es veu dalt de la carena de la Serra de Miramar, poc abans d'esfonsar-se a la vall del Francoli, un torreó. Hom pot imaginar que es tracta dels restes d'una antiga fortalesa o castell medieval, pero la seva historia es bastant mes curta. Correspon a una torre de telegraf òptic del segle XIX, es va acabar el 1878.
Si la seva historia no es prou antiga si es al menys força curiosa, com ens explica R. Lopez-Monné.
Manada construir per Don Manuel Orozco, capità de les tropes liberals; per a controlar els moviments de l’enemic, principalment els ecamots carlins del Nen de Prades. Don Manuel ademés de per la seva mala llet era famós per l’afició al aiguardent. A les tabernes de la contrada el demanava dient : “poseu-me petrol”, i Petrol va ser el mot pel que finalment se’l conexería a ell i a la seva torre.
Exursió curta, sense cap dificultat, apta per a totes les edats i amb magnifiques vistes sobre l’Alt Camp, Tarragonés, Serra de Miramar i les Muntanyes de Prades.
Sortirem de l’extrem nord de Picamixons, hem de pasar per sota de les vies del tren i reseguir la Riera de les Guixeres, per una pista en direcció a Fontscaldes. A l’alçada del mas del Poetó, que queda a ma esquerra, hem de seguir una pista que rodeja el mas i segueix en sentit ascendent cap al oest. El camí no te perdua, aquesta pista arriba a un altra, i per la dreta, seguirem pujant i fent giragonses una bona estona, despres pendrem un corriol ben marcat a l’esquerra, a la vista ja de la Torre i del cim de Puigcabrer a 524 m.
JPV
JPV Fotos J Papaceit
Mont Caro per Coll de Pallers
DATA: 15 de maig de 2011
ITINERARI: Refugi del Caro UEC-Coll de la Carrasqueta-Coll de Pallers- Moleta Rodona-Cim de Caro-Coll del Vicari-La Barcina-Refugi
DISTANCIA: 12 Km
DURACIÓ: Total 5,30 h, efectiu 5 h
DIFICULTAT(MIDE): 3 3 4 3
CARTOGRAFIA: El Port (Nord) 1:30.000 Ed Piolet
BIBLIOGRAFIA: J.J.Tiron Ferré. Lo Port. 52 rutes de senderisme. Ed Piolet. Barcelona 2009
Coll de Pallers |
Cap al Sud-oest les crestes del Marturi |
Al Nord-oest, Mola de Catí |
Mont Caro des de la Moleta Rodona |
Darrera grimpada |
Cim de Caro 1442 m |
La Barcina següent objectiu |
L'Ebre des de la Barcina a 1359 m |
El Caro des de la Barcina |
Ordesa. Senda de los Cazadores y Faja de Pelay
FECHA: 4 de septiembre 2011
ITINERARIO: Pradera de Ordesa-Senda de los Cazadores-Refugio y mirador de Calcilarruego-Faja de Pelay-Circo de Soaso-Puente de Soaso-Gradas de Soaso-Bosque de las Hayas-Pradera
DISTANCIA: 19 Km
DESNIVEL: 669 m
DURACIÓN: Tiempo total 7 h, efectivo 6,15 h
DIFICULTAT(MIDE): 2 2 2 4
CARTOGRAFIA: Ordesa y Monte Perdido 1:40.000 Ed Alpina
Fotos J Papaceit
ITINERARIO: Pradera de Ordesa-Senda de los Cazadores-Refugio y mirador de Calcilarruego-Faja de Pelay-Circo de Soaso-Puente de Soaso-Gradas de Soaso-Bosque de las Hayas-Pradera
DISTANCIA: 19 Km
DESNIVEL: 669 m
DURACIÓN: Tiempo total 7 h, efectivo 6,15 h
DIFICULTAT(MIDE): 2 2 2 4
CARTOGRAFIA: Ordesa y Monte Perdido 1:40.000 Ed Alpina
Pradera de Ordesa |
Mirador de Calcilarruego |
Circo de Cotatuero |
La pradera desde Calcilarruego |
Mondarruego |
Circo de Soaso y las Tres Sorores entre nubes, desde la faja de Pelay |
Faja de Pelay |
Circo de Soaso. Cola de Caballo |
Gradas de Soaso |
De nuevo en la pradera de Ordesa |
De Siurana a Siuranella. Grau de la Portella-Grau de Siuranella-Grau de la Covassa-Grau de la Tornera
Mapa ICC 1:50.000
DATA: 12 d'octubre de 2011
ITINERARI: Castell de Siurana-Siurana-Grau de la Portella-Cova de Donya Blanca-Grau de Siuranella o del Jueu-Grau de la Covassa-Altipla de Siuranella-Coll de la Vaca-Font de l'Albergada- Els Masets-Coll del Ginebre-Grau de la Tornera-La Trona-Castell de Siurana
DISTANCIA: 9 Km
DESNIVELL: 325 m
DURADA: Total 4 h, efectiu 3,30 h
DIFICULTAT(MIDE): 3 2 4 3
CARTOGRAFIA: Muntanyes de Prades 1:25.000 Ed Piolet
BIBLIOGRAFIA: J Mas Roca, C Llauradó Garcia. Muntanyes de Prades, un grapat d'excursions. Ed Piolet. Barcelona 2011.
