GR11. Etapa 5ª. La Vajol-Albanyà

DATA: 15 d’octubre de 2011

DESNIVELL: 775 m positiu, 900 m negatiu

DISTANCIA: 23 Km

DIFICULTAT(MIDE): 2 2 2 4

CARTOGRAFIA: ICC 1:50.000, Alta Garrotxa 1:25.000 Ed. Alpina, GR11 Senda Pirenaica 1:40.000 Ed. Prames.

BIBLIOGRAFIA:
J.A.Lopez Lafuente, J.M. Vicente Blasco. Comité Nacional de Senderos de Gran Recorrido. GR 11 Senda pirenaica. Ed. Prames Zaragoza 2008
E. Soler.Cap de Creus a Cabo Higer GR 11. El Mundo de los Pirineos (especial nº3)junio 2004

Etapa molt llarga encara que sense cap dificultat. Transcorre per espesos boscos d’alsines, sureres i roures, durant força trajecte podrem veure llunyà al sud-est el panta de Boadella i la plana empordanesa i al nort i oest el Pirineu encara incipient.
A l’anterior etapa ens vam quedar curts, era diumenge i habiem de tornar a Tarragona, però teniem previst arribar fins a Maçanet de Cabrenys i vam fer una mica el dropo en contra de l’acertada opinió de la Pili. “Aquellos polvos traen estos lodos”…, no ens podem queixar.
Aquesta vegada el “campament base” es a Albanyà, concretament al camping “Bassegoda Park”, a menys d’un quilometre del poble. Hi vam fer cap el divendres 14 per la nit. Contactem amb un taxi que en ha de dur a La Vajol a les 6 del matí.
Comencem la marxa a les 7,30 del matí, es negra nit i a La Vajol no trobem a ningú, nomes un pobre gos que ens segueix uns metres.
La Vajol es un llogaret ple de simbología de la guerra civil, concretament de l’exili de 1939. Va ser per a moltes autoritats republicanes l’ultima residencia en territori espanyol. Aquí es va reunir el 5 de febrer de 1939 la Presidencia de la Republica i del gobern; en algún cartell al poble diu que va ser durant unes hores capital d’Espanya. Hi han diversos monuments, plaques conmemoratives i cartells indicadors d’itineraris de l’exili. De fet per la Vajol van pasar a França, Azaña, Negrin, Martinez Barrio i alguns ministres i familars, i també van fer-ho el president de la Generalitat, Companys i el president del gobern basc Aguirre
Trobem sense dificultat els pals indicadors i les primeres senyals del GR a la part mes alta del poble. En pocs minuts arribem a la Font de Sant Silvestre on veiem clarejar el dia, segurament tindriem una bona perspectiva de la plana empordanesa i si el dia fos clar del golf de Roses, però encara es de nit.
Baixada suau fins a la mina d’en Canta o d’en Negrín, veiem pintada una gran bandera republicana i l’imatge molt coneguda de un pare i la seva filla petita amb una cama amputada, fugint de l’Espanya de Franco. A aquesta mina hi van deixar en diposit quadres del museu del Prado i sembla que també or en lingots que es van trasportar a Mexic. Hi ha alguna iniciativa per a convertir la mina en un museu de l’exili.
Baixada i lleus pujades fins a Maçanet de Cabrenys, abans ens trobem la Font del Carme on esmorcem.
Passem per urbanitzacions fora del centre urbà. Com altres zones del Pirineu, Maçanet està lligat a la llegenda de Roldan, en aquest cas va ser per la maça que suposadament va llençar des de Ceret a la banda nort del Pirineu i que va quedar clavada al bell mig de la plaça del poble. El pobre Roldan no parava d’una punta a l’altra del Pirineu.
Pla i despres fort descens fins al molí d’en Robert vora del riu Arnera. Hi ha un restaurant, zones de pic-nic i diverses construccions, no veiem ningú i continuem la marxa, ara costa amunt. El GR alterna zones de pista i senderó.
Passem diverses masies deshabitades i en runes, Rimalo i La Trilla on comença el descens cap a Albanyà. En aquest darrer lloc es on “dinarem”.
Ens queden encara 7 Km fins a Albanyà, ara de baixada.
Comencem a veure al nort-oest la silueta del Puig Bassegoda, objectiu de demà.
A 2 Km trobem l’esglesia de San Feliu de Carbonils. Com senyala el topònim el lloc, format per diverses masies, es dedicava fundamentalment a la producción de carbó vegetal. Actualment es deshabitat. L’esglesia es romanica i al costat hi ha l’absis d’una anterior, preromanica .
A l’alçada de mas Farrerós, que no veiem, comença, un fort descens fins a Albanya, tot alternant pistes i dreceres; precisament al començament de la baixada trobem el curios cartell d’en Joan Tapis que podeu veure a les fotos i el monolit amb la señal del GR.
Arribem al camping d’Albanyà a les 17,30 h, han estat 10 de camí, calculem que 8 d’efectives sense contar les parades.

