Molló Puntaire des de l'Obaga
DATA: 1 d'abril de 2012
ITINERARI: Castelló-Collet de la Creu-Collet del Corral de Ca la Torre-Coll de la Basseta-Font de Navaies-Grauet de Navaies-Molló Puntaire-Portella del Xato-Caseta de Pere Bou-Collet de la Creu-Castelló
DISTANCIA: 13 km
DESNIVELL: 530 m
DURADA: 5,30 h amb parades
GRAU DE DIFICULTAT(MIDE): 3 3 4 4
CARTOGRAFIA:
Muntanyes de Vandellós. Escala 1:20.000. Editorial Piolet
REFERENCIES:
Domenech R, Saladié Ll, Roset J, et al. Muntanyes de Vandellós.Guia d'excursionisme. Ed Piolet. Barcelona 2011. (TV2_3, descripció parcial)
Cabré A. Per les serres del Mestral-II. Cossetania Edicions. Valls 2000. (Itinerari 10, descripció parcial)
http://blocexcursionista.blogspot.com.es/2008/12/el-moll-puntaire-muntanyes-de-vandells.html
ICC 1:50.000
Diumenge primer d’abril. La Pili, el Pau, l’Enric , Juan Antonio i Joan son a Castelló (Vandellós), a les Serres del Mestral; avui però, el vent es en calma, el cel serè i pronostiquen un dia casi estiuenc.
Castelló es un llogaret deshabitat des de la década dels 50, però sembla que ara vulgui reviscolar, han "dignificat les ruines", hi ha alguna casa habitada i una associació organitza cada Nadal un pesebre vivent conegut com a "Pessebre dels Estels".
Cap al sud on ens dirigim pel GR 192, una coma encinglerada tanca el paisatge, son les Obagues de Castelló. Una pista que ha destrossat l’antic camí de ferradura, condueix al Collet de la Creu.
Avui passarem durant molta estona per pistes, i sobre el mapa se'n veuen moltes mes; em pregunto, per què serveixen tantes pistes?, on van?, quina funció tenen?.
Al Collet de la Creu, deixem la pista que segueix cap el barranc de l’Irla i prenem el corriol que s’enfila per la carena de la dreta, en dirección sudoest; les marques del GR 192 ens indiquen el camí. Anem durant una bona estona vora del cingle per sobre de les Obagues de Castelló; posteriorment creuem la pista que ve de Vandellós per les antenes i el Corral del Coixet. Continuem per la carena seguint el GR, passem per la vessant sud del Tossal de Penjabudells o Puigbodell i en pocs minuts fem cap al Collet del Corral de Ca la Torre. Aquí abandonem el GR 192 que continua en dirección sud. Per pista en suau descens i en direcció sudest anem fins al coll de la Basseta. Ara seguim el PR-C 92.
Tota aquesta contrada, constitueix els denominats Dedalts, habien estat en part terres de conrreu, i ara son ermes, abandonades.
Coll de la Basseta, abandonem la pista, i pel PR esmentat remontem la carena en direcció norest fins al mas de Navaies i la font del mateix nom. El camí es al començament sense marques de PR i perdedor, però si seguim la conducció de goma negra que desaigua a la bassa, farem cap a la font.
A partir de la font de Navaies el terreny es cada cop mes accidentat, un paisatge carstic complexe, “atormentat” com molt be descriu en Juan Antonio. Som a la capçalera del barranc de Lleria i hem de creuar una carena que es despenja des del Molló en direcció oest-sudoest. En pocs minuts arribem al Pla de la Roca de l’Eura, es una conca tancada o dolina, on admirem el monolit conegut com “Cap de Moro”. A partir d’ara i fins a la Portella del Xato, un seguit de roques amb formes sugestives en acompanyaran, el paisatge es cada cop mes “atormentat”, admirable, laberintic.
En algún lloc he llegit que Dedalts voldria dir laberint. Jo no hi veig cap relació, mes aviat sembla que es refereix a mes alt, de la part de dalt…
Al Pla de la Roca de l’Eura, hem deixat un corriol a la esquerra que segons el mapa ens conduiria al cim, pensem que mes endavant hi hauran millors opcions.
Remontem els grauets de Navaies, on es veuen restes d’empedrat. Tot just al costat del grauets admirem un petit pont natural o foradada. Superat el grau, som a la vessant de mar, però no hi ha bona visivilitat, tot just es distingueix la línea de la costa, i mes llunyà cap al sud el delta de l’Ebre.
Ens envolta un paisatge cada vegada mes carstic. Veiem damunt nostre cap al norest la pirámide cimera del Molló Puntaire, però no obsevem traces de sender ni fites que indiquin el camí de pujada; el PR voreja el cim pel sud i est. Decidim atacar pel dret i en deu minuts, amb petites grimpades i evitant les punxes dels garrics i argilagues, arribem al cim.
Som al cim del Molló o Piló Puntaire a 727 m, quatre quilometres escasos ens separen del mar. Cim encinglerat, pel nord, oest i sud; forta sensació aérea; admirem el paisatge, encara que la visivilitat es limitada per la calima. Tenim mala sort amb les serres litorals !.
Al nord veiem el Puig Cabrafiga, la Serra de Llaberia i la cresta que continua cap a la Portella del Xato i Serret dels Avencs, al oest el Montalt i les Serres de Tivissa, al sud-oest Cardó-Boix i al sud les Moles del Taix i la Tossa Alzina. L’anelada visió de la linea costanera i de la plana litoral, queda per un altra ocasió.
Del cim estant, cap al oest veiem una traça clara de corriol que es dirigeix al peu del cim, probablement es el que habiem desestimat al Pla de la Roca de l'Eura.
Iniciem el descens tot seguint la cresta norest fins a la Portella del Xato, en mig d’una extraordinaria geología. Allí comença una pista que en fort pendent, i en direcció nordoest, va a buscar la llera del barranc de l’Irla. Atravesem una interesant obaga, amb molts caducifolis, semblen aurons, tot admirant la vertical cara nord del Molló Puntaire.
Llera del barranc, cruilla, cap a l’esquerra aniriem al coll de la Basseta, anem cap a la pista de la dreta, 200 m en descens, fins una nova cruilla on agafem la pista de l’esquerra que puja; passem a tocar les parets de la caseta de Pere Bou i amb ascens sostingut, que es fa llarg i pesat per la calor, arribem al Collet de la Creu.
Hem tancat el circuit, davant nostre veiem Castelló i Masboquera, en segon pla mes a l’oest Vandellós. Sols resta baixar per la pista dels graus fins a Castelló on hem deixat el cotxe.