Circuit de mitjana dificultat. En alguns llocs cal ajudar-se de les mans i possar una mica d'atenció.
Dia esplendit, amb temperatures quasi d'estiu. Llastima de la reseca vegetació; no ha caigut ni una gota des de fa cinc mesos
Sortim de l'aparcament al costat de les ruines del castell de Siurana (737 m), atravessem Siurana pel carrer major fins davant de l'esglesia, girem a la dreta pels rentadors, pasem davant del hotel Siuranella, seguim aquest carrer i despres anem a l'esquerra fins la sortida del poble.
Un camí ens condueix fins un replá encimbellat; ens hem de fixar be, hi ha un sender a ma esquerra que baixa per un petit barranc, seguim baixant fins trobar una paret que llueix una magnifica espitllera, son restes de fortificacions. Estem davant d''un dels pocs punts febles, de l'inexpugnable Siurana; les fortificacions no son gaire antigues, es van fer durant les guerres carlines.
Es el començament del grau de la Portella, pas equipat amb baranes de ferro per superar un cingle escalonat.
Continuem sense mes ensurts, en direcció nord fins trobar un camí empedrat, es el camí ral de Cornudella a Siurana, el seguirem cap a l'esquerra, fins una cruilla amb un indicador que senyala el moli de l'Esquirola, riu Siurana i el Pantà. Seguim cap a la dreta, i arribem a una pista, anem a la dreta altre cop fins trobar la carretera. Hem de seguir-la durant 700 m, direcció Cornudella, fins trobar a la dreta un pal que senyala el grau del Jueu o de Siuranella.
Agafem un corriol que puja molt dret fins situar-nos sota el cingle, inconfundible, de tó vermellós.
A ma esquerra surt un senderó que baixa una mica i resegueix per sota la cinglera, i per camí planer arribarem a la cova del Tití o de Donya Blanca, amplia i allargada balma, amb restes de construccions, som a 592 m.
Retrocedim fins al grau de Siuranella, continuem pujant fort, en algún punt hem d'ajudar-nos de les mans per a progresar, una vegada superat el cingle, trobem una cruilla, hem d'anar a l'esquerra.
El camí planeja, sobre del cingle, fins trobar un nou encreuament i un pal indicador. Ara anirem a la dreta, altre cop costa amunt fins un cingle, que reseguirem cap a l'esquerra on trobem una canal per on hem de pujar. El camí es una mica perdedor, ple de matolls i argilagues que ens deixn ben senyalats. Cal superar un pas escalonat, on hem de grimpar, som al grau de la Covassa.
Sortim al altiplá de Siuranella, bones vistes cap a Siurana, Cornudella i el Montsant. Camí ben marcat, amb moltes fites, en direcció nordest que ens condueix al coll de la Vaca a 748 m on trobem el PR-C-84.
El seguirem cap a la dreta. Davant, i sembla a prop, admirem el puig Gallicant. Camí planer o amb lleu baixada, molt fressat; atravesem el barranc de Fontscaldes i pujem fins un replá on trobem el començament d'una pista, poc despres una nova pista, segim recte, posteriorment per l'esquerra ens arriba la pista que ve de Prades, segim a la dreta per un pla que despres s'endisa cap a una barrancada, on hi ha la font de l'Albergada, continuem baixant i en 5 minuts som a la carretera de Siurana a l'alçada dels Masets.
Seguim la carretera fins prop del camping, som al coll del Ginebre a 760 m. Pal indicador, cap a l'esquerra. que senyala el grau de la Tronera, que baixa per una dreta canal, al costat d'un xalet. Pasos esglaonats, cal possar atenció, i agafar-se be.Seguim baixant fins trobar el camí de recingle de la Trona, que seguirem cap a la dreta. Pasem sota la roca de la Trona. Admirem la vall del riu Siurana, l'obaga al peu del puig Gallicant , sota nostre el Tossal del Franquet i a sobre ma dreta la paret amb uns quants escaladors.
Arribem seguidament a l'aparcament del Castell.
JPV
Fotos: J Papaceit
Arbolí-Gallicant-Gorgs.
DATA: 18 de desembre de 2011
ITINERARI: Arbolí-Gallicant-Puig Gallicant-Gorgs-Cami de la riba esquerra-Mas de Ribelles de dalt-Mas Salin-Maset de Nadal-Sant Pau-Arbolí
DURADA: Temps total cinc hores, efectiu quatre
DESNIVELL: Alçada màxima 1009 m, mínima 680 m
DIFICULTAT(MIDE): 1 1 3 2
CARTOGRAFIA: Muntanyes de Prades 1:25.000 Ed Piolet
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA:
M. Domingo de Pedro. Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Cossetania Edicions. Valls 2000. Itinerari 6 i 20
J. Mas Roca, C. Lauradó Gracia. Muntanyes de Prades, un grapat d'excursions. Ed Piolet. Barcelona 2011. Itinerari 9
Sortim de l’Arbolí a les 8,30 h. Nubols baixos migtapen el Montsant, fa fred, el termometre senyala 1 grau. Bufa vent de ponent.
Pugem pel camí de Gallicant, que en part conserva l’empedrat, amb el permis dels trials i dels aiguats. Anem en dirección nort-est
Cap a ponent admirem les muntanyes d’Alforja, el Molló i Puigcerver, iluminades pels primers rajos de sol i en segón pla la Mola de Colldejou i la Serra de Llaberia amb nubols que s’arrosseguen pels cims. En menys de tres quarts d’hora arribem a Gallicant, el Puig del mateix nom també llueix un barret de boira. L’imatge de les ruines de Gallicant imposa, i la llum d’aquest matí hi col•labora.