JPV


ICC 1:50.000

De

ICC 1:50.000


ICC 1:50.000


ICC 1:50.000



Fotos: J Papaceit, F Martinez

GR11. Etapa 6ª. Albanyà-Coll de Bassegoda

DATA: 16 d’octubre de 2011

DESNIVELL: 752 m

DISTANCIA: 10 km

DIFICULTAT(MIDE): 1 1 2 3

CARTOGRAFIA: Alta Garrotxa 1:25.000 Editorial Alpina; GR 11 Senda Pirenaica 1:40.000 Editorial Prames; ICC 1:50.000

BIBLIOGRAFIA:
J.A.Lopez Lafuente, J.M. Vicente Blasco. Comité Nacional de Senderos de Gran Recorrido. GR 11 Senda pirenaica. Ed. Prames Zaragoza 2008
E. Soler.Cap de Creus a Cabo Higer. GR 11. El Mundo de los Pirineos (especial nº3)junio 2004

Encara que l’etapa d’avui sigui mes curta que la d’ahir, cal matinar, hem de tornar a Tarragona.
Iniciem la marxa encara fosc, a les 7,30 h, camí comode , pista forestal a trossos encimentada.
El primers dos kilometres, direcció nort, son relativament planers anem seguint el riu de la Muga. Surt el sol pasada la masia de Can Ferrers, quan el camí es fa costa amunt i gira en dirección oest.
Ben aviat comencem a veure el Puig Bassegoda, la seva visió será practicament constant tota l’etapa, el coll on anem queda al costat dret del cim.
El GR 11 segueix la pista fent de tan en tan curtes dreceres.
A ma esquerra sota la pista hi ha una valla metalica que segurament tanca la finca de la El Ginebre a ma dreta la Serra de Corsavell. Bosc espés d’alsines i sureres.
Passem el collet de la Teia i passats 500 m hi ha una pista que duu a Sant Martí de Corsavell. Encara que ens desvia del GR creiem que será interessant visitar el lloc. Conjunt format per esglesia de Sant Martí amb façana romanica del S XII i l’anomenada Torre de Corsavell, casa de la petita noblesa medieval, romanica, de 2 pisos, actualmente en mal estat i parcialment enrunada, aspecte de petita fortalesa, dels segles XII-XIII.
Retrobem el GR despres de seguir un sender molt costerut, assenyalat com a PR. Un quilometre despres arribarem a Can Nou, gran masia amb varies edificacions molt prop de Sant Miquel de Bassegoda. Son les 11, esmorcem
Les dotze,s’acabat la pista i fins al coll seguirem una sendera ben senyalitzada, molt dreta, amb continues giragonces. Al cap d’un quart d’hora passem pel refugi Bassegoda Can Galan. Anem en direcció nort-oest, ens queden 350 m de desnivell en un quilometre. En bon ritme arribem al Coll de Bassegoda en una hora.
Es la una de migdia, cal trucar al taxi 4x4 que tenim aparaulat des de fa dies, tot ve rodat i aviat comencem la baixada cap a Albanyà. Ara seguirem una pista que va per la cara nort de la Serra de Corsavell, obaga amb molts exemplars de faig i un roure monumental on fem la foto del grup. A ma esquerra queda ben a prop la línea de França, el conductor ens explica histories de frontera, exili i contraban i del excepcional hostal de la Muga, ara ja en ruines, situat en la mateixa línea fronterera.
Retrobem el riu de la Muga prop d’on l’hem deixat pel matí i arribem a Albanyà a les dues.

JPV


Mapa ICC 1:50.000


Mapa ICC 1:50.000



Fotos: J Papaceit, F Martinez

Barranc de la Bruixa.