Gallicant es va despoblar despres de la Guerra Civil, la destrucció de les cases es va acelerar quan el propietari dels terrenys va decidir enretirar les teules de totes les teulades. Com diu R. Lopez-Monné, la febre del turisme rural no hi va arribar a temps*. Als anys 50, encara quedaven algunes cases que acollien als seus propitaris en temporada de sembra o de collita**, avui però, tot son camps erms, runes i solitud.
En 20 minuts som del Puig Gallicant a 1009 m, cim emboscat amb poca panorámica, i avui nula per la boira. Son dignes de menció les dolines prop del cim. Tornem al poble i ens apropem al cingle sobre el riu Siurana, el panorama es superb.
Seguim en dirección nort-est, i a l’alçada del Collet de la Bassa, busquem un lloc arraserat per esmorçar. Poc a poc li cau el barret al Puig Gallicant i el sol, timidament, comença a escalfar.
Continuem la marxa, ara en descens cap al barranc dels Gorgs, des de Arbolí hem anat seguint el GR-7, aquest va ser el primer GR que es va marcar a Espanya, va des de la frontera d’Andorra fins a Tarifa.
A ma dreta abans d’arribar als Gorgs, a 200 m, hi ha la Torre del Manuel o del Bosc de la Perxa, edificació d’origen sarraí, segons recull J. Iglesies**, no la visitem, queda pendent.
Son les 11,30 i comencem un fort descens cap al Gorg, seguirem despres a mitja alçada, el cami del costat esquerra, que va a trobar una pista poc abans del Mas de Ribelles de Dalt. Aquest es totalment en ruines i situat vora del cigle, dalt d’una moleta. Al començar la pista hem cambiat de direcció, de nort, hem passat a oest-sud-oest; comencem a pujar.
Anem per l’obaga del congost del riu Siurana, a la dreta admirem el barranc de la Gritella i els cingles de Siurana, les perspectives d’aquesta varien continuament; al fons el Montsant comença a netejar-se de la boira.
Despres, a 1500 m del mas, surt una pista a ma esquerra, es tancada amb cadena, continuem recte; 500 m després, nova pista amb cadena per esquerra, també la deixem. Fem 500 m mes i trobem un pal indicador que assenyala Siurana pel grau de Vincabrer cap a la dreta,seguim recte. Quasi inmediatament veurem el Mas del Salin a la dreta i el sender cap a Sant Pau i Arbolí a l’esquerra(pal indicador).
El cami puja pel mig del bosc, cap al sud. Les vistes sobre Siurana, el panta, Cornudella i el Montsant son formidables.
Dalt de tot, passem pel costat del arruinat maset del Nadal, envoltat d’un petit bosc d’alzines. Comencem a baixar i en 5 minuts som a l’ermita de Sant Pau. Fem una rápida ullada; no es precisament una joia de l’arquitectura.
El que si es una joia es el vell camí enpedrat que baixa fins a l’Arbolí.
Son les 13,30 h i ens espera un bon dinar.
JPV
*R. Lopez-Monné. A peu per les comarques de Tarragona. Vol II. Arola Editors. Tarragona 2005
**J. Iglesies, J Santasusagna. Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra de la Llena. Rafael Dalmau Editor. Barcelona 1960
Fotos J Papaceit
ITINERARI: Arbolí-Gallicant-Puig Gallicant-Gorgs-Cami de la riba esquerra-Mas de Ribelles de dalt-Mas Salin-Maset de Nadal-Sant Pau-Arbolí
DURADA: Temps total cinc hores, efectiu quatre
DESNIVELL: Alçada màxima 1009 m, mínima 680 m
DIFICULTAT(MIDE): 1 1 3 2
CARTOGRAFIA: Muntanyes de Prades 1:25.000 Ed Piolet
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA:
M. Domingo de Pedro. Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Cossetania Edicions. Valls 2000. Itinerari 6 i 20
J. Mas Roca, C. Lauradó Gracia. Muntanyes de Prades, un grapat d'excursions. Ed Piolet. Barcelona 2011. Itinerari 9
Sortim de l’Arbolí a les 8,30 h. Nubols baixos migtapen el Montsant, fa fred, el termometre senyala 1 grau. Bufa vent de ponent.
Pugem pel camí de Gallicant, que en part conserva l’empedrat, amb el permis dels trials i dels aiguats. Anem en dirección nort-est
Cap a ponent admirem les muntanyes d’Alforja, el Molló i Puigcerver, iluminades pels primers rajos de sol i en segón pla la Mola de Colldejou i la Serra de Llaberia amb nubols que s’arrosseguen pels cims. En menys de tres quarts d’hora arribem a Gallicant, el Puig del mateix nom també llueix un barret de boira. L’imatge de les ruines de Gallicant imposa, i la llum d’aquest matí hi col•labora.
Gallicant es va despoblar despres de la Guerra Civil, la destrucció de les cases es va acelerar quan el propietari dels terrenys va decidir enretirar les teules de totes les teulades. Com diu R. Lopez-Monné, la febre del turisme rural no hi va arribar a temps*. Als anys 50, encara quedaven algunes cases que acollien als seus propitaris en temporada de sembra o de collita**, avui però, tot son camps erms, runes i solitud.