DATA: 20 de novembre de 2011

GRUP: Imma, Joan, Joan P., Juan A., Maria, Pili i Xavier

ITINERARI. Ermita de Sant Joan del Codolar-Grau del Montsant o del Tomaset-Pla del Meloner-Carena de la Serra Major (Crist de la Sang)-Barranc de la Bruixa- Cap de Gos- Camí de solana-Cova de l'Abelló-Cova del Serret-Barranc de les Pletes-Barranc del Pelags-Cova de la Bruixa-Camí de l'obaga-Cova del Pedret-Cap de Gos-Crist de la Sang-Pla del Meloner-Grau del Tomaset-Ermita de Sant Joan.

DESNIVELL: 580 m

DISTANCIA: 12 km

DIFICULTAT(MIDE): 2 2 3 3

CARTOGRAFIA. Serra de Montsant 1:20.000 Editorial Piolet

BIBLIOGRAFIA:
A. Cabré Puig. El Montsant. Circuits i excursions per fer a peu. Cossetania Edicions. Valls 2004. Itineraris 19 i 21
J. Mas Roca. Serra del Montsant. excursions pel Parc Natural. Ed. piolet. Barcelona 2007. Itinerari 4
R. Ferré Masip. Serra del Montsant. Guia Itineraria. Edicions del Centre de Lectura. reus 1999. Itineraris 22, 25 i 26

A les 8,45 iniciem la marxa des de l'aparcament de l'ermita de Sant Joan del Codolar, comencem la pujada cap al Grau del Montsant, tot admirant a ma dreta els cingles de Sant Joan i el dret camí del Grau dels Tres Esglaons; i a ma esquerra la Morera i els cingles per on trascorren els Graus dels Barrots, Carrasclet i Carabassal.
A les 9,30 som al Pla del Meloner, des d'on amb un curt ascens arribem a la carena de la Serra Major, al Crist de la Sang; allí comença la baixada del Barranc de la Bruixa,en direcció nor-oest; en poc temps arribarem al Cap de Gos.
Pal indicador del Reus Deportiu, seguirem el camí de la dreta, de solana. Passem per la Cova de l'Abelló que queda per sobre, a la dreta del camí, hi ha restes de habitacles i corrals.
La Cova del Serret es una mica mes avall, també a ma dreta però vora del camí, es mes acollidora, la font raja abundosa per les darreres plujes. Decidim que es un bon lloc per esmorçar.
Continuem la baixada del Barranc de la Bruixa, el camí segueix direcció est fins a situar-nos al Barranc de les Pletes, al lloc on aboca al Barranc dels Pelags. Hem passat sobre les Coves Fredes que no visitem.
Som al diposit d'aigua i abeuradors pel bestiar del final de les Pletes, ara anirem cap a la esquerra, a l'oest, pel fons del Barranc dels Pelags, seguint la pista.
Deixem momentaneament la pista per endinsar-nos pel fons del Barranc de la Bruixa, fins la Cova del mateix nom, on arribem en poc mes d'un quart hora. El lloc es llòbrec, fosc, apropiat per a una bruixa.
Raja una bona font, pero segons les indicacions del mapa, deu ser estacional.
Tornem a la pista dels Pelags fins trobar tot seguit un pal indicador on comença el camí de pujada per l'obaga de la Bruixa. Ascens fort, en direcció primer sud i despres sud-est; posteriorment el camí es fa bastant planer fins arribar al Cap de Gos. Hem passat per la Cova del Pedret i un bonic bosc amb molts teixos.
Novament som al pal indicador del Cap de Gos, hem tancat el circuit.
Darrer tram del Barranc de la Bruixa amb fort ascens. Comença a ploure amb ganes.
Passem rapidament pel Crist de la Sang, baixem fins al Pla del Meloner i ens dirigim cap a l'entrada del Grau del Tomaset.
La pluja para una estona, ens deixa admirar Siurana, el pantà. El puig Gallicant i la Gritella s'adivinen entre nubols de tempesta, Cornudella es als nostres peus.
La tempeta s'apopa, els trons cada vegada mes forts, torna a ploure...
Arribem a Sant Joan a les 14 h i xops.

JPV

Mapa ICC 1:50.000

Fotos: J.Papaceit