En 20 minuts som del Puig Gallicant a 1009 m, cim emboscat amb poca panorámica, i avui nula per la boira. Son dignes de menció les dolines prop del cim. Tornem al poble i ens apropem al cingle sobre el riu Siurana, el panorama es superb.
Seguim en dirección nort-est, i a l’alçada del Collet de la Bassa, busquem un lloc arraserat per esmorçar. Poc a poc li cau el barret al Puig Gallicant i el sol, timidament, comença a escalfar.
Continuem la marxa, ara en descens cap al barranc dels Gorgs, des de Arbolí hem anat seguint el GR-7, aquest va ser el primer GR que es va marcar a Espanya, va des de la frontera d’Andorra fins a Tarifa.
A ma dreta abans d’arribar als Gorgs, a 200 m, hi ha la Torre del Manuel o del Bosc de la Perxa, edificació d’origen sarraí, segons recull J. Iglesies**, no la visitem, queda pendent.
Son les 11,30 i comencem un fort descens cap al Gorg, seguirem despres a mitja alçada, el cami del costat esquerra, que va a trobar una pista poc abans del Mas de Ribelles de Dalt. Aquest es totalment en ruines i situat vora del cigle, dalt d’una moleta. Al començar la pista hem cambiat de direcció, de nort, hem passat a oest-sud-oest; comencem a pujar.
Anem per l’obaga del congost del riu Siurana, a la dreta admirem el barranc de la Gritella i els cingles de Siurana, les perspectives d’aquesta varien continuament; al fons el Montsant comença a netejar-se de la boira.
Despres, a 1500 m del mas, surt una pista a ma esquerra, es tancada amb cadena, continuem recte; 500 m després, nova pista amb cadena per esquerra, també la deixem. Fem 500 m mes i trobem un pal indicador que assenyala Siurana pel grau de Vincabrer cap a la dreta,seguim recte. Quasi inmediatament veurem el Mas del Salin a la dreta i el sender cap a Sant Pau i Arbolí a l’esquerra(pal indicador).
El cami puja pel mig del bosc, cap al sud. Les vistes sobre Siurana, el panta, Cornudella i el Montsant son formidables.
Dalt de tot, passem pel costat del arruinat maset del Nadal, envoltat d’un petit bosc d’alzines. Comencem a baixar i en 5 minuts som a l’ermita de Sant Pau. Fem una rápida ullada; no es precisament una joia de l’arquitectura.
El que si es una joia es el vell camí enpedrat que baixa fins a l’Arbolí.
Son les 13,30 h i ens espera un bon dinar.
JPV
*R. Lopez-Monné. A peu per les comarques de Tarragona. Vol II. Arola Editors. Tarragona 2005
**J. Iglesies, J Santasusagna. Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra de la Llena. Rafael Dalmau Editor. Barcelona 1960
Mapa ICC 1:50.000 |
Fotos J Papaceit
Mola d'Estat i Els Cogullons des de Rojals.
DATA: 4 de desembre de 2011
ITINERARI: Rojals-Corral de la Marieta-Coll de la Mola-Clot del Llop-Taula dels Quatre Batlles-Mola d'Estat-Els Cogullons-Rojals
DURADA: Temps total 4,30 h, efectiu 3,30
DESNIVELL: Alçada màxima 1135 m, mímima 850 m
DIFICULTAT(MIDE): 1 1 3 3
CARTOGRAFIA : Muntanyes de Prades 1:25.000 Ed Piolet
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA:
M. Domingo de Pedro. Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Cossetania Edicions. Valls 2000. Itineraris 7 i 14
Trobada a Rojals a les 9 del matí
Avui els morellencs son majoria absoluta. La Imma i en Joan seran els nostres guies.
Rojals es en un pla a 977 m, molt restaurat i cuidat, aspecte de neorural/segona residencia a l’estil de Siurana.
El matí es fred, nomes quatre graus, amb un ventet de serè que talla, tantmateix aviat el sol atempera una mica i l’oratge es fa suportable.
Direcció oest, per pista, en menys de un quilometre deixem un camí a ma esquerra que senyala Els Cogullons, será per on tornarem.
Continuem cap a l’oest, practicament per pla, passem pel costat del corral de la Marieta, poc abans hem trobat un nombrós grup de caçadors. Un parell de quilometres i som al Coll de la Mola, on el camí inicia un gir cap al oest-sud-oest; passarem per la carena que aboca a la vall de Castellfollit. En algún moment sembla adivinar-se el Pirineu, pero el dia no es prou clar.
Pal indicador i capelleta de la Misericordia, som al Clot del Llop. Ara seguirem el GR-171, anirem en direcció sud. En uns minuts arribem al vertex geodesic de la Mola dels Quatre Termes a 1120 m, terreny pla i totalment emboscat.
Es hora de pensar amb l’esmorçar, creiem que la Taula del Quatre Batlles será un bon lloc, pero ens han pres el “puesto” i no son pocs!!
Continuem fins a una plaça on acaba la pista, hi ha una placa del Reus Deportiu i un pal indicador, no hi ha taula parada, pero amb gana es perdona quasi tot.
Uns metres ens separen de la Mola d’Estat a 1135 m. Extraordinari mirador cap al sud i est. S’adivina el resplandor del mar i admirem els Motllats, la Serra de la Mussara, El Gallicant i fins les llunyanes muntanyes dels Ports.
Refem el camí fins al Clot del Llop, ara agafarem una pista a la dreta, en dirección est, es per on va el GR-171; no el deixarem fins a Rojals.
Baixada suau fins Els Cogullons, 1042 m, poblet abandonat, totalment en ruines. Josep Iglesies*, diu que encara hi vivien 5 persones de forma temporal a l’any 1960, però ja parla de cases gairebé caigudes i deshabitades. Había estat l’agrupament humà mes alt de les muntanyes de Prades. El refugi del Centre Excursionista de Montblanc, dalt del turó on segons Iglesies hi habia les restes d’un fortí, es ara l’únic edifici sencer, però es tancat i barrat.
Iniciem, ara si, una forta devallada cap a l’est. Els pals indicadors no assenyalen Rojals ni el GR-171, nomes el PR que va a La Bartra i Farena, de totes maneres no hi ha altre camí. En cinc minuts som a la Font del Grevol, cruilla i ara si que s’en recorden el GR. Continua la baixada, trobem una bassa i creuem una pista. Fort descens fins arribar al fons del Barranc de la Baridana, seguim una pista 200 m i comencem a pujar per un sender que surt a ma esquerra. Hi ha un pal indicador.
Camí ombrivol, bosc espés, per sota d’un cingle on veiem restes de parets. A trossos, encara es veu l’empedrat. Posteriorment sortim a uns plans conreats, al sud es veuen uns masos ( d’en Carles, del Jaumet i de l’Arlequí), arribem a la pista i al pal indicador que hem vist a primera hora, tanquem el circuit.
En 10 minuts som a Rojals, des d’on admirem una bella panorámica amb la Serra del Tallat amb la sobredosi de molins de vent al nort, al nort-est el Montclar, al est la Serra Carbonaria-Miramar amb el Tossal Gros o Morrot de Sant Jordi i la Cogulla de Miramar i en segon pla el Montmell.
Es hora d’anar cap a casa.
JPV
*Josep Iglesies i Joaquim Santasusagna. Les Muntanyes de Prades, el Montsant i la Serra de la Llena. Rafael Dalmau Editor. Barcelona 1960
Fotos J Papaceit
ITINERARI: Rojals-Corral de la Marieta-Coll de la Mola-Clot del Llop-Taula dels Quatre Batlles-Mola d'Estat-Els Cogullons-Rojals
DURADA: Temps total 4,30 h, efectiu 3,30
DESNIVELL: Alçada màxima 1135 m, mímima 850 m
DIFICULTAT(MIDE): 1 1 3 3
CARTOGRAFIA : Muntanyes de Prades 1:25.000 Ed Piolet
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA:
M. Domingo de Pedro. Muntanyes de Prades. Excursions naturals. Cossetania Edicions. Valls 2000. Itineraris 7 i 14
Trobada a Rojals a les 9 del matí
Avui els morellencs son majoria absoluta. La Imma i en Joan seran els nostres guies.
Rojals es en un pla a 977 m, molt restaurat i cuidat, aspecte de neorural/segona residencia a l’estil de Siurana.
El matí es fred, nomes quatre graus, amb un ventet de serè que talla, tantmateix aviat el sol atempera una mica i l’oratge es fa suportable.
Direcció oest, per pista, en menys de un quilometre deixem un camí a ma esquerra que senyala Els Cogullons, será per on tornarem.
Continuem cap a l’oest, practicament per pla, passem pel costat del corral de la Marieta, poc abans hem trobat un nombrós grup de caçadors. Un parell de quilometres i som al Coll de la Mola, on el camí inicia un gir cap al oest-sud-oest; passarem per la carena que aboca a la vall de Castellfollit. En algún moment sembla adivinar-se el Pirineu, pero el dia no es prou clar.
Pal indicador i capelleta de la Misericordia, som al Clot del Llop. Ara seguirem el GR-171, anirem en direcció sud. En uns minuts arribem al vertex geodesic de la Mola dels Quatre Termes a 1120 m, terreny pla i totalment emboscat.
Es hora de pensar amb l’esmorçar, creiem que la Taula del Quatre Batlles será un bon lloc, pero ens han pres el “puesto” i no son pocs!!
Continuem fins a una plaça on acaba la pista, hi ha una placa del Reus Deportiu i un pal indicador, no hi ha taula parada, pero amb gana es perdona quasi tot.
Uns metres ens separen de la Mola d’Estat a 1135 m. Extraordinari mirador cap al sud i est. S’adivina el resplandor del mar i admirem els Motllats, la Serra de la Mussara, El Gallicant i fins les llunyanes muntanyes dels Ports.
Refem el camí fins al Clot del Llop, ara agafarem una pista a la dreta, en dirección est, es per on va el GR-171; no el deixarem fins a Rojals.
Baixada suau fins Els Cogullons, 1042 m, poblet abandonat, totalment en ruines. Josep Iglesies*, diu que encara hi vivien 5 persones de forma temporal a l’any 1960, però ja parla de cases gairebé caigudes i deshabitades. Había estat l’agrupament humà mes alt de les muntanyes de Prades. El refugi del Centre Excursionista de Montblanc, dalt del turó on segons Iglesies hi habia les restes d’un fortí, es ara l’únic edifici sencer, però es tancat i barrat.
Iniciem, ara si, una forta devallada cap a l’est. Els pals indicadors no assenyalen Rojals ni el GR-171, nomes el PR que va a La Bartra i Farena, de totes maneres no hi ha altre camí. En cinc minuts som a la Font del Grevol, cruilla i ara si que s’en recorden el GR. Continua la baixada, trobem una bassa i creuem una pista. Fort descens fins arribar al fons del Barranc de la Baridana, seguim una pista 200 m i comencem a pujar per un sender que surt a ma esquerra. Hi ha un pal indicador.
Camí ombrivol, bosc espés, per sota d’un cingle on veiem restes de parets. A trossos, encara es veu l’empedrat. Posteriorment sortim a uns plans conreats, al sud es veuen uns masos ( d’en Carles, del Jaumet i de l’Arlequí), arribem a la pista i al pal indicador que hem vist a primera hora, tanquem el circuit.
En 10 minuts som a Rojals, des d’on admirem una bella panorámica amb la Serra del Tallat amb la sobredosi de molins de vent al nort, al nort-est el Montclar, al est la Serra Carbonaria-Miramar amb el Tossal Gros o Morrot de Sant Jordi i la Cogulla de Miramar i en segon pla el Montmell.
Es hora d’anar cap a casa.
JPV
*Josep Iglesies i Joaquim Santasusagna. Les Muntanyes de Prades, el Montsant i la Serra de la Llena. Rafael Dalmau Editor. Barcelona 1960
Mapa ICC 1:50.000 |
Fotos J Papaceit
Masies fortificades de Tarragona-Llevant. Un patrimoni en perill
3 de desembre de 2011
Torre de Mas Grimau, al bosc de la Marquesa, a 200 m de la Cala Fonda i facilment accecible des de la Platja Llarga o des de la Mora.Torre cilindrica mitjanament conservada, dels secles XVI-XVII.S'aprecïen 2 matacans, 2 finestres i 3 portes per accedir a diferents nivells independents. La masia es totalment en ruines.
Des de Mas Grimau es pot veure el turó i les restes de la torre de guaita de Sant Simplici
Mas d'en Jover, a la base est del turó de Sant Simplici, molt prop de la depuradora d'Altafulla i a cinc minuts de l'aparcament del area del Mèdol. Habitada i totalment refeta, es dificil evidenciar restes de fortificació. La presencia d'un matacà i el tipus de finestra podria evidenciar una estructura fortificada anterior ara desapareguda.
Torre de Mas de Pastoret, al llindar del terme municipal de El Catllar. Cilindrica, dels secles XVI-XVII, amb restes de quatre matacans. La masia es en runes, lliurement accecible,però amb perill de desprendiments. Totalment envoltada de bosc. Declarada com a BCIN (Be Cultural d'Interes Nacional)
Des de la carretera de El Catllar a 200 m nort del Km 3, trobem un tallafocs per on passa una linea d'alta tensió. A ma esquerra tocant a les parets d'una casa,surt un corriol que resegueix el tallafocs, atravesem un barranc,i inmediatament després agafem un camí a ma dreta, que en direccó nort-oest, al cap de 300 m ens duu a la masia. Terreny molt emboscat, no veurem la torre fins que no la tenim molt prop.
També hi podem arribar per una pista que surt a la esquerra de la carretera mig quilometre cap al nort, a l'alçada de la urbanització Els Cocons.
Mas de la Creu, habitat, i sembla que ben conservat. S´hi pot accedir facilament venint de Tarragona per la carretera de El Catllar, una vegada passada l'autovia i autopista, surt un cami a ma esquerra, si el segim, anirem paral·lels a l'autopista, a uns 500 m, trobarem un trencall a ma dreta, 100 m més i som a la masia. Comte amb els gossos.
Torre quadrada, amb merlets, matacans,espitlleres i gargoles; dels secles XV-XVI.
Declarada BCIN.
La masia consta de varies edificacions. Com l'anterior totalment rodejada de bosc.
Visió conjunta del Mas de la Creu en primer terme i Mas de Pastoret a ma dreta i en segón pla.
Espectacular Mas Sorder, d'on destaca la gran cupula modernista, recoberta de trendadís.
Torre quadrada, molt modificada, pero que conserva finestra d'arc conopial gotic, podria datar-se dels S. XIV-XV.
Es pot accedir a l'interior del recinte per la porta orientada al sud-est. En primer pla trobem la torre i el que sembla la part mes antiga de la masia amb un portal adovellat de punt rodó.
Edificacions parcialment enrunades amb els alrededors plens de deixalles i bruticia.
Facil acces des de la carretera de El Catllar, a ma dreta, davant per davant, del camí que asenyalabem per anar al Mas de Creu. Trobarem el Mas Sorder a uns 250 m, si seguim el primer trencall a l'esquerra. A la cruilla hi ha un pal indicador.
Camí entre Mas Sorder i Mas Cosidor. Es poden veure restes d'empedrat.
Bosc espés i molt jove, que ocupa les antigues terres de conrreu, ara abandonades, entre Mas Sorder i Mas Cosidor.
Alzines monumentals del Mas Cosidor
Torre de Mas Cosidor. Quadrada, d'estructura similar a la del Mas Sorder, però menys reformada. Es veuen restes de matacans, una gargola i diverses finestres , una d'elles d'arc apuntat.Declarada BCIN.
Amb relatiu bon estat, però presenta una important escletxa a la façana oest. Sembla que darrerament s´hi ha fet actuacions de conservació.
La masia es totalment en ruines. El recinte es tancat.
Fotos J Papaceit
Us proposem un circuit de 14 Km, que ens permet visitar les sis masies descrites en unes 3 hores.
Terreny practicament pla, sense cap dificultat. MIDE: 1 1 2 2
Recomanem el mapa Baix Gaia 1:20.000 Ed. Piolet
Sortim de la Platja de la Mora, i anem a cercar l'entrada del Bosc de la Marquesa, reseguint la valla del Camping; una vegada dins del bosc, anirem en direcció oest fins a l'alçada de la Cala Fonda, girarem en direcció nort, sortirem del bosc i veurem de seguida el Mas Grimau.
Retornarem a l'entrada del Bosc de la Marquesa i seguirem el camí de l'esquerra reseguint la valla, fins a trobar la N-340. A l'altre costat de la carretera, ben be davant mateix, hem de buscar el pas sota l'autovia i despres el camí que per un pont passa l'AP-7 i ens condueix a la Pedrera del Medol.
Seguirem en direccó est fins trobar el camí que va a la depuradora d'Altafulla tot rodejant l'area del Medol de l'AP-7; el camí devalla fins trovar una valleta on veurem l'indicador de la depuradora cap a la esquerra, seguim uns 200 m, i agafem un camí a ma esquerra, 300 m mes i arrivarem al Mas d'en Jover. Atenció amb els gossos.
100 m abans, a ma esquerra hem deixat uns camps de conreu i el començament d’un tallafoc, amb una linea eléctrica; hem de seguir-lo, costa amunt, passarem dos collets. Passem trossos de bosc cremat l'any 2010. Poc mes d'un quilometre i trobarem una pista, que agafarem, cap a la dreta, en direcció nort-oest, i en cinc minuts serem al Mas Cosidor.
Continuem per la pista que passa entre els dos edificis del mas, en direcció nort. Al cap de 1200 m cruilla, amb quatre camins. Agafem el camí de la esquerra, direcció oest, segueix una linea d'alta tensió, el camí no es marcat al mapa que recomanem. Fa pujada i en 300 m ens porta a les instalacions del Golf Costa Dorada. Hem de rodejar el club de golf pel nort, sense entrar-hi fins tornar a trobar la linea d'alta tensió. Posteriorment atravesem dues urbanitzacions (Parc Llevant i Pinalbert) i sense perdre la referencia de la linea electrica, creuarem la carretera de El Catllar. Al cap de 200 m, un corriol a la dreta ens condueix en direcció nort-oest fins al Mas de Pastoret, el corriol es transforma en pista poc abans d’arribar al mas i el voreja pel sud. Els alrededors del mas son de bosc bastant espés, hem d’estar atents per a descubrir la torre.
Des de Mas de Pastoret al Mas de la Creu hi ha aproximadament un quillometre. Seguirem direcció sud, hem de buscar primer un corriol que surt de la pista abans esmentada, a la part mes convexa d’una curva al sud del mas, a ma dreta, nort, temin un marge de pedra seca. El corriol arriba a una pista que seguirem cap a la dreta, passarem per un viver de palmeres que sembla abandonat, on hi ha una cruilla de pistes, pendrem la que va en direcció sud fins trobar el Mas de la Creu. El soroll de l’AP-7 ens avisa que som prop del mas.
Sortim del Mas de la Creu, en direcció sud i anem a buscar camí que segueix paral•lel a la AP-7, anirem cap a la esquerra, en direcció sud-est, fins trovar la carrertera de El Catllar, l’atravessem i seguim un camí en direcció nort-est, a la cruilla hi ha pal indicador. A 300 m de la carretera trobarem el Mas Sorder.
Hem de seguir ara el camí en direcció est-sud-est, no n’hi ha d’altre, a 200 m trobem una cruilla, anirem cap a la dreta. Passem un bosc molt espes de pins joves, que ocupen antigues terres de conrreu, i aviat veurem el Mas Cosidor, situat a uns 1500 m del Mas Sorder.
Hem de seguir la pista cap al sud-est, sense perdua fins trovar l’AP-7 i l’autovia que passarem per sota, arrivarem a la N-340 i per sota de la via del tren seguirem la valla del Bosc de la Marquesa fins a la platja de la Mora.
JPV
Referencies:
www. gencat.cat. Departament de Cultura. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
www.poblesdecatalunya.cat. Guia del patrimoni historic i artistic dels municipis catalans
Mapa ICC 1:50.000 |
Des de la carretera de El Catllar a 200 m nort del Km 3, trobem un tallafocs per on passa una linea d'alta tensió. A ma esquerra tocant a les parets d'una casa,surt un corriol que resegueix el tallafocs, atravesem un barranc,i inmediatament després agafem un camí a ma dreta, que en direccó nort-oest, al cap de 300 m ens duu a la masia. Terreny molt emboscat, no veurem la torre fins que no la tenim molt prop.
També hi podem arribar per una pista que surt a la esquerra de la carretera mig quilometre cap al nort, a l'alçada de la urbanització Els Cocons.
Torre quadrada, amb merlets, matacans,espitlleres i gargoles; dels secles XV-XVI.
Declarada BCIN.
La masia consta de varies edificacions. Com l'anterior totalment rodejada de bosc.
Torre quadrada, molt modificada, pero que conserva finestra d'arc conopial gotic, podria datar-se dels S. XIV-XV.
Es pot accedir a l'interior del recinte per la porta orientada al sud-est. En primer pla trobem la torre i el que sembla la part mes antiga de la masia amb un portal adovellat de punt rodó.
Edificacions parcialment enrunades amb els alrededors plens de deixalles i bruticia.
Facil acces des de la carretera de El Catllar, a ma dreta, davant per davant, del camí que asenyalabem per anar al Mas de Creu. Trobarem el Mas Sorder a uns 250 m, si seguim el primer trencall a l'esquerra. A la cruilla hi ha un pal indicador.
Amb relatiu bon estat, però presenta una important escletxa a la façana oest. Sembla que darrerament s´hi ha fet actuacions de conservació.
La masia es totalment en ruines. El recinte es tancat.
Us proposem un circuit de 14 Km, que ens permet visitar les sis masies descrites en unes 3 hores.
Terreny practicament pla, sense cap dificultat. MIDE: 1 1 2 2
Recomanem el mapa Baix Gaia 1:20.000 Ed. Piolet
Sortim de la Platja de la Mora, i anem a cercar l'entrada del Bosc de la Marquesa, reseguint la valla del Camping; una vegada dins del bosc, anirem en direcció oest fins a l'alçada de la Cala Fonda, girarem en direcció nort, sortirem del bosc i veurem de seguida el Mas Grimau.
Retornarem a l'entrada del Bosc de la Marquesa i seguirem el camí de l'esquerra reseguint la valla, fins a trobar la N-340. A l'altre costat de la carretera, ben be davant mateix, hem de buscar el pas sota l'autovia i despres el camí que per un pont passa l'AP-7 i ens condueix a la Pedrera del Medol.
Seguirem en direccó est fins trobar el camí que va a la depuradora d'Altafulla tot rodejant l'area del Medol de l'AP-7; el camí devalla fins trovar una valleta on veurem l'indicador de la depuradora cap a la esquerra, seguim uns 200 m, i agafem un camí a ma esquerra, 300 m mes i arrivarem al Mas d'en Jover. Atenció amb els gossos.
100 m abans, a ma esquerra hem deixat uns camps de conreu i el començament d’un tallafoc, amb una linea eléctrica; hem de seguir-lo, costa amunt, passarem dos collets. Passem trossos de bosc cremat l'any 2010. Poc mes d'un quilometre i trobarem una pista, que agafarem, cap a la dreta, en direcció nort-oest, i en cinc minuts serem al Mas Cosidor.
Continuem per la pista que passa entre els dos edificis del mas, en direcció nort. Al cap de 1200 m cruilla, amb quatre camins. Agafem el camí de la esquerra, direcció oest, segueix una linea d'alta tensió, el camí no es marcat al mapa que recomanem. Fa pujada i en 300 m ens porta a les instalacions del Golf Costa Dorada. Hem de rodejar el club de golf pel nort, sense entrar-hi fins tornar a trobar la linea d'alta tensió. Posteriorment atravesem dues urbanitzacions (Parc Llevant i Pinalbert) i sense perdre la referencia de la linea electrica, creuarem la carretera de El Catllar. Al cap de 200 m, un corriol a la dreta ens condueix en direcció nort-oest fins al Mas de Pastoret, el corriol es transforma en pista poc abans d’arribar al mas i el voreja pel sud. Els alrededors del mas son de bosc bastant espés, hem d’estar atents per a descubrir la torre.
Des de Mas de Pastoret al Mas de la Creu hi ha aproximadament un quillometre. Seguirem direcció sud, hem de buscar primer un corriol que surt de la pista abans esmentada, a la part mes convexa d’una curva al sud del mas, a ma dreta, nort, temin un marge de pedra seca. El corriol arriba a una pista que seguirem cap a la dreta, passarem per un viver de palmeres que sembla abandonat, on hi ha una cruilla de pistes, pendrem la que va en direcció sud fins trobar el Mas de la Creu. El soroll de l’AP-7 ens avisa que som prop del mas.
Sortim del Mas de la Creu, en direcció sud i anem a buscar camí que segueix paral•lel a la AP-7, anirem cap a la esquerra, en direcció sud-est, fins trovar la carrertera de El Catllar, l’atravessem i seguim un camí en direcció nort-est, a la cruilla hi ha pal indicador. A 300 m de la carretera trobarem el Mas Sorder.
Hem de seguir ara el camí en direcció est-sud-est, no n’hi ha d’altre, a 200 m trobem una cruilla, anirem cap a la dreta. Passem un bosc molt espes de pins joves, que ocupen antigues terres de conrreu, i aviat veurem el Mas Cosidor, situat a uns 1500 m del Mas Sorder.
Hem de seguir la pista cap al sud-est, sense perdua fins trovar l’AP-7 i l’autovia que passarem per sota, arrivarem a la N-340 i per sota de la via del tren seguirem la valla del Bosc de la Marquesa fins a la platja de la Mora.
JPV
Referencies:
www. gencat.cat. Departament de Cultura. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
www.poblesdecatalunya.cat. Guia del patrimoni historic i artistic dels municipis catalans
Subscriure's a:
Missatges (Atom)